Fontrubí, Sant Quintí de Mediona, Sant Joan de Mediona, Coll de la Barraca, Fontrubí12-12-15

Sant Joan de Mediona

Sant Joan de Mediona és una església de Mediona (Alt Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La primitiva capella era del segle XI. L'última gran reforma es va fer el 1885. Molt transformada. Descripció És una església de tres naus, la central amb volta de canó apuntada amb arcs torals i les laterals de volta d'aresta. Absis central poligonal sustentat per arcs ogivals amb capitells esculpits i clau de volta. Absis laterals de planta semicircular. Sagristia adossada. Atri davanter. Campanar de planta quadrada que es transforma en octogonal. Mediona es un municipio de Cataluña, España. Perteneciente a la provincia de Barcelona, en la comarca del Alto Penedés, limita con la comarca del Anoia. Es uno de los municipios más extensos de la comarca. Según datos de 2009 su población era de 2.360 habitantes. La cabecera municipal corresponde a la localidad de Sant Joan de Mediona. Incluye los núcleos de Can Paixano, Can Verdaguer, Can Xombo, Cases Noves de can Pardo, Monterrei Parc i Can Xamaio, la Quadra d'Agulladolç, Sant Elies, Sant Pere Sacarrera y la urbanización Font del Bosc.

Coll de la Barraca, Fontrubí­

Font-rubí és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès,[2] amb capital a Guardiola de Font-rubí. Es troba situat a la part nord de la comarca, al límit amb la comarca de l'Anoia. Es troba en un paratge natural privilegiat, amb terres de conreu, principalment vinyes, camp, oliveres, envoltat de muntanyes amb importants extensions de bosc, nombroses fonts naturals i sota l'atenta mirada de la serralada de Montserrat. El terme dibuixa una forma llargaruda que li ve donada pel fet d'haver-se configurat al llarg d'una antiga carrerada que anava de la Llacuna a la Granada i Santa Coloma de Queralt. El territori presenta zones molt muntanyoses a la part nord del terme, amb elevacions superiors als 700 metres a les serres de Font-rubí i l'Avellà. De Guardiola en avall, però, el terreny és generalment pla i la seva altitud es manté sobre els 300 metres. La població viu molt dispersa en nuclis i casaries. Hi ha en total 16 barris i 1 urbanització. La base econòmica és l'agricultura, sobretot la vinya. L'origen històric del terme és el castell de Font-rubí, situat al puig del Castellot (791 m d'altitud). Fou un lloc de vigilància del proper Coll de la Barraca, pas entre la Segarra i la plana penedesenca. El castell de Font-rubí es troba documentat des del 983. Era de propietat dels comtes de Barcelona però fou cedit en feu a la família Queralt. El castell era de jurisdicció reial fins que a la fi del segle XIV Joan I va vendre el castell i el terme de Font-rubí a Pere Febrer i d'aquest passà a diverses altres mans. El castell de Font-rubí esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia (dita antigament de Font-rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac). El castell de Font-rubí fou destruït immediatament després de la Guerra de Successió. Durant la Guerra Civil, el municipi canvià temporalment el seu nom pel de Guardiola del Penedès. Des del 1983 fins al 2007 va ser alcalde Jaume Llopart i Alemany de CiU. Des de l'any 2008 fins a l'actualitat, l'alcalde és Xavier Lluch i Llopart (CiU). El poble està agermanat amb Rieux-Volvestre, petita població situada al sud de França.

Sant Quinti de Mediona Font de les Deus

Sant Quintí de Mediona Sant Quintí de Mediona és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès. Es troba situat al nord de la comarca, a la vall mitjana de la riera de Mediona. El terme és drenat fonamentalment per la riera de Mediona, que aigua avall de Sant Quintí pren el nom de Riudebitlles. La riera de Mediona entra pel nord-oest del terme i en surt pel nord-est, en un trajecte bastant curt (uns 3 km) i de traçat poc sinuós, però amb un desnivell de 120 metres. Tot just passat el congost de Mediona, la riera és encara de curs intermitent, però rep de seguida l'aportació de les Deus, surgència considerada de les més importants del Penedès. Les Deus es troben a la riba dreta de la riera; tenen vint-i-tres brocs arranjats per a rajar l'aigua i una cova al costat, amb gorgs i corrents d'aigua subterranis, d'un dels quals surt la font de l'exterior. En aquest indret la riera passa a un desnivell on l'erosió ha originat diverses formacions capritxoses. L'antic castell de Sant Quintí de Mediona, que pertanyia a la baronia de Mediona, està documentat des de l´any 977. La vila es va crear a partir dels segles X i XI, després dels combats entre sarraïns i cristians, quan des del castell de Mediona va baixar un contingent d'habitants que es va instal·lar a la vall del riu. L'església parroquial del poble és troba citada el 962, i el 1097 consta com a cel·la o casa monàstica entre les propietats de Ripoll. La seva possessió de Sant Quintí fou ratificada a Ripoll, sembla que amb ocasió d'erigir-hi el priorat o reestructurar-lo el 1189. Durant els segles XIII-XV era regit per un monjo de Ripoll amb títol de prior, amb una minúscula comunitat en la qual hi havia un o dos sacerdots i algun donat. Durant el segle XV el prior no hi residia, hi tenia només un administrador. El 1586 aquest s'extingí i el papa Sixt V l'uní el capítol de la seu de Barcelona. La Guerra de Successió va ser fatal per a Sant Quintí. El gener de 1714 Les tropes filipistes van saquejar la població, van cremar les cases i van matar els seus 800 habitants.[3] Una intensa activitat agrícola i industrial, com els molins paperers o les fàbriques tèxtils, van anar aportant prosperitat a la comarca, però això es va interrompre amb l'arribada de la fil·loxera, a finals del segle XIX, que va destruir nombroses vinyes i va provocar un èxode massiu. Des dels anys 60 el poble ha anat creixent a mesura que el turisme avançava.

Font-rubí­

Font-rubí. Font-rubí és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès[2], amb capital a Guardiola de Font-rubí. Es troba situat a la part nord de la comarca, al límit amb la comarca de l'Anoia. Es troba en un paratge natural privilegiat, amb terres de conreu, principalment vinyes, camp, oliveres, envoltat de muntanyes amb importants extensions de bosc, nombroses fonts naturals i sota l'atenta mirada de la serralada de Montserrat. El terme dibuixa una forma llargaruda que li ve donada pel fet d'haver-se configurat al llarg d'una antiga carrerada que anava de la Llacuna a la Granada i Santa Coloma de Queralt. El territori presenta zones molt muntanyoses a la part nord del terme, amb pics superiors als 700 metres a les serres de Font-rubí i l'Avellà. De Guardiola en avall, però, el terreny és pla i la seva altitud es manté sobre els 300 metres. Història L'origen històric del terme és el castell de Font-rubí, situat al puig del Castellot (791 m d'altitud). Fou un lloc de vigilància del proper Coll de la Barraca, pas entre la Segarra i la plana penedesenca. El castell de Font-rubí es troba documentat des del 983. Era de propietat dels comtes de Barcelona però fou cedit en feu a la família Queralt. El castell era de jurisdicció reial fins que a la fi del segle XIV Joan I va vendre el castell i el terme de Font-rubí a Pere Febrer i d'aquest passà a diverses altres mans. El castell de Font-rubí esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia (dita antigament de Font-rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac). El castell de Font-rubí fou destruït immediatament després de la Guerra de Successió. Durant la Guerra Civil, el municipi canvià temporalment el seu nom pel de Guardiola del Penedès.

Serra de les Clivilleres

Ermita

Antiga nevera? o forn de carbó?