Gabardiella pel Camí Vell de Lúsera, Serra de Gabardiella, Cingles de Cienfuens, Embalse de Belsué i Coves Artica i del Toro

Molt bona ruta per l’extrem més Occidental de la sempre feréstega Sierra de Guara (Huesca) en la que desprès de visitar l’abandonat poble de Lúsera i la seva església de San Miguel Arcàngel (s.XVII) seguirem el fressat Camí Vell de Lúsera a Nocito fins el Puerto de Orlato, inici de la feréstega i a trams costeruda pujada que ens portarà a coronar el cim de Gabardiella (1696m), gran mirador de la contrada. Continuarem resseguint la fàcil i panoràmica carena de la Sierra de Gabardiella tot passant pel Pico la Luna (1636m) i tancarem el cercle davallant pel Barranc de Paúles i els espectaculars Cingles de Cienfuens fins l’Embassament de Santa Maria de Belsué, des d’on opcionalment explorarem la molt interessant i concreccionada Cova Artica i farem un cop d’ull a la llegendària Cova del Toro, aquesta d’exploració més complexa.

***RECORREGUT: Petit aparcament de la “Ruta de los Acantilados de Cienfuens”-Lúsera (despoblat)-Església de San Miguel Arcàngel de Lúsera-Camí Vell de Lúsera a Nocito-Collada de Santa Coloma-Font de la Tosca-Collada Barbero-Cruïlla del Barranc de Orlato-Puerto de Orlato-Prop del Cerro de Orlato (1285m)-Mallata de Gabardiella-Gabardiella (1696m)-Cota secundaria (1639m)-Pico de la Luna (1636m)-Coll de la Luna del Pueyo-Collado de Paúles-Barranco de las Paúles-Cingles de Cienfuéns-Presa de l’Embassament de Santa Maria de Belsué-Cova Artica-Camí de la Toba / Túnels-Cova del Toro-Embassament de Santa Maria de Belsué-Petit aparcament de la “Ruta de los Acantilados de Cienfuens”.

