Fontlletera i Balandrau des del Collet de la Gralla (Tregurà de Dalt), passant pel Coll de Trespics

Fontlletera i Balandrau des del Collet de la Gralla (Tregurà de Dalt), passant pel Coll de Trespics.

Avui he vingut a regalar-me la vista i sortejar la calor d'aquests dies. No em limitaré a la clàssica ruta fins el Balandrau, que va i torna per el mateix itinerari seguint una pista força ampla, sinó que vull pujar al Fontlletera per el llom (sense camí) i baixar del Balandrau també camp a través. Aquestes dues variacions són el millor de la ruta d'avui.

ACCÉS: Des de TREGURÀ DE DALT (1.320m.a.), seguim la pista - primer asfaltada, i després sorra, a partir de l'antena-, que puja vertiginosa amb bons revolts. Aquesta pista passa per LA CREU DE FUSTA, un preciós mirador sobre la vall, amb taules i bancs de fusta per seure i fer un mos mentre gaudim del paisatge. Arribem fins el COLLET DE LA GRALLA (1.952 m.a.) i aparquem el vehicle. Des de Tregurà són 4,9Km: uns 10-15 minuts de cotxe, i hi caben uns pocs vehicles aparcats en línia.

RECORREGUT: Del Collet de la Gralla surt un corriol ample, que puja decidit en direcció al Balandrau. Tot són prats i vaques al nostre voltant; ni una ombra, sort que corre aire. Hi ha un parell de basses on les vaques i cavalls s’agrupen per refrescar-se. La primera bassa queda davant del Castell dels Moros (és un cim de 2.130m.a.).

Pujant pel camí, gaudim de les vistes de la vall i al fons la carena del Fontlletera, coll de Trespics i cim del Balandrau. Passada la Collada de Fontlletera, - quan ja ens queda el Fontlletera quasi en línia recta -, deixarem la pista i ens enfilarem cap a la dreta, en una desviació no indicada, per anar a buscar el llom camp a través, doncs no hi ha camí (si és primavera o estiu només trepitjarem herba).

Cap els 2300 metres d'altitud, ja noto com la respiració s'agita. Començo a veure els primers isards i marmotes, mirant-me encuriosits. Segueixo la carena (pals amb filat) cap amunt. En el coll previ al Fontlletera corre molt de vent… i també corren molts isards!!! El darrer tram per assolir el cim és força dret, gairebé puc recolzar les mans al terra per anar pujant. Cim del PUIG DE FONTLLETERA (1 hora). Hi ha una petita creu metàl•lica al cim (2.581m.a.).

Per baixar, podem anar per la dreta o per l’esquerra de la creu. El pendent és pronunciat, donen ganes de baixar fent la croqueta fins el Refugi Coma de Vaca, al fons de la vall. Em fa il•lusió trobar que la caseta dels bombers-Telefònica amb pannells solar ja té nova porta d’alumini. La darrera vegada ens va servir per refugiar-nos d’una forta calamarsada (el vent s’havia endut la porta). Al costat està el COLL DELS TRESPICS (2.399m.a.).

El corriol cap el Balanadrau és molt evident. Quina calor en aquesta banda! Quasi no corre aire. Precioses vistes a les valls mentre anem pujant. Podem carenar cap el TRESPICS (2.527m.a.) fins el BALANDRAU (1h +), (2.585m.a.). Al cim del Balandrau, en un extrem, hi ha un vèrtex geodèsic amb un ratpenat pintat, i un llibre de formigó amb relleus de muntanyes. S’escolta la música meravellosa d’un “atrapasomnis”. Hi ha aus enormes sobrevolant, però no sabria pas dir quines. Gaudeixo de panoràmiques vistes a les valls i muntanyes circumdants, en un dia clar i assolellat: Coma del Freser, Coma de Vaca, Refugi Manelet, Torreneules, Fontlletera, Borregues…

A prop del vèrtex geodèsic trobarem unes marques taronja, que no cal seguir-les (són les marques que van per la Canal Occidental del Calç, coneguda també com la “Canal del Jan” o la “Via Directa” que puja des del Daió, a Queralbs, per on vam pujar la darrera vegada. Avui la baixada del Balandrau és “camp a través”: prats sense cap marca, passem enmig d’un collet herbat i seguim sempre en la mateixa direcció. Malgrat el pendent sembla abocar-nos cap el fons de la vall (Coma de Fontlletera), la direcció està clara, perquè a mesura que anem baixant ja es veu la pista; o sigui no desviar-se cap al riu, sinó anar a buscar la pista, evitant perdre alçada en la mesura del possible. És una mica incòmode de caminar, doncs la vessant és molt inclinada i anirem “de canto” . Ull no ficar peu en el cau d'una marmota! N’hi ha moltes! I avall avall avall avall (sembla mentida que haguem pujat tant) cap el riu, per enllaçar amb la pista que a tocar el riu fa un revolt. (1h +).

Aquí està ple de vaques! Haig de fer una marrada per evitar una Mare vaca que bramula mentre em persegueix, perquè pensa que li faré alguna cosa al seu vedellet. Quin ensurt m’ha fet passar la vaca!

Vaca ja despistada. Ara ja seguir la pista de sorra, ben ample. Primer un xic de pujada i després la pista planeja per arribar al Coll de les Gralles en suau baixada.

Rematem l’excursió amb unes vistes impressionants de valls i muntanyes.
Orelles ben tapades en arribar a Tregurà!