Francesc Maspons i Anglasell en ruta - El Castell de Montbui
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 6.2 mi
- Elevation gain
- 942 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 942 ft
- Max elevation
- 1,765 ft
- TrailRank
-
67
4.3
- Min elevation
- 1,022 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 2 hours 52 minutes
- Coordinates
- 779
- Uploaded
- October 23, 2021
- Recorded
- April 2021
near Las Canteras, Catalunya (España)
Viewed 807 times, downloaded 34 times
Trail photos
Itinerary description
Accedim a la urbanització Font dels Enamorats pel carrer de la Figuera (3.03km; 429m; 0:44h), que seguim a l'esquerra de pujada. Estem voltant per la solella el turó del Castell de Montbui i sense deixar aquest carrer arribem al carrer de la Pomera (3.42km; 417m; 0:51h), que a l'esquerra és l'únic camí que uneix aquesta urbanització amb la veïna del Regasol. No obstant, després de les cases de la urbanització i abans de creuar el torrent de ca la Rosa, seguim cap a migjorn per un corriol que més endavant es converteix en un ample camí que mena directament cap al camp de golf de Caldes (4.34km; 385m; 1:04h), en un paisatge molt obert i poc ombrívol. Quan vam enregistrar el track, el camp de golf es podia vorejar per la xarxa protectora fins arribar a la casa del club. Es recomana, no obstant, baixar per la pista que surt a la dreta, cap a ponent, que ben aviat gira fortament i baixa fins a l'aparcament del la casa del club. Seguim l'asfalt sempre per l'esquerra (aquí reenganxem el track enregistrat) i trobem un ample carrer baixa fins al Pla de can Camp (4.85km; 338m; 1:14h), una cruïlla de camins dominada pel Turó Gros on ens creuem amb el camí antic de Caldes de Montbui a Santa Eulàlia de Ronçana, que seguim a gregal, deixant el Turó Gros a la dreta.
A l'arribar a la carena ens trobem a l'accés meridional de la urbanització del Regasol (5.36km; 353m; 1:20h), just en el punt de confluència dels termes municipals de Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells del Fai. Creuem la carretera i seguim de font per un camí de terra, al costat d'una tanca; estem sortint del terme de Caldes per entrar al de Santa Eulàlia. El camí mena a Ca n'Artiguetes (5.80km; 332m; 1:31h) i al PR®C-10 (5.91km; 318m; 1:32h). Si el seguim uns pocs metres a xaloc, a l'esquerra del mateix hi ha la Font de ca n'Artiguetes (5.99km; 315m; 1:50h). De nou a la cruïlla, el sender puja a llevant fins arribar a la impressionant Can Rosàs (6.49km; 357m; 1:58h), llastimosament deshabitada. Seguidament, en una orografia suaument ondulada, arribem a una cruïlla amb una esplèndida panoràmica dels Cingles de Bertí (7.06km; 357m; 2:05h). El sender s'enfila per la carena, a mestral, cap al paratge de la Sibèria, dominat per un dipòsit (7.41km; 381m; 2:12h) al costat del qual girem a la dreta per arribar al Camí de can Ribes (7.70km; 359m; 2:16h).
En aquest punt deixem el PR®C-10 i retornem al terme municipal de Bigues i Riells del Fai. Seguim l'ampla pista a ponent, en pujada, i aviat ens desviem a la dreta (7.99km; 385m; 2:20h) per un camí marcat entre dues pedres que mena a l'accés septentrional de la urbanització del Regasol (8.64km; 446m; 2:28h). Creuem el carrer Falciot i seguim per un corriol que després de les cases (9.03km; 477m; 2:33h) s'enfila a buscar la carena del turó del Castell de Montbui fins a trobar una pista just sota l'ermita de Sant Mateu (9.46km; 529m; 2:40h). La seguim a la dreta per visitar el conjunt de Sant Mateu de Montbui (9.54km; 536m; 2:43h) i del Castell de Montbui (9.58km; 536m; 2:44h), i ja sense deixar la pista, gaudim del pi cargolat (9.83km; 523m; 2:50h) abans d'arribar a l'aparcament (9.96km; 508m; 2:52h) .