***RESSENYA: Ruta feta el 27-09-2018. Des de la N-330 ens desviem cap a “Argüís”, passem aquesta poblacio i seguim la carretera amunt seguint indicacions cap a la “Sierra de Guara”. Aquesta carretera acaba en un tunel, on trenquem a la dreta seguint indicacions cap a “Belsué” i “Nocito” per l’estreta carretera (Camino de Monrepós) que s’endinsa en la Vall de Belsué passant a tocar del poble homonim. Mes endavant passem per un gran aparcament habilitat (bon lloc per aparcar si no trobem espai mes endavant) i, poc mes endavant, tot just passat el trencall indicat que mena a “Lúsera”, deixem el vehicle en un petit espai al costat de la carretera on trobem un plafo explicatiu de la “Ruta de los Acantilados de Cienfuens”. Iniciem la caminada desfent uns pocs metres per la carretera que em vingut fins trobar un indicador que ens convida a agafar un corriol cap a “Lúsera” que s’enfila al N per una zona solana de terrers grissos. Just passat els terrers grissos el corriol esdeve mes fressat i segueix pujant al N fins entroncar poc despres amb el fressat sender del GR (indicador), que seguim a la dreta i pujant tot tombant a l’E enmig de mates de boix i passant per un bonic roure monumental fins arribar a l’abandonat poble de Lúsera, documentat des del s.XIII i ubicat al capdamunt d’un serrat des d’on gaudim d’una bona vista sobre la vall. Despres de visitar la recentment restaurada església de San Miguel Arcángel (s.XVII) seguim el sender (E, senyals GR), que aviat deixa enrere el despoblat i baixa suaument tombant al NE. Mes avall deixem un corriol fitat a l’esquerra i baixem una mica mes pel nostre sender (NE, senyals GR) fins travessar per unes pedres el Barranc de Baña (o de la Tosca), just en un punt on forma uns petits saltets i gorgs. El sender (senyals GR) continua al NE i amb tendencia a pujar travessant petits bosquets de pins i roures aixi com zones solanes i despres fa una baixadeta que ens porta a travessar un barranc secundari del Barranc de Santa Coloma, des d’on planegem per un cami arranjat amb baranes que de seguida ens fa travessar el Barranc de Santa Coloma (normalment sec). A partir d’aquí el sender (E, senyals GR) comença a pujar moderat i sostingut per un grauet tot fent llaçades ben traçades (clar cami vell) entre roures fins travessar la Collada de Santa Coloma. A l’altre banda el sender (senyals GR) baixa al NE travessant el vessant de la muntanya fins arribar a la Font de la Tosca (a dia d’avui seca), on s’hi forma una raconada ombrivola. Des de la font el sender torna a pujar (S/SE, senyals GR) fent algunes llaçades fins travessar la Collada Barbero, des d’on el sender es redreça a l’E i baixa per terreny mes obert amb roures i el caracteristic erizón de la contrada fins arribar a una cruïlla de camins senyalitzada al costat mateix del Barranc de Orlato: seguim cap a “Nocito” tot travessat el barranc per unes pedres ben colocades per tal menester i despres per un sender fressat (senyals GR) que surt al S fent una curta pujada. Acabada aquesta pujadeta el sender tomba al SE i segueix planer travessant algunes clarianes fins arribar al Puerto de Orlato, on abastem la carretera i trobem un indicador. Aquí deixem el Camí Vell de Lúsera a Nocito i els senyals GR (que segueixen a l’E) i seguim la carretera a la dreta (SO) un breu tram, deixem un trencall indicat cap a “Sescún” i, poc mes endavant, cal estar atents a trobar una senda a l’esquerra (on el filat esta caigut), d’inici poc evident, pero en apenes 5metres ja apareix un corriol evident que comença a pujar al S/SO resseguint l’incipient Serra de Gabardiella entre boix, erizón i pins. Aviat passem a tocar del Cerro Orlato i despres travessem un filat i planegem una mica (SO) fins arribar a una amplia collada, des d’on el corriol torna a pujar pero sense acabar d’enfilar-se tot travessant el vessant E de la Serra de Gabardiella. Poc mes endavant, alrededor de la cota 1330m, el corriol regira cap a la dreta (O/NO, fites) i ara si s’enfila de valent fent un traçat sinuos per terreny aspre i de mala petja fins guanyar el fil carener de la Sierra de Gabardiella, just en un punt on s’hi forma una cresteta calcaria prou abrupte. El corriol (fites) flanqueja facilment aquesta cresteta per la dreta i poc despres comença a pujar de nou a l’O enmig d’un bosc de pins i de seguida arribem a la clariana de la Mallata de Gabardiella. Passada la clariana el corriol es torna a enfilar, primer al NO i despres a l’O tot travessant un bosc espes de pi i boix, que segons pugem es va obrint fins arribar a la part alta de la carena, on seguim una mica mes a l’O/SO (fites) fins assolir el cim de Gabardiella (1696m), coronat per un vertex geodesic i una gran vista de 360º. Amb l’entrepa de pollastre amb amanida a la panxa encetem el panoramic tram resseguint la pelada carena de la Sierra de Gabardiella per un corriol fressat que davalla suaument pel fil d’aquesta amb tendencia al S. Despres d’haver perdut uns 90m de desnivell tornen a pujar sempre a prop de la carena fins assolir una cota secundaria destacada (1639m), coronada per una fita cimera i des d’on tambe gaudim d’una amplia vista de 360º. Des d’aquest cim la carena tomba a l’O i la seguim sempre per dalt, fent una lleugera davallada fins arribar a una zona amplia i oberta coberta de erizones. Des d’aquest punt el corriol comença a pujar lleugerament de nou (O) i aviat arribem a una cruïlla de camins senyalitzada: seguim cap al “Collado de Paúles” pel corriol que portem, que continua recte (O) i carenejant passant per dalt de