Fort Caputxins, Pirulí, torre Alfons XII, el Calvari, muntanya de la O, Olivet d'en Salgueda, font lleons i polvorí

Ruta circular des de la Creueta passant per:
- Fort dels Caputxins i torre de telecomunicacions (1.9 km)
- Torre de la Ciutat (abans anomenada Alfons XII)
(3.1 km)
- Mirador del Calvari (3.5 km)
- Ermita del Calvari (3.8 km)
- Muntanya de la O, i fort del calvari (4.2 km)
- Plaça de les Sardanes (5.0 km)
- Coll de Vifaràs (5.9 km)
- Mirador de l'Olivet d'en Salgueda i Coll de Trobada (7.8 km)
- Camí de les dones
- Font dels Lleons (12.2 km)
- El Polvorí i el cos de guàrdia (14.3 km)

Aquesta caminada ens portarà per uns indrets de Girona poc coneguts fins i tot per a molts gironins com és la zona de les Pedreres, la vall de Sant Daniel i el mirador de l’Olivet d’en Salgueda, el punt més alt de la ruta d’avui. També diré que per raons de seguretat és desaconsellable fer la ruta en solitari i altament recomanable fer-la en grup, atès el potencial conflictiu dels barris propers i la seva àrea d’influència.
Iniciem la caminada al pàrquing del Parc Científic i Tecnològic de Girona, situat al pla de la Creueta i ens dirigim cap al riu Onyar. El creuem per la primera passera i continuem recte entre el tanatori de Girona i el col·legi Sagrada Família. Pugem unes escales i travessem per sota un túnel la carretera C-250. Continuem cap al grup Sant Daniel, situat en un punt elevat per damunt del cementiri vell de Girona.
A partir d’aquí comencem la pujada per un corriol que s’enfila amunt cap a la muntanya dels Caputxins. Ens desviem lleugerament de la pujada més directa per gaudir de bones vistes cap a Girona, el puig de Montilivi, la Creueta i Vila-roja. Aquesta marrada ens permet veure també les restes d’una antiga fortificació militar. La següent parada és davant la cisterna de l'antic convent dels Caputxins i posteriorment fort dels Caputxins. L’accés al seu interior és barrat per una reixa de ferro, però en podem veure l’entrada. Continuem cap a les ruïnes del fort dels Caputxins. L’Enciclopèdia Catalana ens en diu el següent: “És un dels forts, el més meridional, que defensava la ciutat de Girona. Fou construït al s XVIII a l’extrem meridional de la muntanya de les Pedreres, damunt la riba dreta de l’Onyar, davant el Montilivi, a l’antic convent caputxí; en aquest indret hom ja havia establert una defensa avançada dels forts de la reina Anna i del Conestable al s XVII. Fou fet volar el 1814 en abandonar els francesos la plaça".
Davant del fort s’alça, majestuosa, la torre de telecomunicacions, coneguda popularment a Girona com el “Pirulí”. Des del web https://www.pedresdegirona.com/piruli.htm n’extraiem la següent informació: “La torre va començar a ser construïda l'agost de 1990. El setembre de 1991 ja estava enllestida i va ser inaugurada pel ministre Josep Borrell el 25 de gener de 1992. La torre, de forma troncocònica amb base circular i un tronc de formigó, bastida en una parcel·la de dos mil metres quadrats, disposa de nou plataformes obertes, per instal·lar-hi paràboles, i una de tancada per a aquelles que tenen l'equip de ràdio incorporat. La base de cimentació té 17 metres de diàmetre i està col·locada sobre tres metres de formigó damunt la roca, en uns fonaments de vint-i-cinc metres. La torre té una altura sobre el nivell del sòl de 112 metres i de 178 sobre el nivell del mar. L'altura del fust de formigó és de 82 metres i l'altura del màstil metàl·lic de 30 m. Ofereix una panoràmica excepcional de la comarca i, més en concret, del Parc de les Pedreres, la Vall de Sant Daniel, les Gavarres i l'àrea urbana de Girona ciutat i el seu entorn.”