Índex IBP: 42.
Waypoints
Car park
1,678 ft
Aparcament Castell de Montbui
Esplanada situada al costat de l'Avinguda del Castell de Montbui, entre les urbanitzacions del Castell de Montbui i dels Saulons d'en Déu, d'on surt una pista barrada per una cadena que mena al Castell de Montbui i a l'ermita de Sant Mateu de Montbui, i per on retornarem al finalitzar l'itinerari.
Intersection
1,707 ft
Els Saulons d'en Déu
Els Saulons d'en Déu és una urbanització del municipi de Bigues i Riells del Fai situada a tocar de Sant Feliu de Codines. És accessible des d'aquest poble, des del primer revolt a la dreta que fa la carretera C-59 en entrar al terme municipal codinenc o, per la cara oposada, per la continuació de la llarga i revirada Avinguda del Castell de Montbui. Limita amb el paratge natural anomenat Els Saulons, un indret que hi ha als peus dels Saulons d'en Déu i a ponent i damunt de la urbanització dels Manantials. La urbanització s'origina els anys 70 quan va començar la construcció de cases unifamiliars per part de classes mitjanes-altes de Barcelona amb la intenció de crear una urbanització d'estiuejants a tocar de Sant Feliu de Codines. Tot i la seva llunyania del nucli urbà, és una de les grans urbanitzacions de Bigues.
Intersection
1,604 ft
Bifurcació
Seguir en sentit descendent. De front arriba una altra pista de la urbanització dels Saulons d'en Déu.
Waypoint
1,442 ft
Pedrera dels Saulons
Antiga àrea extractiva de sauló existent al sud del Pla de Baix, coneguda com la Pedrera o la Sorrera dels Saulons, que rep aquest nom precisament per la gran quantitat de granits que trobem en el subsòl. Part del subsòl d’aquests primers contraforts de la Serralada Prelitoral són formats per un substrat geològic de granits que, en certes condicions ambientals i hidrològiques, es descomponen amb molta facilitat, formant el sauló, un tipus de sorra poc fèrtil molt característica d’aquesta zona. Se’n poden arribar a trobar certes acumulacions, els anomenats saulonars, tot i que normalment és arrossegada per les pluges a rieres, rius i fins al mar. De fet, la típica sorra gruixuda de les platges més ben conservades del Maresme i de la Selva no és més que sauló que s’hi ha anat depositant en ser arrossegat pels cursos d’aigua que provenen de les serralades litorals i prelitorals.
Intersection
1,379 ft
Camí dels Saulons del Prat de Baix
Còmoda pista que uneix el Prat de Baix, a tocar de la carretera C-59, amb la urbanització Font dels Enamorats de Caldes de Montbui.
Intersection
1,407 ft
Carrer de la Figuera
La Font dels Enamorats és una urbanització de Caldes de Montbui que es situa sota el turó del Castell de Montbui a tocar de la de Regasol, en terme de Bigues, de la qual la separa el Torrent de ca la Rosa.
Intersection
1,370 ft
Carrer de la Pomera
La Font dels Enamorats és una urbanització de Caldes de Montbui que es situa sota el turó del Castell de Montbui a tocar de la de Regasol, en terme de Bigues, de la qual la separa el Torrent de ca la Rosa. El carrer de la Pomera és l'únic carrer de la urbanització que creua el Torrent de ca la Rosa i l'enllaça amb la veïna del Regasol. L'itinerari, però, no arriba a creuar en aquest punt el torrent.
Sports facility
1,263 ft
Camp de golf de Caldes
Inaugurat l'any 1992, el Golf de Caldes ofereix un recorregut de 9 forats més 3 par 3 per a aquells que volen jugar a golf. L'orografia de la zona, envoltada de turons, és suau gràcies al Torrent de ca la Rosa.
Intersection
1,110 ft
Pla de can Camp
Cruïlla d'accés al camp de golf de Caldes, en un paratge dominat pel Turó Gros, una muntanya de 400 metres.
