Fontrubí, Sant Joan de Mediona, Castell de Vilademàger, La Llacuna, Fontrubí 28-11-15

Fontrubí (Alt Penedès)

Sant Joan de Mediona

Sant Joan de Mediona és una església de Mediona (Alt Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La primitiva capella era del segle XI. L'última gran reforma es va fer el 1885. Molt transformada. Descripció És una església de tres naus, la central amb volta de canó apuntada amb arcs torals i les laterals de volta d'aresta. Absis central poligonal sustentat per arcs ogivals amb capitells esculpits i clau de volta. Absis laterals de planta semicircular. Sagristia adossada. Atri davanter. Campanar de planta quadrada que es transforma en octogonal. Mediona Saltar a: navegación, búsqueda Mediona Municipio de España Bandera de Mediona.svg Bandera Escut de Mediona.svg Iglesia del castillo de Mediona Iglesia del castillo de Mediona Mediona ubicada en España Mediona Mediona Ubicación de Mediona en España. Mediona ubicada en Provincia de Barcelona Mediona Mediona Ubicación de Mediona en Provincia de Barcelona. País Flag of Spain.svg España • Com. autónoma Flag of Catalonia.svg Cataluña • Provincia Flag of Barcelona province(official).svg Barcelona • Comarca Alto Penedés • Partido judicial Villafranca del Penedés. Ubicación 41°28′47″N 1°36′45″ECoordenadas: 41°28′47″N 1°36′45″E Gentilicio medionencs Mediona es un municipio de Cataluña, España. Perteneciente a la provincia de Barcelona, en la comarca del Alto Penedés, limita con la comarca del Anoia. Es uno de los municipios más extensos de la comarca. Según datos de 2009 su población era de 2.360 habitantes. La cabecera municipal corresponde a la localidad de Sant Joan de Mediona. Incluye los núcleos de Can Paixano, Can Verdaguer, Can Xombo, Cases Noves de can Pardo, Monterrei Parc i Can Xamaio, la Quadra d'Agulladolç, Sant Elies, Sant Pere Sacarrera y la urbanización Font del Bosc.

