Forn Can Pla Vell - Torrent Jaumandreu

Forn de maons de Can Pla Vell

Conjunt arquitectònic format per les instal·lacions i dependències del forn de maons. L'estructura del forn és construïda a partir d'un rebaix realitzat en el terreny natural i que separa una zona boscosa d'un camp de cultiu. En la part inferior del rebaix s'ubica la cambra de combustió formada per dues parets d'argila cuita que s'adossen al retall del terreny i que formaven la caixa del forn. Aquesta caixa es troba actualment plena de vegetació. A la part inferior d'aquesta caixa es troba la boca d'alimentació feta amb pedres i maons i que servia com a base per introduir llenya en el forn. Sobre aquesta caixa es situava teòricament un graella de la qual no es van trobar rastres, encara que és possible que hagi caigut dins l'estructura de la caixa. Sobre la superfície de la caixa i la graella es va aixecar una construcció en pedra seca de planta quadrangular i a la qual s'accedeix des de la part superior del rebaix. Manca la coberta d'aquesta estructura que segurament devia estar feta amb volta falsa a l'estil de les barraques de vinya. La porta és oberta al cantó nord amb petites dovelles de pedra. Complerta l'estructura exterior del forn una altra estructura de pedra en forma de volta de grans dimensions que protegia l'entrada de la boca d'alimentació i creava un espai que permetia treballar, guardar estris i argila, o acumular llenya protegint-la de la pluja.

Pedra del Sacrifici

Túmul de roques en el que hi ha la Pedra del Sacrifici, que és com es coneix aquest roc situat dalt d’un turonet de 300 m al terme de Sant Joan de Vilatorrada, sota del pla de Montconill. És possible que tingui relació amb l'elaboració de l'oli o del vi. Segurament una premsa molt simple; mitjançant un corró es molia el raïm o l’oliva i el líquid, gràcies a la inclinació de la pedra, regalimava pel relleu gravat damunt la roca. En qualsevol cas es tracta d’un sistema molt primitiu i rudimentari. Són habituals els casos que la tradició ha atribuït la funció de taula de sacrificis a pedres que havien servit per premsar olives o raïm. Per tant, i malgrat el nom, no sembla desencaminat suposar-li una funció agrícola. Segons ens indica fruba: "La pedra figura en el mapa de l'ICC, per tant alguna vegada se'n deu haver publicat una ressenya, però no hi ha informació que n’expliqui l'origen. Per tant, qualsevol informació que en tingueu serà benvinguda. Mentre, i tal com indica el nom, seguirem pensant que és una pedra per a sacrificis. Informació extreta d'Eloi Font, http://torcularium.blogspot.com.es"

Dreta

Foixarda

La foixarda (Globularia alypum) -de vegades escrit erròniament "fuixarda"-, cogullada, (herba) cossiada, escorsiada o cebollada és un petit arbust mediterrani de fins a 60 cm d'alçària que creix en brolles assolellades, boscos no gaire atapeïts i garrigues seques, sempre en terrenys calcaris. Per tot el País Valencià i les Illes és comuna fins a 1.000 m d'altitud. A Catalunya manca a les zones més humides i és escassa al Pirineu, és a dir a les zones de substrat silici. Fa una inflorescència en capítol d'entre 1 cm i 3 cm de diàmetre, en forma de botó, que floreix a final d'hivern. Les fulles són de pecíol molt curt, lanceolades i acabades en punta (mucronades). Es distingeix fàcilment de les altres espècies autòctones del mateix gènere del gènere Globularia, perquè les altres espècies són herbàcies i tenen les fulles disposades en forma de roseta a la base i amb llargs pecíols en comptes de tenir-les sèssils i a les mateixes tiges que les flors. Té aplicacions medicinals, es pren com a remei contra l'excés de pressió sanguínia.

Dreta

Panoràmica

Panoràmica des de la Costa de Can Pla

Callús

Cardener amunt, després de Torroella i abans de Súria, el municipi de Callús (o Catllús) està situat a l'esquerra de la vall mitjana del riu Cardener, al nord-oest del pla de Bages. La riera de les Freixes (o de Bellver, o de Vallverd) de règim torrencial, que aflueix al Cardener després de drenar el sector ponentí del terme de Castellnou, forma el límit oriental del municipi, és l'únic accident hidrogràfic remarcable; llevat naturalment el riu esmentat, que és l'eix vertebral i principal atractiu del seu paisatge. Al llevant i ponent, el territori resta clos pels sectors muntanyosos de Castellnou i Sant Mateu respectivament. Mentre que cap a la banda de Santpedor, és part encara del pla de Bages estricte. Actualment (any 2023) compta amb 2099 habitants.

