Fortí de Bellaguarda, Vies Domitia i Augusta, Sta Maria,Torre dels Burots i cememtiri militar, tot en el Coll de Panissars

Punt inicial i final

Pont sobre el riu Llobregat de L'Empordà

Porta d'entrada al Mas Pobre

Can Guillem

Refugi natural

Vista del Fortí de Bellaguarda

Fita fronterissa, Ruines de Santa Maria de Panissars i confluència entre les vies Domitia i Augusta

Santa Maria de Panissars Les ruïnes del priorat de Santa Maria de Panissars es troben al coll del mateix nom, lloc per on passava l’antiga via romana que comunicava la Gàl·lia i la Hispània i on es trobaven la Via Augusta i la Via Domitia. Aquestes restes estan situades just sobre la ratlla de la frontera, de manera que es divideixen entre els municipis del Pertús i la Jonquera, amb la major part en el primer d’ells. A finals del segle XX hom va descobrir que en aquest lloc el 72 aC el general Pompeu el Gran hi va aixecar el trofeu que hom coneixia a través dels antics historiadors i que fins llavors no s’havia pogut localitzar. Coll de Panissars El Coll de Panissars[1] és un coll de la Serra de l'Albera, a 568 m alt, que comunica les comarques del Rosselló i l'Alt Empordà, concretament els termes municipals del Pertús i de la Jonquera. Està situat a ponent i immediatament sota el turó on s'alça el Castell de Bellaguarda. Per aquest coll passava, des de l'Antiguitat, el camí de Barcelona a Perpinyà, que posteriorment fou desplaçat al Coll del Pertús. Modifica La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Panell informatiu de la confluència entre les vies Domitia i Augusta

Restes de Santa Maria de Panissars

Cementiri militar de Panissars

Cementiri Militar de Panissars El recinte està envoltat per murs perimetrals de carreus de mitja alçada i té planta irregular. La porta d’accés, sense llinda, és de ferro sense decoracions. Fins fa un parell d’anys, la porta era de fusta. En entrar hi trobarem unes 40 tombes, la majoria d’elles marcades amb una creu llatina de ferro pintades de blanc i sense identificar. Al centre del recinte un vell màstil sense bandera i un xiprer sec acompanyen una creu llatina de ferro. La majoria de tombes estan assenyalades amb els distintiu Souvenir Français, que és un organisme format per voluntaris que des de la guerra franco-alemanya de 1870 es dedica a renovar, restaurar i adornar amb flors les tombes i els monuments de les persones mort pour la France. Actualment cuiden més de 130.000 tombes i més de 200 monuments. Les creus blanques del cementiri de Panissars van ser posades per aquesta associació i, per tant, no són les originals. Les úniques tombes identificades amb inscripcions són les següents : Ci-git / Celine Petrucci / decedeé le 30 / de Decembre 1898 / Agee de 3 ans És la tomba d’una nena, possiblement filla d’algun dels militars de la fortalesa. Ici repose / Joseph Guépratte / Chevaliére de la Légion / d’Honneur décoré de la / Médaille Militaire / Né le 14 juillet 1814 / Malzeville / Décédé au fort de Belegarde le 12 fevrier / 1870 / Regrets Eternels. La llosa més gran correspon a Alphonese Ely Moureau (1831-1837), que era fill del comandant de Bellaguarda. No conté cap ornament. Al centre, hi trobarem la tomba d’un cavaller d’honor, el nom del qual és difícil de llegir ja que la pedra està molt malmesa. Té forma de disc amb una sèrie d’ornaments florals. I, per últim, molt a prop, trobarem una petita pedra tombal amb inscripció però sense decoracions. Una dels detalls que més criden l’atenció és una de les tombes a la banda dreta de l’entrada ja que està decorada amb dos motlles de dues botes o de dos peus, sense detalls. http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lalt-emporda/cementiri-militar-de-panissars/

Torre dels Burots

Al Coll de Panissars, molt a prop del priorat de Santa Maria, hi una magnífica torre de planta quadrada, amb les cantoneres de pedra ben tallada i lleugerament atalussada, coberta amb un teulat a dues aigües. Té matacans de maó vist i nombroses espitlleres que testimonien el seu caràcter defensiu. En sentit estricte, és dins de territori francès, si bé a tocar de la línia fronterera. El nom de Torre dels Burots deu referir-se a la seva funció de cobrament d'impostos. Els burots eren els funcionaris que, durant el segle XIX i part del XX s'encarregaven de cobrar els drets de pas de determinats articles, en general queviures. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8375

