Francesc Maspons i Anglasell en ruta - Les fonts de la Vall Roja
near Bigues i Riells, Catalunya (España)
Viewed 751 times, downloaded 48 times
Trail photos
Itinerary description
Entrem al terme municipal de l'Ametlla del Vallès, on el camí passa a estar cimentat, fins davant de Can Ciurans (3.86km; 508m; 0:45h). Prenem el carrer que puja suaument a l'esquerra i que al seu punt més alt passa a ser de terra. Després d'un lleuger descens es situa a la dreta del camí la Font de la Penyora (3.99km; 511m; 0:47h).
Tornem a entrar al terme de Bigues i Riells del Fai. Amb el camí en franca baixada, arribem a una bifurcació (4.56km; 489m; 0:55h) que seguim a llevant fins a trobar una pista, que seguim de front. En un revolt a l'esquerra, deixem la pista per prendre cap a ponent el camí de la Soleia de can Xesc (4.85km; 462m; 0:59h), que baixa per dins el bosc. Poc després, seguim a l'esquerra (4.96km; 440m; 1:01h) en una cruïlla de corriols i, després de dos revolts, estem atents a no deixar passar un corriol a l'esquerra que porta en un moment a la Font de can Xesc (5.13km; 412m; 1:04h). Retornats al corriol, acabem de baixar-lo i seguim cap a migjorn seguint el camí de can Canals (5.24km; 397m; 1:08h), que deixarem a la dreta per una pista relativament poc fressada creuada per una cadena (5.60km; 372m; 1:13h). A mitja baixada, poc abans d'una clariana, una bifurcació (5.94km; 347m; 1:18h) ens porta a la bonica font de can Bori (6.01km; 353m; 1:19h). Tornem a la pista, que segueix baixant seguint el torrent, fins arribar a un filat, que ens portarà a nivell del torrent fins a menar al camí del Pla (6.71km; 308m; 1:33h). Tal com i arribem, un corriolet de front porta a la Font de la Guilla (6.77km; 301m; 1:34h), la sisena i darrera font del recorregut.
Sortim de la Vall Roja. De nou al camí del Pla, el seguim a migjorn, que puja fins a sota can Tàpies, on seguim de front pel camí de can Cogullada (7.03km; 323m; 1:39h). Sense deixar-lo arribem al camí del Turó a can Canals (7.56km; 319m; 1:45h), que després del Salt de Núvia (7.92km; 295m; 1:48h) accedeix a la urbanització El Turó baixant a la dreta pel carrer del Torrent. Creuem el carrer del Padró (8.23km; 297m; 1:52h) i per un corriol a la dreta voltem el Turó per acabar l'excursió visitant l'església de Sant Pere de Bigues (8.44km; 306m; 1:54h) abans d'arribar novament a ca l'Adzet (8.53km; 304m; 1:56h).
Índex IBP: 39.
Waypoints
Ca l'Adzet
Masia d'estructura clàssica en tres crugies perpendiculars a façana, de planta baixa, pis i golfes, cobert amb teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Destaca el portal adovellat amb arc de mig punt. La resta d'obertures es van refer a principis del segle XIX, almenys són d'aquesta època les baranes i els forats de ventilació de les golfes. A banda i banda d'aquest edifici hi ha restes de petites construccions auxiliars. La façana posterior dóna a l'accés al cementiri de l'església de Sant Pere de Bigues. A migjorn hi ha la Sala, nau rectangular de planta baixa i pis, que s'havia utilitzat per a múltiples funcions; escoles municipals, sala d'espectacles, casal social...etc. A la façana principal hi ha una escala exterior fins al primer pis, que es desdobla en dos trams simètrics des del primer replà. Les obertures segueixen un ritme vertical, però es diferencien segons els usos de cada zona de l'edifici. Totes elles estan emmarcades per un esgrafiat molt senzill, amb motius geomètrics.
Torre de l'Aigua / Torres d'estiueig Abat
La Torre de l'Aigua és una construcció d'un tronc cònic, d'uns deu metres d'alçada, que servia l'aigua del turó de Bigues. A la part superior hi havia una passera que li donava la volta, aguantada per bigues metàl·liques amb mènsula i entrebigat ceràmic. El revestiment és un senzill arrebossat, i estava coronat per una cúpula també arrebossada. La construcció recorda les xemeneies de les primeres naus industrials. Enfront hi ha dues cases adossades, les torres d'estiueig Abat. Són dues petites cases aparellades de planta rectangular, d'una sola alçada i coberta única a quatre aigües de teula àrab. Tot i ser d'una gran senzillesa de materials, destaca el treball amb obra de maó del ràfec de la coberta, amb petites mènsules d'obra i els remats del carener, amb elements ceràmics. Les dues cases tenen una composició simètrica de les obertures, i la de la banda esquerra conserva part de la fusteria original. Formen part de les primeres casetes d'estiueig de Bigues.