Pavement ends
1,158 ft
Urbanització can Regasol (accés inferior)
Can Regasol és una urbanització del terme municipal de Bigues i Riells que té algunes torres en terme de Caldes de Montbui. Pren el nom de la masia de Can Regasol, una de les masies històriques de l'antiga parròquia rural de Montbui, o Sant Mateu de Montbui, en terres de la qual es va formar aquesta urbanització. Està situada a la part occidental del terme, a tocar del de Caldes de Montbui, dins del qual penetren algunes torres de la urbanització. El seu ample territori s'estén en el vessant meridional del turó del Castell de Montbui i del Puig Alt de Viver, a l'esquerra del Torrent de Ca la Rosa i a la dreta de la capçalera del torrent de la Vall. És a llevant de les Vinyes dels Feliuans i a ponent dels Boscos de Can Ribes. És al nord-est de la urbanització calderina de la Font dels Enamorats, amb la qual enllaça a través d'un camí rural.
Ruins
1,089 ft
Ca n'Artiguetes
Ca l'Artiguetes és una masia del segle XVI construïda segons la tipologia clàssica de tres crugies, consolidada en successives reformes dels segles XVII i XVIII. Durant el segle XIX s'hi va construir un cobert, un safareig amb bassa i el pou. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos simètrics d'obertures, dels quals el central presenta el portal d'arc de mig punt adovellat. A l'esquerra hi ha un altre portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, que conduïa a l'estable. A l'altre costat té una finestra d'arc pla arrebossat. El pis s'obre amb tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb una petita incisió conopial i ampit motllurat. Una finestra d'aquestes característiques es repeteix al pis de la façana de ponent. La pràctica totalitat de les façanes laterals i posterior està coberta de vegetació, entre la que s'observa que la façana posterior està parcialment reconstruïda amb maó de xunt. El parament dels murs és de pedra i argamassa a la base i d'encofrat de tàpia i tovot, que està revestit amb morter de calç força deteriorat. A l'interior de la masia s'observa que mantenia la distribució clàssica, on l'espai de l'entrada actua com a distribuïdor de les estances. A la dreta hi havia la cuina, que ha quedat tapada per l'enderroc del pis superior. La part esquerra estava habilitada com a estable, del qual en queden les menjadores. Els sostres queden sostinguts amb bigues de fusta, que a l'estable presenten mènsules de pedra intercalades que haurien suportat un embigat anterior. Al fons de l'entrada ascendeix una escala de pedra que conduïa al pis, al qual no s'hi pot accedir a causa del seu enderroc. A pocs metres en direcció garbí hi ha un cobert agrícola de planta rectangular i coberta a dos vessants, que s'obre amb un gran portal d'arc carpanell ceràmic.
Fountain
1,022 ft
Font de ca n'Artiguetes
La font de Ca l'Artiguetes està situada entre el camí i el torrent de la Vall. La font antiga va ser destruïda durant unes obres fetes a la zona. En un intent de recuperar la font, es va arranjar l'espai amb ciment i blocs de pedra, fins a formar una petita bassa on s'emmagatzema l'aigua, tot i que no hi ha brollador. En un dels costats s'ha gravat la data "15-11-07". També es van col·locar escales de travessa de fusta que permeten descendir-hi des del camí.
