Francesc Maspons i Anglasell en ruta - Els Camins Fluvial i del Sagrament

Ca l'Adzet

Masia d'estructura clàssica en tres crugies perpendiculars a façana, de planta baixa, pis i golfes, cobert amb teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Destaca el portal adovellat amb arc de mig punt. La resta d'obertures es van refer a principis del segle XIX, almenys són d'aquesta època les baranes i els forats de ventilació de les golfes. A banda i banda d'aquest edifici hi ha restes de petites construccions auxiliars. La façana posterior dóna a l'accés al cementiri de l'església de Sant Pere de Bigues. A migjorn hi ha la Sala, nau rectangular de planta baixa i pis, que s'havia utilitzat per a múltiples funcions; escoles municipals, sala d'espectacles, casal social...etc. A la façana principal hi ha una escala exterior fins al primer pis, que es desdobla en dos trams simètrics des del primer replà. Les obertures segueixen un ritme vertical, però es diferencien segons els usos de cada zona de l'edifici. Totes elles estan emmarcades per un esgrafiat molt senzill, amb motius geomètrics.

Els Trencaments

Restes d'un mur de pedres de petites i mitjanes dimensions, unides amb morter de calç. És d'aparença medieval - moderna ubicat a la cruïlla de camins anomenada popularment "Els Trencaments". La vegetació impedeix deduir la resta de la construcció.

Can Badell (BV-1484)

Masia resultat de la unió i la reforma de diferents cossos. La configuració actual és un edifici de planta en L, de planta semisoterrani, baixa i dos pisos d'alçada, amb unes golfes en la part central del conjunt. Les cobertes són a dues aigües, de teula àrab, de diverses alçades. En la façana principal, orientada a migdia, podem veure la porta d'entrada, emmarcada en pedra i una llinda plana, sense data. La finestra de la dreta del primer pis és una finestra coronella, amb motius florals esculpits a les pedres de les llindes, d'estil gòtic. La resta de finestres estan emmarcades en pedra i de llindes planes, sense decoracions. L'edifici estava situat davant del camí que després portaria a l'antic nucli de Bigues, al costat d'un torrent i del pont que el creuava. En la llinda del balcó del primer pis de la façana principal s'hi pot llegir la data 1046, i en una finestra de la façana de ponent, hi ha escrita la data 1666. Sembla que aquesta casa la va donar Carlemany als senyors de Bigues, al segle IX, quan aquests van conquerir les terres. L'any 1201, Pontius de Bigues va donar el terreny de l'església i 300 passos al voltant del cementiri. A partir del segle XVIII, quan va passar a ser propietat de Joan Vadell Llaurador, la casa es va anomenar Can Badell.

Avinguda Prat de la Riba (BP-1432)

La Polvoreria / La Fàbrica Vella

La Polvoreria és un mas de Bigues del que es diu que té una mina que el comunica amb el castell de Montbui. Es tracta de la mateixa tradició que la de La Torre. També encara es diu que aquest nom li ve perquè els moros en feien pólvora en aquest indret. La Fàbrica Vella és un edifici format per una nau rectangular, de planta baixa i pis, amb estructura d'edifici industrial de principis del segle XX. Les obertures són verticals, emmarcades per obra vista de maó massís, la resta de panys de paret són de paredat. La coberta és a dues aigües, de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. En la construcció d'aquesta nau es va aprofitar part de l'estructura d'un molí anterior, que queda situat a l'extrem nord de la façana sud-est. En aquesta façana es poden veure el tipus constructiu del molí, de murs de pedra, i el carcavà situat a la part inferior, amb arc de mig punt i dovelles de pedra. També va aprofitar la bassa d'aquest molí, situada al darrera, amb unes arcades de pedra que reforçaven el mur de contenció. Tant la bassa com el rec, que ve des de Can Noguera, es conserven en relatiu bon estat.

Can Noguera

Finca amb diverses construccions rellevants, com el mas i la capella, així com diversos edificis pels treballadors i per a les feines del camp. El mas té una estructura basilical, de tres cossos perpendiculars a façana, amb el cos central de més alçada. A la façana conserva el portal adovellat de l'edifici anterior, ja que va ser molt reformat a principis del segle XX, amb un estil modernista. D'aquestes reformes destaquen els elements en ferro forjat de baranes, reixes i balcons, i el treball decoratiu amb maó massís i peces de ceràmica vidrada. Entre aquests edificis hi ha la porteria, dos habitatges adossats, i la granja; una nau allargada, de planta baixa i pis, amb una entrada central, coronada per un cos de més alçada, amb interessants esgrafiats en la façana. Excepte el mas, que és anterior, totes aquestes construccions són de principis del segle XX. Al costat del Tenes, davant de la finca, hi ha la Font de Can Noguera, i les restes d'una antiga planta embotelladora. La font segueix rajant, tot i que l'entorn s'ha malmès força.