Ca l'Isidret Nou
Ca l'Isidre de Dalt és una masia situada al nord de la urbanització de Can Barri i al nord-est de l'església parroquial de Sant Pere de Bigues. El Camí de Puiggraciós passa pels costats oest i nord de la masia, al voltant de les quals hi ha les Granges de l'Isidret de Dalt, especialitzades sobretot en cavalls. Davant la masia el camí es bifurca en dos que accedeixen a la urbanització del Serrat de l'Ametlla: el de la dreta ho fa pel cementiri de Bigues i el de l'esquerra per Collfred i Sant Bartomeu de Mont-ras.
Font de l'Esquirol
Font ubicada en mig d'un xaragall, arran de terral. Per on raja s'ha fet un petit pericó d'obra i pedres, on es llegeix el nom de la font (Font de l'esquirol). Ha estat recentment arranjada.
Collfred
Casa unifamiliar aïllada situada al camí de Sant Bartomeu, en un coll a la base del Turó de l’Arbocer i elevat per sobre de la Vall Roja. De planta rectangular consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana i amb teules àrabs. Les façanes estan arrebossades i pintades d’un color ocre. Les obertures són de llinda plana i estan totes modificades. Can Collfred es pot documentar a partir del segle XIX.
Font de la Figuerota
La font de la Figuerota és una font de Bigues que es troba situada a la baga de l'Arbocer, a 462 metres d'altitud, en el camí que puja de Bigues a l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras. L'entorn és un alzinar força jove herència de la pràctica del carboneig quan es talava tot el bosc i es tornava a plantar. La font va ser restaurada els anys 90 a través del voluntariat forestal i després d'uns anys colgada per un despreniment, l'Ajuntament de Bigues i Riells l'ha recuperada.
Veïnat de la Vall Roja
Veïnat format a l'entorn de l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras, a cavall entre els municipis de Bigues i Riells i de l'Ametlla del Vallès, on enllaça amb la urbanització del Serrat de l'Ametlla. Destaquen les cases de can Cauma, can Bernat, can Pere Garriga i can Ciurans. Mont-ras, la casa que dona nom a l'ermita, es troba enrunada.
Sant Bartomeu de Mont-ras
Edifici de nau rectangular amb tres arcs torals que aguantaven una coberta a dues aigües amb bigues de fusta i teula àrab. A la banda est de les parets laterals hi ha dues finestres de doble esqueixada enfrontades, i a la façana sud hi ha la portalada, amb arc de mig punt adovellat amb pedra tosca, que avui no és practicable. Al segle XVIII es va ampliar l'edifici, amb l'afegit d'un tram més a on hi havia el presbiteri. Es pot comprovar pel canvi d'aparell i de gruix de les parets. En aquesta part s'hi va construir la nova façana principal, amb el portal d'entrada, amb llinda plana, un campanar de cadireta i un ull de bou. També sembla que es van eliminar dues capelles situades a les parets laterals, embegudes en el gruix de les parets. En la rehabilitació dels anys 60 del segle XX es van canviar les bigues de fusta i l'enllatat per bigues de formigó i encadellat ceràmic. Posteriorment es va haver d'atirantar les parets laterals a l'alçada de l'arrencada dels arcs i per sota del paviment, ja que les parets s'obrien i els arcs i la coberta amenaçaven ruïna. L'edifici estava envoltat per un petit mur de pedra, molt malmès, que delimitava l'ermita i el cementiri de davant, del qual no en queden restes. El lloc és conegut des del 932, i l'església surt esmentada el 1156 en l'acta de consagració de la Parròquia de Bigues. El 1404 s'uneix sufragània a Sant Pere de Montmany, i depèn de l'Ametlla. El nom de les Vespes ve per un atac de vespes el 1936.
Can Ciurans
Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1871 (pallissa) tot i que la masia és anterior. Primera residència de 2 plantes. Façana arremolinada de color beix. Insòlitament orientada a l'est. La paret de la façana és feta amb pedra rejuntada amb calç i cantoneres de pedra tallada. 6 finestres i 2 portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres reformats fets amb materials moderns. Resten alguns sostres antics amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Edificacions annexes: Pallissa de dues plantes en mal estat i 2 coberts de construcció recent amb teulada caiguda en molt mal estat. Total annexos 241m2. Es fa evident una reforma al segle XVIII on s'amplia la pallissa i algunes estances de les cases que formen l'actual unitat. Posteriorment, als any 80 es fa l'actual reforma que dóna el caràcter actual a la masia.