Ruins
1,171 ft
Can Rosàs
Rosàs és una masia del segle XVI que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. Entre el segle XVI i XVIII es va consolidar com una masia clàssica de tres crugies. La part primitiva del mas sembla correspondre's amb la crugia esquerra, que es prolonga amb un cos perpendicular que incorpora una finestra d'estil renaixentista. Al llarg del segle XVI es va construir la façana actual, consolidada amb el nivell de les golfes i la crugia de ponent a mitjans del segle XVIII. A través de les llindes conservades a les portalades laterals, podem determinar que durant el segle XVII van construir-se les corts per al bestiar fins a tancar la casa formant un pati frontal. És un edifici aïllat de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis presenta la particularitat de seguir un perfil sinuós en el seu costat de ponent, tot i que s'hi manté la composició clàssica de les obertures segons eixos, totes elles d'arc pla de pedra carejada. Al primer pis en destaca la llinda de pedra inscrita amb l'anagrama de Crist IHS i "JOAN 1721 ROSAS". L'accés a la masia es fa per un portal d'arc de mig punt adovellat que presenta un relleu amb una orla decorativa i l'anagrama IHS. Seguint el seu mateix eix trobem una finestra amb guardapols, intradós i ampit motllurat, datada del "1575" i una orla intercalada amb l'anagrama IHS. A llevant d'aquesta finestra n'hi ha una de mateixes dimensions i característiques, gravada amb l'anagrama IHS i l'any "1571". A l'eix central, a nivell de les golfes, hi ha una nova finestra amb la llinda gravada amb l'any "1784", sobre la qual encara hi ha fixada la biga que sostenia la corriola. Al costat de ponent de la façana hi ha adossat un cos perpendicular que per les seves característiques constructives podria correspondre's amb la part més antiga del mas. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. En destaca una finestra renaixentista situada al primer pis, d'arc carpanell amb incisió conopial i les impostes treballades, així com els carreus escairats a les cantonades. Al costat de ponent hi ha una finestra amb incisió conopial "19(?)12", que podria haver-se afegit amb posterioritat. Adossat a aquest cos hi ha la portalada d'accés al pati, que és coetània amb la que es situa al costat de llevant i que juntament amb les corts de migdia tanquen la casa frontalment formant un pati. Totes dues portalades són amb llinda de pedra inscrita: "JOAN VIDAL ROSAS", una orla amb l'anagrama IHS intercalada i l'any "1669" a sota en la primera; i l'any "1669" entre rosetes decoratives i de nou una orla amb l'anagrama de Crist en la segona. El parament dels murs és eminentment de pedra lligada amb argamassa, tot i que en alguns trams s'observa la tàpia; revestits amb morter de calç. En algunes de les corts de migdia també es pot veure el parament de tàpia. A l'interior de la masia s'hi manté la distribució característica, amb les estances de la planta baixa cobertes amb volta rebaixada i amb bigues de fusta als pisos superiors. Des de l'entrada s'accedeix al menjador i la cuina a través de portes emmarcades amb pedra, així com a les escales que condueixen al primer pis. Malauradament, l'esfondrament de la part esquerra de la masia ha provocat la pèrdua de l'antiga campana de la xemeneia, de la qual tan sols en queda la columna de pedra que la sostenia. Al pis encara es manté la distribució d'una alcova, així com els festejadors de les finestres. A ponent del recinte de la masia s'hi conserva una pallissa del segle XVII, així com l'antic pou situat en un camp de llevant.
Panorama
1,251 ft
La Sibèria
Paratge des del que es gaudeix d'una extraordinària vista de Bigues i Riells del Fai i dels Cingles de Bertí.
Intersection
1,175 ft
Camí de can Ribes
Ampla pista que uneix les urbanitzacions de Font Granada amb la de Regasol tot fregant amb el terme de Santa Eulàlia de Ronçana. A mig camí, un xic a mestral d'aquest punt, es troba la finca de can Ribes, que dona nom al camí.
Pavement ends
1,467 ft
Urbanització can Regasol (accés superior)
Can Regasol és una urbanització del terme municipal de Bigues i Riells que té algunes torres en terme de Caldes de Montbui. Pren el nom de la masia de Can Regasol, una de les masies històriques de l'antiga parròquia rural de Montbui, o Sant Mateu de Montbui, en terres de la qual es va formar aquesta urbanització. Està situada a la part occidental del terme, a tocar del de Caldes de Montbui, dins del qual penetren algunes torres de la urbanització. El seu ample territori s'estén en el vessant meridional del turó del Castell de Montbui i del Puig Alt de Viver, a l'esquerra del Torrent de Ca la Rosa i a la dreta de la capçalera del torrent de la Vall. És a llevant de les Vinyes dels Feliuans i a ponent dels Boscos de Can Ribes. És al nord-est de la urbanització calderina de la Font dels Enamorats, amb la qual enllaça a través d'un camí rural.
