Foradada Montsonís El Salgar, Land-Art, búnquers, marietes...Terme de Foradada, La Noguera

Resulta una ruta molt entretinguda, amb diversos elements interessants que la fan ben amena: el llogaret de Foradada, el de Montsonís -realment encisador-, el santuari i les coves de Salgar -situades en un indret espectacular-, les marietes, les obres "land-art", els búnquers, el mirador de Foradada...i altres. Considero la ruta com a fàcil amb l'únic grau de dificultat de la garriga entre el Cobert del Serentill i la serra del Munt (sota la línia elèctrica) Són 650 metres de progressió lenta en que passem de la cota 300 a la 500.

Anem amb cotxe fins a Foradada, un petit poble de La Noguera entre Artesa de Segre i Cubells. Deixem el vehicle en un gran espai a la dreta abans d'entrar al poble. Des de prop d'allí ja es pot albirar el forat a la penya que dóna nom a la petita vila.

D'entrada agafem per la pista que marxa cap a la dreta; a la banderola hi posa font i molí de l'oli i església de Sant Feliu. Tot això ho visitarem. La pista comença a baixar, arribem a una cruïlla i seguim cap a la dreta. Ens acostem per l'esquerra on queden les restes d'un antic molí d'oli i una font. Des d'allí enfilem per un corriol, primer per bosc i tot seguit per un matollar solell que va remuntant un tossal. Unes fites ens van assenyalant l'itinerari. Tot seguit iniciem un llarg descens suau des del qual podem gaudir de dilatades vistes. Anem descobrint Montsonís a l'esquerra i ens estranya que ens n'allunyem. També comencem a llucar marietes fetes amb còdols a les vores del camí.
Anem a parar a una pista i la seguim uns metres cap a la dreta. Molt aviat veiem a l'esquerra la mola que queda de l'antiga església de Sant Feliu. Aquesta, o bé s'ensorrà o bé no s'arribà a construir del tot. Sembla que hi ha dos absis, la qual cosa es pot percebre millor des de la pista de sota.

Ara seguim aquesta pista cap a l'esquerra fins una cruïlla, i tombem altra volta cap a l'esquerra; ara sí que anem cap a Montsonís! Aviat el camí esdevé corriol, que avança pel llindar dels camps, i comencem a albirar altres elements sorprenents: una gran serp enroscada en un roure, un gran ou de pasqua fet de pedra seca, unes papallones, unes bufandes que abriguen branques, la flor de la vida... Aquí seguirem per la carretera fins arribar al poble de Montsonís.
Part del nostre itinerari transita per la ruta anomenada “Trail lo Búnker” Aquest trail fa anys que es celebra i un dels circuits que comprèn és el Land-art. Podeu saber-ne més a http://lobunkertrail.blogspot.com/p/recorregut.html

Montsonís constitueix un lloc certament excepcional. El fet que quedi una mica apartat de les vies de comunicació importants provoca en el visitant ocasional un efecte sorprenent. Val la pena fer un tomb pel carrer Major i el carrer del Pi, pujar fins l'església de Sant Urbà, admirar la façana de l'església de Santa Maria i opcionalment visitar la casa castell.
En la passejada entrem a La Botiga de Montsonís (Inf. turística, bar-restaurant...), on ens deixen un joc de claus per a visitar el Santuari de la MdD de Salgar, que és la nostra propera fita. Els advertim que naltros fem una ruta a peu i que no tornarem les claus fins passades tres o quatre hores. Cap problema.

Abandonem el poble per la carretera que marxa al costat de l’església de baix i tot seguit la deixem per agafar una pista de ciment a la dreta. Quan comença una giragonsa naltros la deixem per fer una mica de drecera i anem a retrobar el camí més avall (drecera opcional). Passem pel costat d'una casa de colònies. Depassem un camí que baixa cap a l’àrea d'esbarjo i font de Salgar i que retrobarem gairebé a tocar del Salgar.

