FORMENTERA: FAR DE LA MOLA - EL PILAR DE LA MOLA - MIRADOR RACÓ DE SA PUJADA - CAMÍ DE SA PUJADA - ES CALÓ - CASTELLUM ROMÀ

PUNT DE SORTIDA - FAR DE LA MOLA

FAR DE LA MOLA - INICI DE LA RUTA

PANORÀMIQUES DE LA RUTA

PANORÀMIQUES DE LA RUTA

VISTES DEL CAMÍ

VISTES DEL CAMÍ

PANORÀMIQUES DE LA RUTA

EDIFICACIONS Y MARGES DE PEDRA SECA

SARGANTANA DE FORMENTERA - RÈPTIL PROTEGIT

La sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis) és una espèciede sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels lacèrtids, endèmica de les Pitiüses. Originària d'Eivissa i Formentera ha estat introduïda a Mallorca. De grandària mitjana i aspecte variable, és una espècie robusta, de potes fortes i cap curt. Existeixen diverses subespècies, algunes de coloració molt fosca amb el ventre blau cobalt. Habita els paratges perifèrics pedregosos de les illes grans, acostant-se també a habitatges humans, murs i escombreres. En illots propers pobla els penyals sense vegetació.

MOLÍ VELL DE LA MOLA

ESGLÉSIA DE EL PILAR DE LA MOLA

CAP A ES CALÓ - MARGE DE PEDRA SECA EN CONSTRUCCIÓ

ALJUB DEL POBLE

L'Aljub del Poble, situat al Pilar de la Mola, va ser construït el 1851 i posseeix la particularitat que té dues capelletes una a cada extrem de l'aljub. L'aljub va ser construït pel Bisbat d'Eiivissa i Formentera en un solar que pertanyia a Josep Marí Barber que residia igualment a la Mola com ho testifica una vella casa anomenada Cas Barber situada a pocs centenars de metres. Actualment està cobert de mates que danyen la seva estructura i els veïns pensen que bé l'Ajuntament, bé el Consell, haurien de netejar els voltants, especialment la volta per preservar un element de gran valor històric i cultural. En aquella època el bisbe de les Pitiüses era Basilio Antonio Carrasco, el qual, com recorda Joan Marí Cardona, «no poques vegades durant les seves freqüents malalties s'havia traslladat a la Mola per consell mèdic». En conseqüència, el bisbe coneixia perfectament les mancances en matèria d'aigua que hi havia a la zona, especialment els anys de poques pluges tractant-se la Mola d'un lloc on no hi havia ni un pou. L'acta notarial d'aquest aljub va ser atorgada pel nebot del bisbe Carrasco, Juan Francisco Carrasco, que alhora era vicari general. Les condicions i les obligacions en què es va basar la donació indicaven que Josep Marí cedia al bisbat el terreny on es construiria l'aljub així com l'espai suficient per habilitar la plaça per a la recollida d'aigües. Alhora, el bisbe va cedir el terreny i l'aljub a l'església del Pilar nomenant-ne administrador al rector que en cada moment fos el titular de l'església.

SES VINYES DE FORMENTERA

CAMÍ DE SA PUJADA

MIRADOR RACÓ DE SA PUJADA

MIRADOR RACÓ DE SA PUJADA

COVA SA MA PELUDA

CAMI ROMÀ DE SA PUJADA

RACÓ DE SA PUJADA

RACÓ DE S'ANFOSSOL

RACÓ DES POU DES VERRO - ES CALÓ

PLATJA S'ALARROIA - ES CALÓ

SES PLATJETES

SES PLATJETES

CAN JOAN D'EN CARLES

PENYAL DES VI

CASTELLUM ROMÀ

CREU DEL PARE PALAU

SES FIGUERES ESTALONADES

Un dels símbols de Formentera són les seves figueres. De proporcions gegants, aquest arbre forma part de la història de l’illa i és ara a la primavera, quan comença a brotar. L’illa té 18 varietats autòctones de figues, de les 350 que hi ha en totes les Balears, i les seves figueres tenen un sistema d’apuntalament molt peculiar: els estalons. Na Blanca del Mestre és la figuera més grossa de Formentera. Una joia que ocupa una superfície de 350 metres quadrats i un diàmetre de 20 metres i que està inclosa en el llibre blanc de protecció d’espècies de les Illes balears. A Formentera, les figueres són de propietat privada i dedicades a l’autoconsum, però la cooperativa s’està animant els propietaris a comercialitzar-les. Una oportunitat perquè tothom pugui gaudir d’aquest fruit tradicional.

SES FIGUERES ESTALONADES

Les figueres (figus carica) són un dels elements més emblemàtics de Formentera no només pel deliciós tast dels seus fruits sinó per l’excepcional manera de fer-les créixer en horitzontal que només trobem en aquesta illa. Mitjançant un enginyós sistema de puntals, anomenats estalons, col·locats de forma concèntrica al voltant del tronc, la figuera es converteix en un ombrívol refugi tant per a persones com per a animals. L’allargada extensió de les branques facilita la resistència de la figuera als forts vents i ajuda que l’arbre capti les gotes de la rosada en un territori marcat per la falta de pluja. A més, aquesta disposició genera un espai apte per recollir la fruita i, com que les branques es mantenen elevades, s’impedeix que el bestiar pugui alimentar-se’n. Na Blanca d’en Mestre ocupa més de 350 m2 i té tractament de persona I si en els més de 80 km² de Formentera hi ha una figuera que té molta anomenada, aquesta és na Blanca d’en Mestre. Es tracta d’un exemplar més que centenari, que data de 1910 i que el 1993 fou catalogat i protegit com a arbre singular. Ocupa una superfície de més de 350 m² i compta amb uns 140 estalons. Descobrir la seva silueta, entre camps i parets de pedra seca, impressiona a qui recorre els camins que condueixen a les platges de Migjorn. Cal fer notar que la figuera és coneguda pel seu nom propi i se l’anomena amb l’article “na“, que en català s’empra per a les persones. Un tracte gairebé reverencial que es comprèn quan hom degusta un dels seus fruits. Quan és fresc, ens omple la boca la tendresa de la seva carn i el cruixir dels “grinyolons” (les llavoretes de l’interior). Quan és seca, podem tastar l’excel·lència de la xereca. Un producte elaborat amb herbes aromàtiques i figaflors, els fruits que no neixen a l’agost, sinó de forma primerenca, als voltants de Sant Joan, com succeeix amb la varietat rojal, blanca poma o albocor. Si quan la mengem li afegim un parell d’ametlles, en resultarà el que a Formentera es considera un delit endèmic i s’anomena el “torronet“.

PUNT D'ARRIBADA