Fonts i patrimoni de Fontcoberta

Ruta de les Fonts i patrimoni de Fontcoberta. Ruta interessant per descobrir les fonts i per veure edificis d'interès patrimonial dels diferents veïnats pels que anirem passant.
Ruta fàcil de seguir, ja que està marcada com a sender local, amb senyals blancs i verds.
Comença amb la visita a la font de Melianta, segueix per un pla amb camps, prop d'un dels quals visitem la mig descuidada Font de la Teula.
Arribarem al veïnat de Figueroles, amb algunes cases antigues i boniques i, al cap d'uns 500 metres seguirem un camí que indica L'Oriol (tot i que també podríem haver seguit la carretera) fins a ca l'Isidret. Seguim cap a ca l'Oriol. ULL! Un únic punt que presta confusió és just abans d'arribar a la masia l'Oriol, on veiem les marques de sender local esmentades que ens desvien vers uns camps i que ens fan dubtar, ja que el track que seguim no va pel mateix lloc. Decidim no seguir el Sender local i no passar per la vora dels camps per no molestar el pagès i seguir el track que portem. El track ens porta, també per l'extrem d'un camp llaurat, cap al mas Oriol, que té l'interès de comptar amb finestres gòtiques i un matacà a la façana principal. Amb tot, els gossos, que borden molt, però no ataquen, no ens hi deixen acostar ni poc ni gota. Ens ho mirem d'un tros lluny i marxem cap a la carretera principal. En arribar-hi, la seguim cap a l'esquerra fins al pont del Garrumbert. El travessem, deixem la ctra principal i girem a l'esquerra per una carretera secundària. Al cap de 400 metres aprox, veiem els senyals del sender local que provenien dels camps i que havíem deixat. Els resseguim en direcció contrària uns metres per baixar a una bassa amb una font de pedra en una raconada molt bonica i acollidora. (Si es vol prescindir de visitar el Mas Oriol, es poden travessar els camps seguint el sender local i arrobar a aquest indret directament). Tornem a pujar a la carretera i continuem per la pista fins arribar al veïnat de Fares, presidit per un gran casal, can Fares. És un veïnat bonic, amb vàries cases. Només de sortir-ne, al cap d'uns 300 metres, trobem un indicador qe assenyala vers l'Aulina Reclamadora del Puig la Guàrdia, que seguirem. Al punt on trobem l'indicador de l'Aulina del Puig la Guàrdia, si ens enfilem al marge, ja la veurem al mig d'un camp. Però de moment preferim agafar un sender mig amagat i atapeït a mà dreta per anar a veure l'Aulina de l'Omeda, que ens ocuparà pocs minuts (a part dels que triguem a contemplar-la) i retornar al mateix pal indicador. Com que ens sap greu travessar el camp pel bell mig, no pugem el marge i decidim continuar de dret pel camí, per tal de vorejar el camp i accedir a l'alzina per un extrem del camp. Ens la guaitem, que bé que val la pena, i acabem de resseguir el camp per on no es veu res plantat i arribar altre cop a la carretera que condueix a Fontcoberta. Visitem la gran Masia d'El Pujol, amb la seva torre, font i safareig i seguim camí cap al centre de Fontcoberta, amb l'església de St Julià.
Marxem per un bon ic sender al costat de les escoles velles i arribarem al cap de poc a la Font de la Farrés, a la Font del Capellà i tot seguit, una mica per sobre, a l'ermita de la Farrés o Mare de Déu de la Font. Un xic més enllà arribarem al veïnat de la Farrés, amb algunes cases que formen un carrer.
Ja no falta massa per arribar al punt de sortida de la ruta: la Urbanització de Melianta (que pertany al municipi de Fontcoberta, i que de fet, és el nucli on hi ha la majoria de vivendes i de població del municipi)