Francesc Maspons i Anglasell en ruta - Les Roques Blanques

Ajuntament de Bigues i Riells del Fai

L'ajuntament es va traslladar prop de la carretera a principis de segle XX, quan es van iniciar les primeres activitats econòmiques de tipus industrial a la vall, millor comunicada i amb més oportunitats. Es tracta d'un edifici de planta quadrada, de tres plantes d'alçada. Està situat en un desnivell, de manera que la façana principal, situada a la part alta, donant cara a la carretera que va a Riells, queda només d'una planta. Aquesta façana és la única revestida i que té algun tipus de decoració. La resta de l'edifici té l'obra de paredat vista, marcant les verdugades i els brancals i llindes de les obertures en maó massís. La façana principal té una composició clàssica, amb un frontó triangular sobre quatre mènsules decorades amb motius florals, en el timpà del qual hi ha l'escut del poble i la data 1908. A sota hi ha emmarades en obra, la porta d'entrada i les dues finestres. L'acabat d'aquesta façana és un emblanquinat pintat.

Can Sapera

Conjunt format per diverses edificacions, entre elles un porxo abeurador, de finals del segle XIX, d'una sola planta i d'obra de paredat de pedra i coberta a una sola aigua de teula àrab sobre bigues de fusta. Les altres dues edificacions són cases de cos, de dos cossos cadascuna. L'edifici més antic està situat en cantonada, al costat del C. del Trull, i és de planta baixa i pis, resultat de la unió de dues cases. L'altra edificació, més fonda i d'una planta més, també és fruit de la unió de dues cases de cos, amb la modificació de les obertures de la planta baixa. Manté un ritme vertical d'obertures, emmarcades per obra de maó, treball actualment tapat per l'arrebossat recent de la façana. També es pot observar un barri de maó massís i un portal de ferro forjat que dóna l'entrada a l'edifici més antic. Completen el conjunt una nau de tipus industrial molt modificada, amb diversos elements de l'antic celler. A dins de la nau podem trobar-hi una batedora, piques de decantació, el forn damunt de la batedora, premsa i bombes, un dipòsit, la tramuja i el serpentí, i una bàscula. A l'era, sota una morera, encara hi ha diverses moles de pedra, tant per a fer oli com per a fer vi.

La Resclosa

Era una de les zones de passeig del poble, de principis a mitjans del segle XX. Parc de grans dimensions, ocupat per un plataner, de les mateixes característiques i qualitat que la Verneda, actualment molt abandonat. L'espai, s'estén des del Pont de les Moles fins a la Resclosa de la Fàbrica Vella, aprofitant un eixamplament del marge esquerre del riu Tenes. Hi havia diversos accessos des del nucli urbà de Bigues de principis de segle, i restes de mobiliari urbà de fa pocs anys.

La Polvoreria / La Fàbrica Vella

La Polvoreria és un mas de Bigues del que es diu que té una mina que el comunica amb el castell de Montbui. Es tracta de la mateixa tradició que la de La Torre. També encara es diu que aquest nom li ve perquè els moros en feien pólvora en aquest indret. La Fàbrica Vella és un edifici format per una nau rectangular, de planta baixa i pis, amb estructura d'edifici industrial de principis del segle XX. Les obertures són verticals, emmarcades per obra vista de maó massís, la resta de panys de paret són de paredat. La coberta és a dues aigües, de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. En la construcció d'aquesta nau es va aprofitar part de l'estructura d'un molí anterior, que queda situat a l'extrem nord de la façana sud-est. En aquesta façana es poden veure el tipus constructiu del molí, de murs de pedra, i el carcavà situat a la part inferior, amb arc de mig punt i dovelles de pedra. També va aprofitar la bassa d'aquest molí, situada al darrera, amb unes arcades de pedra que reforçaven el mur de contenció. Tant la bassa com el rec, que ve des de Can Noguera, es conserven en relatiu bon estat.

La Torre

Conjunt format pel mas de la Torre del Prat i les cases adossades al seu voltant. La Torre del Prat està en la posició més elevada, destacant sobre les cobertes de les cases, la majoria de planta baixa i pis. A continuació de la façana nord-oest i a partir de la Torre en amunt, hi ha Can Curt de la Torre, Can Miquel, Can Menut i Can Silet. Adossades a la façana sud, de dreta a esquerra hi ha Can Petitó i Can Tàpies. Adossades a la façana est, començant per l'extrem dret, Ca la Vicenta, Can Jaume Garriga i Can Pau-Pou de la Torre, enrunat. Hi ha un passatge que permet donar la volta a aquest conjunt edificat, que dóna accés a diversos cossos auxiliars i a les feixes de sobre el torrent. Al davant del conjunt, sota on hi havia hagut l'alzina monumental, hi ha un safareig d'obra, en bon estat de conservació però sense ús. També, sobre el Torrent de l'Infern i sota el conjunt de la Torre, hi podem veure part de les arcades d'un rec d'aigua.

