Forn del rajoler-Suro d'en Revetlla-La Carbonera

Forn del rajoler-Suro d’en Revetlla- La Carbonera

Floracatalana.cat va col·laborar en les activitats programades a la Carbonera de Sant Climent de Peralta (Baix Empordà) durant el mes d’octubre. Per això va organitzar una passejada botànica i etnobotànica per les rodalies.
A la tardor, la rajoleria de can Frigola i la Carbonera bullen de feina. El forn del rajoler ha moldejat i cuit teules d’estructura romana per a restaurar la coberta d’un jaciment arqueològic romà ( bòbila-terrisseria ) localitzat a Ermedàs, ( Cornellà de Terri). També s'hi van coure els rajols que es van col·locar a la nau central de l'església de Sant Cebrià dels Alls ( a prop de Puig d'Arques). Hi van col·laborar Terracotta Museu, l'Ajuntament de Forallac, l'Associació El Cau dels Pins de Sant Climent de Peralta i el Consorci de les Gavarres.
A la Carbonera les tasques es desenvolupen al voltant de l’encesa, vigilància i proveïment de la mateixa. Una munió d’amics, famílies i colles en companyonia al voltant de les taules ben parades. Està clar que és un lloc especial i té un atractiu afegit perquè ve a ser com un clam de respecte i admiració cap als nostres avantpassats que amb la seva suor i esforçat treball han configurat, d’alguna manera, el què som ara nosaltres . I això no s’ha de perdre. Per això cada any la Carbonera de Sant Climent s’encén després que un munt de voluntaris han fet l’empilada de llenya i l’embalumada amb bruc i terra. El ceramista- artesà Josep Matés és un dels responsables perquè tot funcioni com cal. Durant una dotzena de dies (varia en funció de la humitat de la fusta i les condicions meteorològiques) cremarà per a carbonar la fusta. Finalment es procedirà a rescaldejar i desempilar el carbó.
L’objectiu té per finalitat mostrar a les noves generacions com es desenvolupava l’ofici de carboner. La celebració d’aquest esdeveniment té lloc a la finca del Mas Frigola i s’hi aplega moltíssima gent de totes les edats. Durant uns dies el paratge es transforma en un lloc d’esbarjo, etnològic i cultural i es pot considerar com una de les activitats més importants que es fan al massís de les Gavarres.

L’itinerari botànic que pel cap baix té un centenar d’espècies, s’ha iniciat al forn del rajoler, hem passat literalment sota el suro Gros seguint la pista forestal que ens deixarà als peus de la soca del suro d’en Revetlla.Segons Lluís Madrenas “Arbres monumentals-290 monuments amb arrels del Baix Empordà” escriu que en aquest mas hi havia hagut un molí. A la nit, quan la bassa era plena, aprofitaven per fer anar les pedres del molí i moldre la farina. Així els mossos que tenien a la casa, un cop havien sopat i reposat una estona, tornaven a la feina transformats en moliners. Als voltants, com que ja ho sabien, molts veïns hi anaven a buscar la farina la mateixa nit. De vegades, en el molí hi coincidien diversos veïns i mentre esperaven l’anaven fent petar. Un dia dos masovers mentre esperaven comentaven que ben bé, aquelles hores, en lloc d’anar a buscar farina podrien estar de revetlla. I és a partir d’aquí, com de mica en mica, es va anar escampant el nom del Mas de la Revetlla.
Caminar per sota dels suros centenaris dóna una estranya sensació. Alguns d’ells, tot i haver estat maltractats, sabem que ens sobrepassaran. L’alzina surera l’hauríem de considerar “ l’arbre sagrat” de les Gavarres , senzillament perquè ha donat feina a milers de persones i durant molt temps, a moltes llars, era l’únic salari que hi entrava. I encara en dóna.. i per molts anys....
En el recorregut s’han pogut observar tres classes d’estepa ( borrera, negra i crespa) l’ una al costat de l’altra, així és més fàcil discriminar-les. Ara estan força eixarreïdes per la sequera, però a la primavera, quan floreixin faran un goig espectacular. També hem pogut comparar tres classes de falguera ( comuna, falzia negra i herba pigotera). L’herba pigotera (Polypodium vulgare) s’anomena així perquè els sorus (esporangis en el revers dels folíols) són rodons, de color groguenc o ataronjat i tenen una semblança llunyana amb les pústules que deixava la malaltia de la pigota o verola. La part remeiera és el rizoma que assecat i bullit proporciona una beguda amb un cert gust de regalèssia. A prop del suro d’en Revetlla hem localitzat uns peus d’una planta tintòria, la camamilla americana (Tagetes minuta). De tornada, s’han comentat les particularitats del server i el nespler que hi ha a la clariana de la Carbonera. Una jornada per repetir.