Religious site
1,758 ft
Sant Mateu de Montbui
Edifici d'una sola nau rectangular, amb volta de canó molt apuntada, encapçalada per un absis de ferradura amb volta esfèrica. Es conserven la finestra absidal doble esqueixada, una finestra a migdia simple esqueixada. El portal, amb un ull de bou i campanar de cadireta escapçat, són d'èpoques posteriors. Els materials de construcció són de la zona, i dels revestiments conserva parcialment l'enguixat de part de l'absis i l'arrebossat exterior. L'arc triomfal està construït amb dovelles ben escairades, a diferència de les voltes, de pedra irregular amb molt morter. Fou inicialment una parròquia rural, amb terme propi i poc poblament. El 1058 va ser cedida a Mir Geribert amb el castell de Montbui. Durant el segle XIV va ser utilitzada com a presó episcopal. Pertany a Bigues, però al segle XVI va pertànyer temporalment a Caldes de Montbui. Es va abandonar a principis del s. XVIII, tot i que sembla que fins a principis del s. XIX s'hi va seguir dient missa. Quatre cases tenien dret de propietat a la capella i, en fer-se el trasllat eclesiàstic, foren davallats alguns objectes; la pica baptismal, les campanes, les imatges del sant patró (Sant Mateu) i la Verge del Roser.
Castle
1,758 ft
Castell de Montbui
El castell de Montbui està ubicat al cim d'una muntanya entre les poblacions de Sant Feliu de Codines, de Bigues i Riells (municipi al que pertany) i Caldes de Montbui. Al seu costat hi ha l'ermita pre-romànica de Sant Mateu de Montbui, edifici d'una sola nau amb un absis de planta de ferradura. Del castell només resten alguns murs construïts amb una estructura d'opus spicatum. El castell, documentat des de 987, era la residència de la baronia de Montbui. En 995, els comtes de Barcelona li assignen en feu a Gombau de Besora. Aquest morí al 1050 i traspassà el castell de Montbui a la seva filla Guisla de Besora, segona esposa de Mir Geribert, príncep d'Olèrdola. Mir estava enfrontat amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, qui s'oposà a aquest traspàs de domini, fins que l'any 1059 fan les paus i el comte donà en alou a Mir Geribert les terres que formarien la baronia de Montbui. Aquestes terres eren les parròquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l'Ametlla, Sant Andreu de Samalús i, es pensa que també, Santa Maria de Caldes. Més tard foren propietaris els Bell-lloc, senyors de la Roca del Vallès, els Cabanes i Pere de Sentmenat, que el 1178 el comprà a Ramon de Cabanes. El 1240 passà sota domini del bisbe de Barcelona, qui manà reconstruir-lo el 1308. Entre 1381 i finals del segle XV la propietat s'alterna entre la corona i altres nobles com Ramon de Planella o Ramon de Torrelles, senyor de la Roca del Vallès. Finalment, en 1490 hi va haver un canvi de jurisdicció i la baronia de Montbui va passar, pel Privilegi de l'Entrega, a la jurisdicció del Consell de Cent de Barcelona, considerant l'indret com un carrer de Barcelona. La nova jurisdicció suposava pagar una redempció al baró i formar el seu propi govern (el Consell de la Baronia), que va tardar a funcionar correctament. Amb tot, els Torrelles varen mantenir la possessió del castell i, més tard, ho passaren als Sentmenat. Els consellers de Barcelona, mantingueren la baronia fins el 1714. El castell es va abandonar a partir de mitjan segle XIX. L'any 1949 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Tree
1,716 ft
Pi cargolat
Pi blanc (Pinus halepensis) situat al marge superior del camí d'accés al castell de Montbui que es caracteritza per presentar el tronc corbat 360 graus aproximadament a un metre de terra. Seguidament de donar aquest gir, es ramifica en tres branques principals que formen la capçada.
Comments (3)
You can add a comment or review this trail
Ruta distreta, molt ben descrita
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Feta ahir 25-4-2023 amb calor. La puntuació baixa de l'entorn es degut a la greu sequera que tenim fa que tot estigui extremadament polsos i manca de flors de primavera. Una pena,
Moltes gràcies per la valoració, Jordi i Josep Maria; aquesta ruta la vàrem programar i caminar pel mes de novembre, ja que no és aconsellable en èpoques de calor, per la manca de trams ombrívols.