Castell i Ermita de Sant Pere de Vilademàger

Castell de Vilademàger Dreceres ràpides: navegació, cerca Castell de Vilademàger Vista del castell i l'església Vista del castell i l'església Localització: Camí de can Marquet o del Castell, La Llacuna (Anoia) Coordenades: 41° 28′ 22″ N, 1° 33′ 01″ E Coord.: 41° 28′ 22″ N, 1° 33′ 01″ E (mapa) Documentat: 987 Estil: Gòtic Bé cultural d'interès nacional Tipus: Monument històric Declaració: 22/04/1949 Identificador: BCIN: 962-MH (IPAC: 1061) BIC: RI-51-0005507 Castell de Vilademàger situat respecte Catalunya Localització a Catalunya El castell de Vilademàger, ubicat a la Llacuna, inclou les restes del castell i de l'església adjacent dedicada a Sant Pere. La fortalesa era formada per una torre, situada a l'est, i un recinte que s'estenia cap a l'oest. Es conserven restes de la torre i el recinte emmurallat a llevant i paraments de muralla i una portalada d'accés a ponent que correspondria a un segon clos de muralles que tancava l'església i probablement el poble original que posteriorment descendí a la plana. Les ruïnes del castell i l'església s'alcen dalt d'un espadat, a la banda sud-oriental de la plana de la Llacuna des del qual obtenim una magnífica panoràmica de la vila de La Llacuna i el seu entorn. S'hi accedeix a través d'una pista mig asfaltada que surt des de l'extrem est de La Llacuna. El camí carreter passa pel costat de les escoles, i del cementiri fins a l'esplanada sota el castell. A l'esquerra un petit camí s'enfila fins al castell per la banda oest. Història del conjunt[modifica | modifica el codi] Les primeres notícies referents al terme castell de Vilademàger són de l'any 987 en què és esmentat com una de les afrontacions en la donació que el comte Borrell II fa a l'església de Sant Pere de Vic. En el segle XI el domini pertanyia a la casa comtal de Barcelona i el 1022 va ser infeudat a Bernat Sendred de Gurb-Queralt, senyor també del castell de Queralt. El 1079 passà al llinatge dels Cervelló, emparentats amb els Queralt, mantenint el vassallatge als comtes de Barcelona. Els Cervelló van subinfeudar el castell als Vilademàger. A partir del 1347, la fortalesa entrà a formar part de la baronia de la Llacuna que hi tenia dret jurisdiccional junt amb Miralles, Rocamora i, després, Santa Perpètua. El 1370 el senyorejava Guillem Ramon de Cervelló. La propietat passà de la família dels Cervelló als Montcada i posteriorment als ducs de Medinaceli. El 1831 la propietat de la baronia era compartida pel marquès d'Aitona i el de Moja. Restes del castell[modifica | modifica el codi] El conjunt defensiu fou construït entre els segles X-XI, amb algunes modificacions posteriors. Queda un portal d'entrada, part de la torre mestra i restes del recinte, entorn de l'antiga parròquia de Sant Pere de Màger.[1] Està format per una torre xemeneia que protegia la part més accessible. Annex hi ha uns murs d'un habitacle del castell. Restes de muralles que tanquen les parts més vulnerables del conjunt, que en el sector nord és reforçat per unes petites torres de planta semicircular. En la part est els poden apreciar restes de muralla, el portal d'entrada i el camí d'accés al castell. El portal d'entrada de les muralles és de mig punt adovellat, prop d'un contrafort. Els murs són de carreus amb morter, que en alguns sectors no estan desbastats ni tallats.[1] Església de Sant Pere[modifica | modifica el codi] Església de Sant Pere de Vilademàger L'església està a l'interior del recinte murat. Es poden apreciar elements de l'església romànica com la paret de ponent, però el portal de la façana nord és de finals d'aquesta etapa. La major part de la construcció data del gòtic, segles XIV-XV i també amb algunes ampliacions corresponents als segles XVI-XVII. És d'una nau amb una porta de doble arquivolta al nord. A ponent conserva una finestra en forma de creu, un campanar de paret de dos ulls pertanyent al segle XVII, i un ull de bou a la part aixecada. També conserva una pica baptismal de notable interès i de regust romànic. L'absis és poligonal, característic del nostre gòtic amb voltes de creueria, nervis i una clau amb l'Agnus Dei. Els murs són carreus de pedra tallada i morter. La coberta ha estat restaurada a base de lloses de pedra.[1] L'any 1160 es menciona per primer cop l'església que es remodelarà durant el s. XIV i també el 1883. El 1578 l'església ja s'anomenava Sant Pere de Vila de Màger o Sant Pere de la Llacuna. Durant la guerra civil espanyola es van cremar tots els retaules i les imatges, entre elles una talla de Crist coneguda com la Majestat de Vilademàger. Amb l'abandonament de la rectoria es va iniciar el progressiu deteriorament del conjunt. L'any 1956 el rector de la parròquia de la Llacuna va fer obres de restauració a Sant Pere. Després d'algunes reparacions l'any 1981 la Diputació de Barcelona en reprengué la restauració i durant els treballs s'hi van descobrir fragments de pintures murals de principis del segle XIV.