Santuari de Salgar
Deslliurem el cadenat, entrem i tanquem. Seguim cap a les dependències de l'antic santuari/monestir. Segona clau per accedir. Aquesta part presenta un estat avançat de deteriorament, la qual cosa em fa pensar que aviat s'hi impedirà el pas. Sap greu. El cas és que per accedir a la cova de la MdD cal passar per aquí. Després segueix un corriolet excavat en la roca que fent ziga-zagues es va enfilant, tot ell equipat amb un passamà de ferro a un costat. S'arriba a una gran cavitat i allí hi ha una escala força vertical de fusta mitjançant la qual s'accedeix pel sostre a la base de la coveta on es troba la Mare de Déu. Ell lloc certament és agosarat, impossible. Fa reflexionar sobre la fe dels antics ermitans, frares, devots, i pelegrins, de viure o arribar fins aquí.
Tot seguit, ja a baix (antic claustre) emprem la tercera clau per accedir a l'església, on hi ha dues altres imatges de la MdD.

Abandonem l'antic cenobi construït en un indret sorprenent i difícil, tanmateix estratègic. Seguint carretera avall, a l'esquerra podem admirar una gran cavitat (cova de la Moneda) i una altre que queda en un pla inferior, la cova de la Barca. En aquesta encara es pot veure una argolla de ferro fermada al sostre on s'amarrava la barca. La barca de Vernet feia de pont del Segre en aquest indret fins el segle XIX, i era pas de pelegrins, ramats i viatgers.

Seguim per la carretera i a l'alçada d'un edifici a l'esquerra (el cobert del Serentill) el revoltem pel darrere i encarem un corriol que s'enfila per la serra del Munt en direcció netament SW a través de la garriga. El rastre del corriol es va trobant i perdent, tanmateix es pot anar seguint, perquè el corriol hi és i figura en la cartografia. Com és en el coster solell no s'hi han fet esbarzers, sols garric. Pujarem uns dos-cents metres de desnivell. Quan arribem a l'alçada de la línia elèctrica es suavitza i aplana i apareix un camí ben clar i net. Seguint-lo atansem una pista que puja de Foradada.

Sobrepassem una instal·lació fotovoltaica i localitzem un corriol que s'enfila cap el Munt de Montsonís. Com que no anem gaire sobrats de temps decidim no pujar i prenem el corriol que baixa paral·lel a la pista, també amb força mostra de marietes.
Baixem a creuar la carretera i comencem a remuntar cap a Foradada, però ens desviem a l'esquerra en direcció al búnquer de la Roca Foradada (indicador). Allí ens podem ficar per la mina d'accés. Per uns moments em poso en la pell del soldat republicà i lluito per la llibertat del meu país contra el feixisme.

Reculem i tirem pel corriol de l'esquerra amunt. Pugem al mirador de Foradada per unes escales metàl·liques i l'ajuda d'un passamà. Gaudim del panorama.
Tot seguit baixem fins l'ermita de Sant Urbà.

Continuem baixant; veiem uns cargols i uns moltons de roca i ferro que formen part del "land art" de Foradada. Pel costat del moltó seguim el corriol i baixem cap el cementiri. Abans trobem el búnquer del cementiri. Del cementiri seguim la pista en direcció al poble, però aviat la deixem. Baixem per un corriol. A baix trobem un altre ou fet de pedra seca al costat d'un roure.

Des d'aquí prenem la pista que marxa en direcció sud. Quan atansem una altra bona pista l'agafem cap a l'esquerra, la seguim fins el nucli de Foradada. Una curiositat d’aquesta vila: “El diumenge de la festa major es fa una romeria a l’ermita de Sant Urbà, després de la missa es reparteix coca beneïda per alleugerir el mal de cap durant tot l’any”.
Passem entre la superba església de sant Josep i la casa de la vila, i finalment arribem on tenim el vehicle.

Si en voleu saber més podeu visitar el lloc web https://www.foradada.cat/el-municipi/pobles-que-el-formen
I com sempre que anem per la vora de les serres del Montsec, és molt i molt interessant i ben documentada https://www.serradelmontsec.com