Continuem cap a la fins ara coneguda torre Alfons XII, rebatejada recentment com a TORRE DE LA CIUTAT i recuperant així el seu nom històric. “Aquesta antiga fortificació és a un dels punts més elevats dels voltants de la ciutat, i constitueix una gran talaia de 160 metres d'altitud que permet obtenir una magnífica panoràmica de tota la ciutat. Va ser construïda al segle XIX (1874) al mateix lloc on anteriorment hi havia el reducte de la Ciutat. El reducte va ser volat pels francesos el 1814, com la resta de les fortaleses veïnes, després de la Guerra del Francès. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) se n'aprofità l'interior i les pedres per edificar l'anomenada Torre d'Alfons XII, un petit fortí construït d'acord amb les directrius defensives de finals del segle XIX. Sota l'aspecte estrictament militar, l'historial d'aquesta torre és gairebé nul. Durant la Guerra Civil, per la seva excel·lent situació, s'hi varen instal·lar als seus voltants unes peces antiaèries. A mitjans del segle XX es van començar a construir diverses cases en el sector de les Pedreres i en els llocs on hi havia els antics forts. Com a conseqüència, es va fer necessari disposar d'aigua per a les necessitats dels seus ocupants i el 28 de juny de 1928, l'Estat va autoritzar que s'hi instal·lés el dipòsit, que va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Girona el 1953” (extret de https://www.pedresdegirona.com/separata_alfons_0.htm).
Continuem ara cap al barri de Torre Gironella, des d’on hi ha un bon mirador a l’ermita del Calvari i la muntanya de la O. Fem la baixada cap a l’ermita i després fem una pujada-baixada a la muntanya de la O, on queden les restes del fort del Calvari. Al web https://www.pedresdegirona.com/fort_calvari.htm en trobem aquesta informació: “Construït el 1675, es troba al punt més alt de la Muntanya de la O, com a defensa de la ciutat dels atacs dels francesos. Ofereix unes magnífiques vistes sobre Girona. Aquesta construcció és contemporània als reductes del Capítol i de la Ciutat. Les construccions defensives a les Pedreres va ser completades el 1708 amb el fort dels Caputxins”.
Seguim la ruta cap a la vall de Sant Daniel baixant per un corriol amb força pendent, que en un moment ens porta davant el mas de cal Jutge. Una tanca de ferro ens barra el pas per davant de la casa i això ens obliga a donar la volt a un camp.
Ja som a la vall de Sant Daniel. A tocar de la confluència de les rieres de can Llinàs i la Sant Miquel, ens acostem a la plaça de les sardanes, on hi ha un cadafal d’obra i un bonic espai verd al seu davant.
Continuem ara pel camí dels Àngels, travessem la variant de la N-II per un túnel i alternem entre pista i el camí vell dels Àngels, un corriol més estret però també més atractiu que no pas la pista. Així arribem al punt més alt de la ruta, el mirador de l’Olivet d’en Salgueda, des d’on apreciem vistes a Girona.
Comencem ara la baixada i anem cap al Camí de les Dones, que en suau però constant baixada ens porta fins al riu Galligants. El seguim una estona just pel costat i el travessem a gual més endavant. No hi tenim cap problema perquè no porta ni una gota d’aigua. Seguim ara per una pista paral·lels a la riba dreta del Galligants fins a la font dels Lleons (seca). Tornem a travessar el riu i continuem per la pista cap a la variant de la N-II, que creuem per sota un impressionant viaducte. Abans d’arribar a can Sirvent trenquem a l’esquerra fins al primer trencant a la dreta. Ara toca tornar a pujar per un corriol cap al Polvorí i el Cos de Guàrdia, situats prop del Pirulí i el fort dels Caputxins. Tornem al web https://www.pedresdegirona.com/separata_polvori.htm per extreure’n aquesta informació: “El Polvorí i el seu Cos de Guàrdia van ser construïts el 1770 i el 1756, respectivament, per emmagatzemar-hi pólvora i explosius en un lloc allunyat però alhora de fàcil accés des dels forts i des de la ciutat. Durant la Guerra del Francès el Polvorí va ser utilitzat com a hospital de sarnosos. L'actual edifici és el resultat d'una reconstrucció de 1924. El Cos de Guàrdia no va ser intervingut, i per aquest motiu presenta un estat molt més enrunat. D'aquest darrer cal destacar-ne les dues torretes o grans garites situades en angles oposats”.
Continuem finalment cap al mateix corriol de pujada a la muntanya dels Caputxins que havíem fet a l’anada passant paral·lels al Pirulí, però a un nivell inferior, i quan el trobem, tanquem el bucle i retornem cap al pàrquing desfent els passos de l’anada