La Llacuna

La vila de la Llacuna, que tenia 777 h el 2005, és a 614 m d'altitud, al fons de la vall. Han desaparegut les muralles medievals que l'envoltaven, en les quals s'obrien cinc portals (el d'en Bens, de la Font, d'en Badorc o de la Banya, del Vall i del Fort Micó). Des del segle XV es formà la plaça Major, porxada, que aixoplugava el mercat, i que és actualment un dels indrets més característics de la població. Als segles XIII-XIV hi hagué un call o comunitat jueva. Hi ha restes de la primitiva església de Santa Maria i del priorat en una casa de la vila, dos absis bessons que formaven part del creuer (cosa que fa suposar una església amb transsepte i cinc absis), ara aparedats entre dos murs. L'església de Santa Maria de la Llacuna (dita després també del Priorat), origen de la vila, és esmentada ja el 1020, quan era regida pel prevere Selva, any en què fou donada per Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon I al monestir de Sant Llorenç del Munt; vers el 1053 una incursió sarraïna destruí el temple de la Llacuna i els seus arxius (i potser també Vilademàger i Sant Pere reberen l'escomesa) i el 1060 Selva reclamà l'auxili del monestir del Munt, que féu restaurar l'església (Selva es retirà al Munt i cedí tots els seus drets) i hi establí el priorat benedictí de Santa Maria de la Llacuna, filial de Sant Llorenç del Munt. La rivalitat entre el rector de Vilademàger i el prior de la Llacuna es fa evident des de l'inici del segle XIV (la gent acudia al priorat, lloc més planer i accessible, per als serveis religiosos) i el 1310 ja consta que residia a la Llacuna un sacerdot que regia l'església com a rector, supeditat probablement a la parròquia de Vilademàger. El 1734 es construí l'actual església parroquial dedicada a la Immaculada Concepció, ja independent de Vilademàger, al solar de la capella de Santa Maria de Natzaret, edificada el 1327 al costat de l'hospital de la vila (fundat el 1325); presideix una petita plaça, en part porticada, amb la seva façana severa, ornada pel portal amb decoració en relleu de frontó triangular clàssic; és d'una nau i capelles laterals. Als afores hi ha la Creu del Pla, gòtica. Veïnats[modifica | modifica el codi] El nucli de Torrebusqueta és a uns 700 m d'altitud, als vessants de la Plana d'Ancosa, sota el Puig Castellar; té restes de torres fortificades. El 1889 la població tenia 171 h i el 1965 s'havia reduït a 75 h; el 2005 constaven empadronats 18 h. La Serra, a uns 4,5 km de la vila, tenia 261 h el 1889, que havien baixat a 56 el 1970. Pollina és a l'extrem sud del terme, en una vall de capçalera del riu de Foix, sota el Puig Castellar. Les Vilates són al NE de la vila; a prop seu hi ha les restes de la capella de Sant Antoni. Més al NE hi ha el veïnat de Rofes, vora el torrent de Rofes, que davalla de la serra de Feixes; hi ha les abundants fonts de la Rovira i de la Rosella, aquesta al Clot de les Barraques, a prop del veïnat de les Barraques (en aquest sector hi havia molins fariners). Rofes tenia 474 h el 1889, que havien davallat a 175 h el 1970 i 74 h el 2005; celebra la festa major a l'agost. Als vessants de la serra de Font-rubí hi ha el veïnat i la masia de Baltà, que tingué, des del 1758, una capella dedicada a sant Joan. Els antics dominis cistercencs i la casa dels Castellots[modifica | modifica el codi] El 1160 els monjos cistercencs que s'havien establert a Valldaura el 1150 (terme de Cerdanyola del Vallès) decidiren de traslladar-se a l'Espluga d'Ancosa del terme de Vilademàger (Ramon Berenguer IV els donà el lloc), cosa que féu part de la comunitat, que hi inicià la construcció d'un monestir; el mateix any 1160 el bisbe de Barcelona els lliurà els delmes de Sant Pere provinents d'Ancosa, de les Solanes i d'Olzina. El 1168, però, la comunitat rebé el lloc de Santes Creus, on es traslladà definitivament el monestir, i a l'Espluga d'Ancosa restà només un gran domini i una granja monacal de la qual hi ha abundants restes. També fou de Santes Creus la granja de les Solanes, al sud del terme. A l'antiga casa fortificada dels Castellots o la Salada és tradició que hi habità la que havia de ser Santa Maria de Cervelló (Barcelona 1230-90), fundadora i primera superiora de les mercedàries.

Font Cuitora

Font amb aixeta, l´aigua surt molt fresca i es molt bona.

Coll de la Barraca, Fontrubí

Font-rubí és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès,[2] amb capital a Guardiola de Font-rubí. Es troba situat a la part nord de la comarca, al límit amb la comarca de l'Anoia. Es troba en un paratge natural privilegiat, amb terres de conreu, principalment vinyes, camp, oliveres, envoltat de muntanyes amb importants extensions de bosc, nombroses fonts naturals i sota l'atenta mirada de la serralada de Montserrat. El terme dibuixa una forma llargaruda que li ve donada pel fet d'haver-se configurat al llarg d'una antiga carrerada que anava de la Llacuna a la Granada i Santa Coloma de Queralt. El territori presenta zones molt muntanyoses a la part nord del terme, amb elevacions superiors als 700 metres a les serres de Font-rubí i l'Avellà. De Guardiola en avall, però, el terreny és generalment pla i la seva altitud es manté sobre els 300 metres. La població viu molt dispersa en nuclis i casaries. Hi ha en total 16 barris i 1 urbanització. La base econòmica és l'agricultura, sobretot la vinya. L'origen històric del terme és el castell de Font-rubí, situat al puig del Castellot (791 m d'altitud). Fou un lloc de vigilància del proper Coll de la Barraca, pas entre la Segarra i la plana penedesenca. El castell de Font-rubí es troba documentat des del 983. Era de propietat dels comtes de Barcelona però fou cedit en feu a la família Queralt. El castell era de jurisdicció reial fins que a la fi del segle XIV Joan I va vendre el castell i el terme de Font-rubí a Pere Febrer i d'aquest passà a diverses altres mans. El castell de Font-rubí esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia (dita antigament de Font-rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac). El castell de Font-rubí fou destruït immediatament després de la Guerra de Successió. Durant la Guerra Civil, el municipi canvià temporalment el seu nom pel de Guardiola del Penedès. Des del 1983 fins al 2007 va ser alcalde Jaume Llopart i Alemany de CiU. Des de l'any 2008 fins a l'actualitat, l'alcalde és Xavier Lluch i Llopart (CiU). El poble està agermanat amb Rieux-Volvestre, petita població situada al sud de França.