Les Barbotes

Surgències naturals d'aigua del riu Tenes situades a l'alçada de can Noguera. Les surgències són cabals d'aigua subterrània que surten a l'exterior mitjançant un forat o una cova, es fan bàsicament a terrenys càrstics ja que l'aigua erosiona fàcilment la roca i forma coves i canals. El nom de barbotes té l'origen en el terme barboteig ja que en èpoques de crescudes l'aigua quan surt en aquestes zones sembla que bulli (barboteig). S'explica que l'aigua de les barbotes ve de Manresa. També es creu que l'aigua que neix de l'Avencó, que és un gorg i un punt que hi ha a sota la font de can Noguera, ve del molí de l'Avencó d'Aiguafreda i de fet aquesta té versemblança, segons una conversa amb una geòloga del Pla general.

L'Avencó

Surgències naturals d'aigua del riu Tenes situades a l'alçada de can Noguera. Les surgències són cabals d'aigua subterrània que surten a l'exterior mitjançant un forat o una cova, es fan bàsicament a terrenys càrstics ja que l'aigua erosiona fàcilment la roca i forma coves i canals. El nom de barbotes té l'origen en el terme barboteig ja que en èpoques de crescudes l'aigua quan surt en aquestes zones sembla que bulli (barboteig). S'explica que l'aigua de les barbotes ve de Manresa. També es creu que l'aigua que neix de l'Avencó, que és un gorg i un punt que hi ha a sota la font de can Noguera, ve del molí de l'Avencó d'Aiguafreda i de fet aquesta té versemblança, segons una conversa amb una geòloga del Pla general.

La Parada (BP-1432)

Edifici de planta baixa, pis i golfes, situat en la cantonada d'un grup de construccions d'un sol cos. La façana principal és a la carretera, rematada per un acroteri lineal, de poca alçada, amb la única decoració de dos medallons allargats. De composició vertical, les obertures estan emmarcades per un regruix d'obra. A l'interior es conserven fotografies de l'edifici de principis de segle XX. Era un lloc de parada i trobada pels carreters, situat en un punt clau entre els nuclis de Bigues, Riells i Sant Feliu de Codines.

Font de l'Alzinella

Font situada dins del casc urbà de Riells amb accés des del carrer que porta el seu nom.

Oratori de Sant Miquel (La Rectoria)

Edifici de planta simètrica, amb la planta baixa quadrada i la planta pis en forma de creu, amb un mirador central de més alçada. La coberta del mirador és a quatre aigües i la coberta dels braços de la creu a dues aigües. La resta de la planta baixa que queda entre els braços està coberta amb terrassa, rematada per una balustrada ceràmica. L'entrada principal es troba en la façana sud, a través d'unes escales i protegida per un porxo. Destaca la volumetria de l'edifici, poc freqüent, i el treball en forja de reixes i tanques a carrer. En el pati, davant de l'entrada, hi ha un pou d'obra, molt volumètric, cobert per un porxet coronat per una escultura. A la base de l'entrada de la façana oest, hi ha una font, decorada amb trencadís de ceràmica vidrada. A nivell del carrer, hi ha un petit oratori dedicat a Sant Miquel.

Església de Sant Vicenç de Riells del Fai

L'església de Sant Vicenç de Riells del Fai és una església de nau única, amb absis rectangular i tres capelles laterals. La nau principal està coberta amb una volta de llunetes. L'església té estructura de nau basilical, amb la torre del campanar, i una segona torre a ambdós costats de l'absis. La torre del campanar, de planta octogonal, és segurament d'època barroca. En la façana principal hi ha la porta d'accés, coronada per un timpà amb la data 1703, i una fornícula amb la imatge d'un sant. Damunt la fornícula hi ha un ull de bou de grans dimensions i, situat a l'esquerra de la fornícula, un rellotge de sol. No conserva restes notables de l'edifici romànic, només conserva part del mur nord-oest, sota el campanar. Entre el mobiliari hi trobem una creu patriarcal reliquiari, amb ànima de fusta i cobertura de plata, conservada actualment al Museu Diocesà de Barcelona. El primer esment el tenim el 971, ja abans que el 1045 el bisbe de Barcelona l'uneixi al monestir de Sant Miquel del Fai. Cinc segles després, el XVI, s'uneix a Bigues com a sufragània, i el 1618 es reforma i s'amplia fins a esdevenir l'edifici actual, completat el segle XVIII. Finalment, el 1957 passa a mans del Bisbat de Vic.

