Fontscaldetes (Cabra del Camp) - Puig de Cabdells - Clotada i Estret del Palatí - Torrent de Rupit - Mas del Plata

No ens cansem de gaudir de les muntanyes tarragonines.

Tornem a l'Alt Camp, aquí alt de debò.

Si us agrada el silenci, si us agraden les vistes amb la mar al fons, si us agraden les formacions rocoses singulars, si us agrada pujar i baixar, si us agrada tornar a trepitjar llogarrets abandonats ... xalareu amb aquesta ruta.

De manera resumida passem per:

- Fontscaldetes. Llogarret abandonat des del 1962, pertanyent a Cabra del Camp. Quina pena veure les runes del que van ser Cal Jeroni, Cal Bella, Cal Patacó, Cal Martí, Cal Lluís Tomàs. Entre les pedres veiem els arcs gòtics provinents del seu origen com granja de Santes Creus al segle XII. Afortunadament, tant la Font, amb l'abeurador i safareig, com l'Església de l'Assumpta han estat recentment arranjats i fan goig de veure. Quines vistes que tenien!

- El Peny del Miquel i el Puig de Cabdells, ja a la carena de la Serra Voltorera. El Camp als peus, el Mediterrani al davant, el Montagut, Puig Formigosa i més lluny el Montmell al sud-est, Selmella i més enllà a l'est, la Serra de Comaverd amb la punta del Montclar al nord-est, ...

- La clotada de Cal Palatí (Palatí, quin nom més singular, no? Desprèn una certa solemnitat). Un espai arrecerat, especial. Un d'aquells on «nostre Senyor va perdre les espardenyes». En part el travessa el GR 175 de la Ruta del Cister (encara recordem la simpàtica trobada amb un pastor, quan la vàrem fer al 2010).

- L'estret del Palatí i el Torrent de Rupit. Sense paraules el primer cop que hi passes. Ens sentim petits davant la geologia de l'indret. El Peny del Palatí, la Roca del Barretet (com un castell de fades rocós), el Cagarot del Moro (Déu n'hi do amb el nom ... Hem tret les nostres pròpies conclusions del perquè del nom, però millor que ho feu vosaltres mateixos quan hi passeu). Al torrent visitem la que no sabem si és la Font del Teixó o la mina de Ca l'Arengadó (o les dues coses a l'hora). Per cert, al torrent es veu que no fa massa temps que l'aigua s'ho duria emportar tot per endavant (probablement coincidint amb la Gaianada d'aquest passat 2 de novembre) i és per això que no hem trobat el pontet de fusta que mostrava el company de Wikiloc cescgo en la seva ruta que hem resseguit (moltes gràcies un altre cop!).

I molts petits detalls.

Encara que tota l'estona seguim corriols i pistes de terra, el camí no està senyalitzat, així que recomanem seguir les indicacions del nostre track.

I quin indret més adient el Peny del Miquel per a que hi hagués un dolmen, no ho creieu? Dolmen amb vistes.

I veure, ja des de l'altre banda de la Serra Voltorera, la punta del Cogulló amb la creu, el tan ben emplaçat Barberà de la Conca, el tan característic Tossal Gros, ...

I la cova a les roques sobre Fontscaldetes, i la cova que es veu a l'altre banda del Torrent de Rupit.

Com tan sovint, cal guardar una mica d'energia pel final. Des de baix del Torrent, en el darrer quilòmetre tornem a pujar 100 metres. Però cal anar amb compte amb la torticolis, doncs les vistes són superbes.

En tota l'estona, avui no hem trobat a ningú (bé, llevat de lluny uns ciclistes al tros del GR).

El punt d'inici i final el tenim en l'extrem nord del Mas de la Plata. S'hi pot arribar travessant la urbanització des de l'entrada entre el Pla i el Pont o hi ha també d'altres possibilitats, com per exemple des de Cabra o des de la pista que passa pel Mas Vicenç, celler pel que tenim gran estima, molt i molt recomanable.

Curiós és el singular l'enorme Mazinger-Z que hi tenen a la Plaça Alfredo Garcia Garrido. També, per suposat, deixem al vostre criteri valorar la urbanística de l'indret (Coneixeu per cert, el que hi ha succeït arrel de les darreres eleccions locals?).

I per acabar recomanar dos llibres. El primer, ja esmentat en altres rutes, L’Alt Gaià, entre la Segarra i el Camp, i el segon, molt local i amb imatges de quan Fontscaldetes encara tenia vida, La imatge i la memòria I Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (I).

Això és tot. Que ho gaudiu.

Salut i botes.
www.ambotes.com