Fortí de Bellaguarda

L’actual Bellaguarda, com moltes altres fortaleses frontereres de l’edat moderna, és fruit dels grans trastorns politicomilitars que varen donar lloc a la creació dels estats europeus tal com els coneixem avui dia. Però a diferència d’altres moltes de les seves germanes, aquesta té la particularitat d’estar situada pràcticament sobre la mateixa línia divisòria. Bellaguarda ocupa una superfície de 140.000 m2, dels quals 8.000 estan edificats. Està composta per un camí cobert amb un parapet i un glacis que envolta la fortalesa; un fossat excavat a la roca i d’una primera muralla formada per cinc baluards: del Pertús, de Sant Andreu, de Panissars, d’Espanya i del Precipici. Entre el baluard del Pertús i el de Sant Andreu es troba l’accés principal, la gran porta de França dotada d’un pont llevadís que, a gran alçada, creua un estanc artificial situat en el fossat. Entre el baluard d’Espanya i el del Precipici s’obre la porta d’Espanya, també com a pont llevadís. Davant de la porta de França s’estén un revellí accessible per un tercer pont llevadís. Els altres dos revellins defensen les cortines situades entre els baluards de Sant Andreu i el d’Espanya. La segona muralla s’aixeca sobre els terraplens dels baluards i les seves cortines, està composta per cinc petits baluards amb les cortines corresponents, superposats als de la primera muralla, un d’ells és una torre circular o baluard rodó, que per la seva originalitat constitueix un element excepcional i característic de la fortalesa. Aquest segon recinte determina de manera perimetral l’espai en què s’aixequen les diferents dependències on feia la seva vida la guarnició, presidides per la capella, al nord, sobre la qual es troba el pavelló del Governador, i seguits a un costat i l’altre, per les casernes de la tropa i els pavellons dels oficials. Aquests edificis delimiten l’ampli espai ocupat pel Pati d’Armes. Totes aquestes construccions posseeixen soterranis a prova de bomba, que allotjaven la fleca, les cavallerisses, els allotjaments de la tropa en temps de guerra, etc. Situada en el cim d’un pujol granític, la fortalesa no es podia abastir de cap deu. Per resoldre aquest problema tan important, es varen projectar cinc cisternes que recollissin les aigües pluvials. Al 1683, Vauban feia una estimació de la seva capacitat: quan estiguessin plenes, hi hauria aigua per a 1.200 homes durant quatre mesos i mig, a raó de tres litres diaris per a cadascú si no plovia ni una sola gota d’aigua. No obstant això, aquestes cisternes es van considerar insuficients, ja que es van portar a terme treballs d’excavació d’un pou interior del baluard de Sant Andreu. Aquest pou és una obra colossal totalment excavada a la roca, amb una profunditat de 63 m i amb un diàmetre de 5 m. La part superior està revestida amb maçoneria. L’alçada mitjana de l’aigua varia entre els 27 i els 30 metres, la qual cosa representa un volum aproximat d’uns 800.000 litres. https://lesfortalesescatalanes.info/ca/activitats-turistiques/ruta-de-la-guerra-gran/la-fortalesa-de-bellegarde/

Vista de La Jonquera i la seva xarxa viària i ferroviaria

Annex al Fortí de Bellaguarda

Escala de cargol de sortida del Fortí

Fita fronterissa

Monument en Honor i memòria al Rei Pere El Gran

Boca d'entrada túnel de l'AVE

El Llobregat de l'Empordà

Ruïnes de Sant Martí del Forn del Vidre

Avui tot està en ruïnes però la informació trobada es aquesta: "L'església, situada a tres quilòmetres de la Jonquera, té sola nau, amb capçalera trilobulada i coberta a dues aigües. La capçalera consta de dues absidioles i un absis. Les absidioles que actuen a manera de creuer i són semicirculars a l'exterior i de ferradura a l'interior, i tenen coberta de quart d'esfera. L'absis es cobreix en volta de canó per acabar en quart d'esfera. L'arc triomfal té impostes en tall de bisell. Al mur nord de la nau hi ha una porta, enlairada respecte del sòl, d'arc ultrapassat; actualment està tapiada. L'aparell és de pedres de granit poc retocades, essent la capçalera gairebé construïda seguint opus spicatum. Al sud de l'església hi ha un petit oratori del segle XVI/XVII. Monsalvatge recull la tradició segons la qual aquesta església seria manada construir per Carlemany després d'una derrota sobre els sarraïns a Rosselló. Aquest fet al·ludeix a la fundació d'esglésies per part de Carlemany; fenomen relativament freqüent a la tradició catalana de l'època i el trobem també en relació a altres esglésies: Santa Maria del Camp (Garriguella) i Sant Martí de Fenollar (Vallespir). S'hauria de conextualuitzar dins d'aquella exaltació tant política com religiosa a la que fou sotmesa la figura del rei carolingi que arribà a convertir-se en un personatge mític i llegendari. J. Badia, per contra, data aquest temple del segle X. Pensa que es tracta d'un edifici força interessant perquè les esglésies amb capçalera tripartita que es conserven a Catalunya són d'èpoques més tardanes. L'església mostra un patent primitivisme degut a la planta irregular de la seva capçalera. S'ha al·ludit a la possibilitat que l'església fos dedicada a la Trinitat degut a la presència d'un oratori, tot i que d'època molt tardana, i sobretot, pel tipus de capçalera trilobulada." https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_del_Forn_de_Vidre

Capella davant de les ruïnes de Sant Martí del Forn del Vidre