Pla de can Vileu

El Pla de can Vileu és un petit replà situat a les afores de Riells del Fai i que es troba dominat pel Turó de les Onze Hores, també conegut amb el nom del Castell d'en Bes, de 667 metres d'alçada, que és una punta dels Cingles de Bertí que, des de Riells del Fai, és un pic ben diferenciat que domina el poble. Se li deu aquest nom a que la gent del camp es regia pel sol per conèixer quina hora era. A Riells, quan el sol tocava aquest turó, significava que eren les 11 del matí, l'hora de la beguda.

Camí del Sagrament

Camí històric que unia les parròquies de Bigues i Riells del Fai, del que encara avui se'n conserven trams en forma de petits corriols entorn les ruïnes de can Quirze i can Pagès fins al camí que uneix can Berga amb can Mas de Baix. Al sector del Turó de Bigues, el carrer del Sagrament ressegueix el tram inicial biguetà d'aquest històric camí.

Can Quirze

De can Conilló en queden només les runes, que a l'arribar a aquesta bifurcació fa poc que s'han deixat enrere i que queden a l'esquerra del camí (per aquesta zona, segons el mapa de l'Alpina, hi ha les runes de can Quirze). Arribem aquí i girem a la dreta per anar a veure la font, l'aqüeducte i les runes de can Pagès. Un cop visitades, retornem aquí i seguiríem pel corriol que segueix a tramuntana i que, en breu, creua el torrent i continua per l'altra banda.

Font de can Pagès

Sota les ruïnes de la casa l'aigua s'engresca per saltants o s'aquieta en petits gorgs al llit de pedra a l'indret anomenat els sots de can Pagès. És una zona feréstega, profonda humida a la torrentera que baixa de Quintanes, que passa per sota can Pagès i que, al final, separa les parròquies de Bigues i Riells. En un davant de pedra es recollia l'aigua de la resclosa, per conduir-la a través del rec fins a la casa amb dos galets a la paret de la cara de migdia del torrent un altre a la cara de ponent, que formen l'anomenada font de can Pagès en un indret feréstec del llit aspre i rocós.

Aqüeducte de can Pagès

De la font de can Pagès, en un indret feréstec del llit aspre i rocós, per la dreta, sobre el costat de ponent del torrent, marxava el rec que conduïa l'aigua per sobre l'aqüeducte, construït amb un ull ampli feixuc de pedra amb el rec per sobre, fins a les feixes i la casa per salvar el torrent de can Pagès.

Can Pagès

Pla de Benet

Àmplia zona de bosc de pi blanc amb un sector de codina que s'enfila cap a la serra del Tripons situada en el camí que uneix can Mas de Baix, en territori de Bigues, amb can Berga, en territori de Riells del Fai.

Torrent de la Font de la Guilla

El Torrent de la Font de la Guilla és un torrent que discorre en el territori del poble de Bigues. Es forma a la Font de la Guilla per derivació del torrent de Can Bori, al nord de Can Feliuà i del Coll Ventós. Des d'aquest lloc davalla cap a ponent, fins a abocar-se en el Torrent del Quirze a ponent de Can Prat de la Riba i al nord-oest de Can Mas de Baix.

Can Perera

Casa d'un sol cos paral·lel a la façana, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Té un cos més baix adossat a la façana dreta, que servia de cobert i aparcament. Destaca la composició simètrica de les obertures de façana, emmarcades en obra vista, així com les verdugades que lliguen les cantonades de la planta baixa. Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins.

Pla de can Vermell

Can Vermell és una casa pairal de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. És el resultat d'una reforma a mitjans del segle XX d'una edificació anterior, probablement del segle XVIII. A la façana lateral que no s'ha revestit es pot veure l'aparell constructiu, de parets de pedra vermellosa de la zona. S'han modificat les obertures originals. Del mas antic, es conserva el pou de pedra

Bosc

A la dreta, al costat d'un mur

Església de Sant Pere de Bigues

Conjunt d'edificis situats al turó de Bigues. Inclou els cossos de l'església, l'edifici de la Rectoria, Ca n'Adzet, l'antic Ajuntament i les antigues escoles municipals. És una mostra de l'arquitectura semirural que s'ha anat reformant al llarg del temps, per adaptar-se a les noves necessitats. Destaca l'edifici de la Rectoria i Ca n'Adzet, amb origen al segle XVI, i com a exemples d'arquitectura de finals del segle XIX hi ha l'antic Ajuntament i l'edifici modernista de les escoles municipals. Bigues es caracteritzava, ja en temps passats, per nuclis d'habitatge molt dispersos en el territori, aprofitant els recursos disponibles i lligats a les explotacions agràries. El turó de la parròquia va perdre habitants i activitat quan la població es va traslladar a la vall, millor comunicada, i amb més disponibilitat de recursos. Aquest nucli es troba lligat a la Baronia de Montbui, de la qual formà part des de l'any 1059, quan Mir Geribert i Guisla van obtenir l'alou comtal que formaria la Baronia.