Forns i Fonts de Celrà

8:00 del matí. Una boira pixanera ens donava el bon dia. Després de recollir la Mei, hem anat fins a Celrà, hem agafat el camí del castell de Palagret i hem començat la ruta en el punt indicat (hi ha un rètol indicador de les rutes).
La primera troballa ha sigut el forn de calç del Mas Gich, en molt bon estat de conservació. Deduïm que devia ser important, ateses les seves dimensions. Seguim pel camí esfaltat passant per Can Dofí, i anem a trobar la riera de Palagret, que serà la nostra companya durant gairebé tot el matí.
Ens desviem una mica per anar a veure el Castell de Palagret o Mabarrera. Sembla que s'hi estan fent treballs arqueològics. Els orígens d'aquest castell són confusos, data dels segles X i XI, però hi ha fortificacions posteriors. Sembla que servia com a torre de defensa, el seu fossar i les torres de defensa ens ho fan pensar. També és conegut com a castell de Mabarrera degut a que va formar part de les terres del Mas Barrera. Sembla que ja en el S XV es va abandonar.
Tornem direcció la font de l'Alau seguint un corriolet que ressegueix la riera de Palagret, que hem de creuar diverses vegades.
Ens trobem les restes de dos molins, del primer no en sabem el nom, el segon, el molí d'en Banyes. Malauradament la vegetació ha cobert el que queda d'edificació. Aquí tenim dues opcions per arribar fins a la font de l'Alau, pujar per la pista o bé seguir pel Torrent de l'Infern , que és el que triem.
Anem remuntant el curs de la riera fins que ens trobem una petita barraca anomenada Pagans, ben conservada. Sembla que aquesta barraca la feren construir els amos de la fàbrica Pagans , per tal d'aixoplugar els treballadors que feinejaven per la zona.
Molt a prop ja trobem la font de l'Alau, construïda el 1931. Sort que portàvem aigua, doncs només deixava anar unes gotes mal comptades. Parada i fonda amb un esmorzar lleuger , el soroll de l'aigua que corria, les fulles dels arbres quan quèien, i els crits de dos boletaires que sembla que no es trobaven ;-).
Tornada pel mateix camí fins arribar al molí d'en Banyes, on hem pujat amunt fins a trobar el camí.
Hem de dir que a mig matí la zona estava plena de gent amb cistells a la caça de bolets. Nosaltres no en buscàvem, però hem collit els del peu del camí, un bon grapat!.
Tornada per la mateixa pista fins que hem decantat cap a la dreta per anar a veure la font Musquera i la rajoleria i forn de calç del mas Garriga.
Ruta molt agradable i sense cap complicació. Només cal estar atent a les pedres humides que rellisquen.
Cap a casa a coure els bolets!
Fins la propera!