Fussimanya- Sant Pere Casserres

Comencem la caminada a sota del restaurant Fussimanya, seguint el GR- 210 i el PR C-40 per la pista asfaltada de l’urbanització fins que s’acaba l’asfaltat i comença un corriol que baixa dret cap a la riera de l’Infern i que un cop passada la riera, s'enfila fins al solell de Casserres, on girem a la dreta per anar cap al coll de Terrades, per una pista forestal.
En aquest coll, tombem a l’esquerra, i seguim per la carretera cap al parador de Sau, que anem a veure, però un cop hem tornat a la carretera i hem fet un curt pujador, el PR gira a la dreta seguint un corriol que sense cap dificultat ens guiarà fins arribar a Sant Pere de Casserres. (Està molt ben indicat tot el recorregut).
Cal dir que durant tot aquest recorregut, que no és gens complicat, anem per la cinglera sobre les aigües del pantà de Sau i el meandre del riu Ter, amb unes vistes imponents de la plana d’Osona, les cingleres de les Guilleries, el Cabrerès, etc.
Arribats a Sant Pere de Casserres, visitem el monestir, perfectament restaurat i amb plafons informatius que donen constància de la importància que va tindre antiguament, així, com l’activitat que hi desenvolupaven els monjos.
Comencem la tornada seguint el mateix recorregut de l’anada, però en arribar al puig dels Moros, girem a la dreta per seguir el tram del PR C-40 que va cap a Tavèrnoles i Vic, davallant per un corriol primer i un tram de pista desprès, cap al solell de Casserres des d’on pel mateix camí de l’anada, retornem al punt de sortida de Fussimanya.

Sant Pere de Casserres.-
És un antic monestir benedictí situat a dalt de la cinglera de la part interior d'un meandre del Ter, pràcticament envoltat per les aigües del embassament de Sau.
Casserres era un antic castell dels vescomtes d’Osona-Cardona, on a mitjan segle X ja consta l’església de Sant Pere. La vescomtessa Ermetruit va fer que s’iniciessin les obres el 1006, i el 1015, sota la protecció de la vescomtessa Eugóncia i el seu fill Bermon, es va reunir la comunitat i es va construir la gran basílica actual, consagrada el 1050.
La dotació del cenobi es va estendre per diferents pobles veïns. El 1080 fou unit a Cluny i va perdre la primitiva categoria d’abadia per passar a ser priorat. El monestir va ser la principal de les possessions de Cluny a Catalunya, de Sant Pere de Casserres depenien diverses terres i esglésies i els dos petits priorats de Sant Pere de Clarà (Maresme) i de Sant Ponç de Corbera (Baix Llobregat). Pere de Luna, futur Benet XIII, va ser investit prior comendatari de Casserres el 1376.
El monestir va començar a decaure durant els segles XIV i XV, i va ser secularitzat el 1572. secularitzat el 1572. D’aquesta manera, els seus béns van passar a l’escola de Betlem dels jesuïtes de Barcelona, als quals va pertànyer fins a l’exclaustració del 1767. Després va ser venut als propietaris del Pla de Roda.
Actualment, queda sencera l’església romànica de tres naus i tres absis, una de les obres mestres del romànic català, al costat d’un massís campanar. També es conserven la majoria de les primitives dependències monàstiques i del claustre. El 1998 es va inaugurar la restauració del monestir. El monestir està obert a la visita al públic i alberga una exposició de caràcter permanent on s’interpreta la vida dels monjos a Casserres.