Foradada - Montsonís (Ruta Land Art)

Comencem la ruta al poble de foradada, tot i que la ruta que portem te inici a l'aparcament que hi ha a tocar de la zona esportiva, decidim/es decideix seguir-la des de l'aparcament del Collet de Sant Pere, a la part alta del poble. Problema o teòric problema i o inconvenient del canvi? que acabes en pujada, jo he fet la pujada pel dret, però des de la bassa es pot pujar, fent una mica més de volta, o pel cementiri o pel camí de la dreta que va a sortir al Carrer de Sant Urbà. Doncs bé, seguim un tram del carrer pel qual hem accedit a l'aparcament, on, per cert, ja trobem les primeres mostres d'art de la zona, dues ovelles i dos cargols. Seguint el carrer anem a creuar la carretera LV-9137, i seguim per la pista que queda per davant, a poc agafem un corriol que surt a la dreta i que puja paral·lel a la pista, es podria seguir aquesta, però en el decurs del corriol anem trobant les primeres pedres pintades com si fossin marietes. No sabria dir quantes n'hi ha en tota la ruta, jo no les he comptades. Arribats a una mena de collet el corriol puja a ma dreta per a sortir a un replà, on, no t'ho perdis, s'arriba en cotxe, em pregunto quantes rutes amb l'objectiu de conèixer el país i promocionar l'excursionisme deuen començar en aquest punt, millor no ho miro. Des d'aquest pla s'agafa el corriol que puja fins el Munt de Montsonís, cim, lloc, en fi, no hi ha espai per a massa gent a l'hora, quatre fotos, o millor dit més que quatre fotos i iniciem el descens cap a Montsonís. Del "cim" estant al corriol segueix direcció nord per a sortir a la pista per on es puja en vehicle. Uns metres més avall deixem la pista i girem a l'esquerra, on trobem altre "grup escultòric" de branques mortes pintades, a tocar també hi ha quatre pedrots pintats. Anem de baixada a trobar potser la peça artísitca més significada de la ruta, el Padrí de Montsonís, enorme figura de fusta asseguda que sembla vigilar el poble de Montsonís i el seu Castell. Des d'aquesta singular figura tornem a pujar cap a la pista des de la qual baixem fins el poble de Montsonís. Primer trobem l'Església de Santa Maria de Montsonís, a radera de la qual hi ha un precari mirador, Seguim baixant cap al Castell de Montsonís. Seguim avall pel carrer Major, amb una temptadora botiga i restaurant quasi cavernícola encastat a la roca. Seguim per la carretera per a deixar-la als pocs metres agafant un camí a ma dreta on comencem a trobar més mostres artístiques, unes papallones, una serp i uns penjolls amb branques altre cop pintades, tot i que sembla aquestes ja han perdut bona part del color. Seguim el camí direcció NE per a girar noranta graus a la dreta ara direcció SE. Agafem altre tram de camí ampli per a igualment deixar-lo al poc ara direcció SO. Comencem una pujadeta que faà les delícies dels assistents, fins dalt del Turó innominat des del qual tornarem a baixar. El tram de baixada perd en algun moment la traça de camí, però prenent com a referència ja el poble de Foradada només cal anar cap allà per on el terreny ens permeti progressar millor. Sortim ja a un camí més ample que baixa d'un depòsit que hi ha més amunt cap a l'oest. Es pot optar per seguir avall o fer una marra per a visitar el bunker de la Serra de les Forques, el primer vestigi que trobem de la guerra civil. Sortim a la carretera, la creuem i entrem al poble, presidit per la roca que li dóna mom. Arribem a la plaça de l'Ajuntament on fem una parada per a recuperar forces i on me n'adono del terrible error de no haver comprat una cervesa a la citada botiga de Montsonís. Acabat el recés, seguim pel camí de la Collada, cosa la qual aprofita el meu obsolescent aparell que grava la ruta per a fer de les seves i fins a una nova peça escultòrica, tal que dues vaques, em traça una bonica línia recta. Sabent que cal seguir la pista, aquí no hi ha mes problema. Una mica més endavant deixem la pista i girem a la dreta, on trobem un enormes llapis de colors, o al menys això volen semblar. Seguim avall on tenim el segon moment "línia recta" en aquest cas produït pel fet d'entrar a dins del bunker del camí de Castellons, És una estructura que es pot passar per dalt (fora) o pel mig, o sigui, per dins. Passem ara per l'última representació artística de la jornada d'avui, que no és altra que altra estructura de paret seca amb forma oval. Seguim ja ara en lleugera pujada direcció a una bassa i ja des d'aquesta de retorn a l'aparcament on em començat la ruta. Com ja he comentat al principi jo he pujat pel dret però existeixen les dues opcions també ja citades. Com que arribo abans que el companys aprofito per fins a l'Ermita de Sant Urbà, des de la qual, passant un parell d'escales de ferro i una zona força encinglerada a banda i banda assegurada amb un raquític passamà s'arriba al mirador de Sant Urbà, pràcticament a sobre mateix de la roca foradada. EL meu vertigen senil em fa fer uns metres i girar cua. Així que de baixada, a l'aparcament i cap a casa. Avui, dissortadament, l'hora obliga a prescindir la guanyada cervesa, altra cop serà.