Font de la Penyora
Font situada a l'inici de la Vall Roja, a peu d'un marge rocós. Recull els escorrentius d'un petit torrent de la zona i raja un petit fil d'aigua (antiga font); al seu costat hi ha una aixeta de cop i a sobre un rètol amb el nom "Font de la Penyora".
Serra de can Canals
Serralada que segueix l'orientació nord-est, en un sector boscós on antigament hi pasturaven les vaques i els bous del mas de can Canals.
Camí de la Soleia de can Xesc
Solella espessa coberta avui en dia per una pineda i creuada per un corriol pel que històricament s'accedia al veïnat de la Vall Roja i a Sant Bartomeu de Mont-ras.
Font de can Xesc
Font que proporciona aigua a Can Xesc. L'aigua és recollida per un petit safareig, i d'aquí un tub que subministra directament a la casa.
Deixar camí de can Canals
En un revolt, creuat per una cadena, surt un camí que baixa per l'esquerra del torrent, del qual no s'allunya mai massa.
Font de can Bori
La font està situada just en el caient de sota la casa de can Bori, a mitja falda, en un call que s'endinsa al marge en un entrant protegit amb pedra pels laterals, amb coberta de teula i una cleda metàl·lica que protegeix l'accés. L'aigua cau a una pica quadrada i és conduïda fins un safareig petit i rectangular situat sobre la cara de migdia de la bassa, amb un rentador. L'aigua que sobreeixeix va a parar a la bassa de la font aprofitant el llit de roca a partir del marge en punt rodó que serveix de paret pel costat de llevant i fons de la bassa obrada per les altres cares.
Camí del Pla
Camí que uneix el Pla i el sector del Turó per una banda amb can Torroella i can Canals cap a l'altra.
Font de la Guilla
El nom de la font ve del animal, que a l'estiu quan no hi havia aigua i coincidint amb l'època de cria, les guilles s'acostaven a la font per beure-hi. Allà els caçadors i els pagesos amagats les esperaven per caçar-les, ja que les veien com una amenaça pels animals del bosc i de les granges.
Salt de Núvia
La dona del mas Oliveres que no tenia fills acull una dona pobra i li dona menjar i cambra. A la nit surt un resplendor molt fort de l'habitació d'aquesta dona. Va a buscar a la gent del poble, però ningú s'atreveix a entrar. Finalment la dona del mas entra i parla amb la vella, que li diu que tindrà allò que més desitja per haver-la acollit. La dona promet a la Mare de déu de Puiggraciós que la filla que tindrà serà per a ella. La nena creixerà trista, cantant la cançó de la mare. En un aplec es promet amb el fill d'un comte. De camí a Puiggraciós per casar-se, en un revolt del camí, les dues famílies es troben. El cavall de la núvia fa un bot, en arribar davant d'un torrent, a tocar de l'església de Bigues el cavall es tira timba avall desapareixent sense deixar cap rastre. Només es veuen les petjades del cavall al lloc conegut d'aleshores ençà com el Salt de la Núvia.
Església de Sant Pere de Bigues
Conjunt d'edificis situats al turó de Bigues. Inclou els cossos de l'església, l'edifici de la Rectoria, Ca n'Adzet, l'antic Ajuntament i les antigues escoles municipals. És una mostra de l'arquitectura semirural que s'ha anat reformant al llarg del temps, per adaptar-se a les noves necessitats. Destaca l'edifici de la Rectoria i Ca n'Adzet, amb origen al segle XVI, i com a exemples d'arquitectura de finals del segle XIX hi ha l'antic Ajuntament i l'edifici modernista de les escoles municipals. Bigues es caracteritzava, ja en temps passats, per nuclis d'habitatge molt dispersos en el territori, aprofitant els recursos disponibles i lligats a les explotacions agràries. El turó de la parròquia va perdre habitants i activitat quan la població es va traslladar a la vall, millor comunicada, i amb més disponibilitat de recursos. Aquest nucli es troba lligat a la Baronia de Montbui, de la qual formà part des de l'any 1059, quan Mir Geribert i Guisla van obtenir l'alou comtal que formaria la Baronia.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Caminadeta forsa maca,mols trosus els desconeichia.