Panoràmica

Fita comtat Manresa-Cardona

Conjunt de símbols gravats a la pedra, ubicats al cingle de la costa, anomenada de Jaumandreu per la proximitat a la casa de Jaumandreu, consistents en dos escuts separats per dues línies perpendiculars al mig. Un dels símbols, situat a l'extrem del símbol és l'escut del terme de Manresa on s'alternen dues creus amb dos camps de barres. Simbolitza el territori propietat del comtat de Manresa. L'altre símbol, a ponent de les dues línies creuades és la flor de lis esculpida a la pedra, símbol del comtat de Cardona, on quedava immers el terme de Fals.

Alzina amb camps de rabanissa

Panoràmica

Abeurador

Jaumandreu

Pastures amb vaques

Pastures amb vaques

Can Mussol

Mas Jaumandreu (Antigua Torre Cabrera) Masia amb orígens del segle XI, ara convertida en un lloc de retir, creat des de l'ànima, on podreu conèixer la importància d'una bona alimentació, relaxar-vos i gaudir d'un entorn privilegiat. La Masia està situada al plànol del mateix nom, envoltada de vinyes de la seva pròpia explotació i edificacions lligades a aquesta. La masia té una configuració de conjunt tancat amb mur de pedra amb diversos volums on destaca una torre de defensa de 3 alçades, amb un volum circular annex i 2 volums de planta baixa i pis i sota coberta. El volum principal, difícil de distingir, està format per un cos de tipologia tradicional de mur de pedra de planta baixa i 2 plantes amb coberta a 2 aigües de teula àrab. Al voltant del mur de tancament del conjunt hi ha diversos coberts de planta baixa amb coberta a 2 aigües. Hi ha diverses inscripcions a les llindes, una de les quals indica la data 1.815. A la façana principal, al segle XVIII es van afegir dos cossos a banda i banda, la torre quadrada coberta a quatre vessants i un cos amb galeria d'arc de mig punt. A uns 500 metres de la masia, hi ha l'ermita de Sant Joan Baptista de Jaumandreu, catalogat de patrimoni arquitectònic. Masia del terme del Castell de Fals, pertanyia a l'alcaldia de Fals al segle XVII i al ducat de Cardona. La seva vinculació amb la important casa CARDONINA es remunta al segle XI. El 2017, el mateix dia que ens donen les claus del lloc apareix Ciro A. Jaumandreu, provinent d'Amèrica i buscant-ne les arrels.

Masia Jaumandreu

Vinyes de Jaumandreu

Els vins s'elaboren a partir de collita pròpia, amb total respecte per l'entorn natural que els dóna vida. Són vins moderns, de marcada personalitat, com correspon a aquesta terra, acompanyants ideals d'una taula ben parada.

Bassa artificial

Dreta

Torrent

Passarela del torrent

Paret sobre el torrent de Jaumandreu

Esllavissada

Important esllavissada donat que han cedit els terrenys.

Paret sobre el torrent de Jaumendreu

Es pot apreciar la formació geològica d'Artés pel color vermellós.

Recta

Barraca de vinya

Testimoni del que havia estat d'important la vinya en la zona del Pla de Bages. També s'hi poden veure moltes parets fetes de pedra seca, per poder fer els camps en formes de terrasses.

Barraca de vinya

Panoràmica

Barraca enrunada

Forn de maons de Can Pla Vell

El forn queda a sota de l'arbre. El forn es troba dins de la propietat del mas Can Pla Vell i va ser construït per Martí Pla a finals del segle XIX , amb l'objectiu de ser utilitzat per les obres de la casa. El sistema de producció de ceràmica i obra constructiva en forns, com maons, teules i altres peces d'argila cuita és llargament conegut i va mantenir-se de manera semblant durant molt segles. El treball en el forn no implicava sols el propi forn sinó que requeria de la presència propera d'un punt d'aigua, i d'algun indret proper on agafar argila base. D'aquí que aquest forn es trobi al costat de la ja desapareguda Font de Can Pla. El forn va deixar de ser utilitzat les primeres dècades del segle XX.