Les Madrigueres

Cova formada entre les escletxes i diàclasis naturals dels blocs calcaris del sòcol de la cinglera. Hi ha notícies d'excavacions clandestines però s'han deixat córrer aviat per la perillositat per la inestabilitat d'alguns blocs. Es parla de la troballa d'agulles d'os, ossos humans, denes de collaret i ceràmica de tradició post-neolítica, així com sílex. Malgrat les excavacions clandestines, el material procedent de l'excavació de J. Estrada defineix una cova d'enterrament, amb material que no depassa del bronze mig. El material es troba a les col·leccions de J. Estrada i E. Ramon. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment.

Cim de la Costa de la Torre

Modesta elevació sense cap vista destacable a causa de la vegetació que hom hi troba.

A la dreta

A l'eixamplament del camí, tombar a la dreta per un corriol descendent a través dels arbres del bosc.

Cabana de la Costa de can Noguera

Cabana amb estructura d'habitatge, de planta rectangular, aprofitant un desnivell del terreny. Construïda amb parets de pedra i fang, té les obertures emmarcades amb carreus poc treballats, i es poden observar una finestra en una de les parets laterals i un arc de descàrrega en el mur posterior. Era possiblement una cabana de pastors o carboners.

Corriol a les Roques Blanques

Deixar la pista principal per endinsar-se en aquest corriol. Hi ha un pal indicador que no indica res (al seu temps ho havia fet).

Roques Blanques

Les Roques Blanques és un turó del municipi de Bigues i Riells que només té 326 metres d'alçada sobre el nivell del mar, però que ofereix una excel·lent visibilitat de bona part del municipi tot i la seva modesta alçada, ja que es troba en una situació estratègica. Per sobre de les Fàcies Buntsandstein, i també dins la sèrie sedimentària Triàsica, afloren les Fàcies Muchelkalk, amb predomini dels materials calcaris. Com en el cas anterior afloren de NE a SO del municipi, des del Sot de Villobí, cap a Riells i fins a Roques Blanques; i tornen a aflorar a la Pineda i Can Carreras. Com elements testimonials a protegir en el POUM s’ha agafat l’aflorament del Turó de Roques Blanques, que ja és zona protegida com espai natural. En el cim de les Roques Blanques hi oneja una senyera i hi ha una taula de pedra, bastant malmesa, i una placa que va instal·lar al seu dia el Grup Excursionista de Bigues i Riells Amics dels Cingles de Bertí al seu fundador i primer president, Francesc Pujol.

Camí Fluvial

El camí Fluvial, en direcció a Riells, creua el Tenes per sota el pont de can Noguera, per un pas de grans pedres. En cas de dificultat, es pot passar pel pont de can Noguera, però caldrà anar amb molt de compte a l'hora de creuar la carretera per anar a sortir a can Perera (per això, recomanem passar pel pas de pedres i després fer el túnel que creua la carretera).

Túnel carretera BP-1432

A la banda de la carretera oposada al riu hi ha unes restes que es tracten d'una vil·la romana excavada parcialment l'any 1974. Actualment encara són visibles un conjunt d'estructures que superen els 300 metres quadrats. El material trobat és ampli: parets fines, Terra Sigillata Hispànica, terra Sigillata sudgàlica, dolium, tegula i àmfora, no hi ha vernís negre. Els autors de la revisió de la CC.AA ens expliquen que a l'any 1992 s'observaven cates de furtius i abundants restes ceràmics en superfície. Les estructures excavades encara eren visibles ja que no es van tapar després de l'excavació. S'observa perfectament arran de carretera 3 murs limitats per paviments d'opus signinum. Sembla com si el jaciment hagués estat "retallat" per la construcció de la carretera. Malgrat tot, dóna la impressió que gran part del jaciment s'estendria vers l'est.

Can Perera

Casa d'un sol cos paral·lel a la façana, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Té un cos més baix adossat a la façana dreta, que servia de cobert i aparcament. Destaca la composició simètrica de les obertures de façana, emmarcades en obra vista, així com les verdugades que lliguen les cantonades de la planta baixa. Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins.

Can Mas de Baix

Tot just havent passat can Mas de Baix, masia recentment reformada i abans de can Prat de la Riba, es segueix el camí que surt a la dreta, que després del revolt comença a enfilar-se.

Vinyes de can Margarit

En una cruïlla com no massa evident (el camí lògic que segueix de front no sembla gaire un camí) i on el camí que més clarament es veu segueix a llevant, a l'esquerra (a tramuntana) hi ha un petit corriol que al cap d'una estona tomba a llevant i s'eixampla, menant a una pista.

El Rull

Edifici de planta en forma de L, de planta baixa, pis i golfes, construït sobre les restes d'un edifici anterior, probablement del segle XVIII. Va aprofitar algunes de les llindes i brancals de l'edifici original. Sembla que aquest turó ja era habitat abans de la romanització. Hi ha restes ibèriques i romanes.

El Pla

El Pla és un veïnat de masies disperses, format per les masies de Can Benet, Can Joan, Can Lleuger, Can Lluís, Can Margarins, Ca l'Oncle i Can Vila, quasi agrupades, Can Vermell i les restes de Can Puça una mica més al sud, i Can Piler, més al nord-est i, encara més al nord, el Rull. Aquest sector també és una plana agrícola.

Carrer de la Vinya

Mina de can Sapera