l’acinglerat e indeterminat cim del Pico la Luna (1636m), coronat per una modesta fita cimera. Passat aquest cim el corriol i la carena tomben al SO i aviat començem a baixar sempre amb bones vistes sobre l’entorn, amb un tram mes costerut que ens acaba deixant en el marcat Coll de la Luna del Pueyo. A partir d’aquí el corriol torna a pujar (SO) una mica prop d’una petita carena rocosa i aviat flanqueja tot planejant la carena per l’esquerra tot voltant el vessant E del Pico de Paúles fins arribar a una clariana ubicada a sota mateix del Pico de Paúles. Des d’aquesta clariana el corriol davalla al SE i aviat arribem a un marcat coll on s’hi forma una nova clariana, punt on el corriol (fites) gira a la dreta i baixem al S fins arribar a l’amplissima Collada de Paúles, on trobem un indicador: seguim les indicacions cap a “Puente Lúsera” tot agafant un cami herbat de roderes a la dreta (O), primer planejant per terreny ampli i obert i, quan es comença a definir el Barranc de las Paúles, començem a baixar tot tombant al NO. El cami va resseguint sempre el Barranc de Paúles, segons baixem per un bosc cada vagada mes espes de pi i boix. Mes avall el cami esdeve un sender que tomba al N i acaba sortint al vessant esquerra del gran barranc que forma el riu Flumen, punt des d’on gaudim d’una magnifica vista sobre els espectaculars Cingles de Cienfuens. A partir d’aquí el sender tomba al NE i continua davallant, despres fem un tram mes planer travessant vessants tarterossos ben arranjats i arribem a un petit collet des d’on veiem a l’altra banda del barranc la gran boca de la Cova del Toro, per la que passarem despres. El sender continua a prop de les parets i amb tendencia al N i aviat arribem a la presa de l’Embassament de Santa Maria de Belsué. Des d’aquest punt OPCIONALMENT fem una “anada-tornada” per veure les coves Artica i del Toro que encetem travessant la presa per dalt (O) fins l’altre extrem, on trobem un indicador i abastem el Cami de la Toba, un cami ple de tunels que es va obrir per fer la presa. Des d’aquest punt primer seguim el cami a la dreta (N) i, als pocs metres, el deixem i pugem per unes escales d’obra que veiem a l’esquerra que s’enfilen fent ziga-zagues cap al Refugi de Peña Guara. Nosaltres pero, no arribarem al refugi, ja que aviat trobem a la dreta d’aquest cami amb escales l’esquerda que forma l’estreta entrada de la Cova Artica. Per entrar a la cova cal fer una curta desgrimpada per aquesta esquerda i superar un pas força estret que aviat ens deixa en una primera saleta on ja trobem algunes formacions. A partir d’aquí seguim per una unica galeria de dimensions prou “comodes” i en lleugera pujada que despres d’uns 50m de recorregut aprox (no e trobat les dades de recorregut total de la cova) ens acaba deixant en l’espectacular gran sala final de la cova, plena de gours, estalactites, estalagmites i colades de tot tipus. Havent gaudit de l’exploracio de la cova tornem enrere fins l’indicador abans esmentat i ara seguim el Camí de la Toba (S), que ressegueix el vessant dret del Riu Flumen tot travessant fins a 4 tunels excavats a la roca. Travessat el quart tunel se’ns obre a la dreta una costeruda i relliscosa llengua de tartera per la que cal pujar fins arribar a l’amplia entrada de la Cova del Toro, anomenada aixi per que els antics habitants de la contrada deien que a dins hi havia un bou (toro) d’or. La cova va ser explorada oficilament per primer cop l’any 1648, i als anys ’70 el GIE-Peña Guara va trobar en la sala final un petit tresor de monedes tardoromanes i ceramiques romana imperial i hispano-visigoda. Tot i que la cova te un total de 250m de recorregut avui nomes hi farem un tastet, ja que l’exploracio d’aquesta cova es força complexa i demana temps. Aixi que als pocs metres d’entrar per la galeria ja trobem una primera gatera on cal arrossegar-se, punt on avui donem la volta. Vistes les dues coves tornem al punt on iniciavem “l’anada-tornada” en la presa de l’Embassament de Santa Maria de Belsué i ara anem cap a “Lúsera” per un sender ben arranjat que surt al N i va voltant tot planejant les tranquiles aigües de l’embassament, que anem deixant a l’esquerra. Mes endavant el sender tomba al NE, s’endinsa en un bosc de pi i boix i finalment ens porta a travessar el riu Flumen per un pont, a l’altre banda del qual apenes pugem una mica per un sender que tot seguit ens deixa en el punt d’inici.

***NOTA: Majoritàriament la ruta transita per corriols i senders força clars i amb alguns trams senyalitzats, nomès el corriol que remunta la Sierra de Gabardiella des de Puerto de Orlato fins el mateix cim de Gabardiella demana una mica d’atenció, pero a dia d’avui està ben fitat (27-09-2018). Técnicament la ruta no té cap dificultat a destacar, com a molt algún tram molt dret en la pujada per la Sierra de Gabardiella i algún tram de mala petja degut al característic terreny feréstec de la Sierra de Guara. En l’exploració OPCIONAL de les coves val a dir que per entrar a la Cova Artica cal superar un pas força estret, pero desprès el recorregut és per una ùnica galeria en general de bones dimensions (val la pena si es té esperit aventurer i explorador). En contrapunt a l’assequible exploració de la Cova Artica l’exploració de la Cova del Toro és molt més complexa i demana temps, amb moltes gateres i passos estrets fins arribar a la sala final. Si no anem a veure les coves cal descontar uns 1.3km.

***ALTRES RUTES PEL PARC NATURAL DE LA SIERRA I CAÑONES DE GUARA:

-”Tozal de Guara, Pics de Montidinero i Fragineto i Punta Corcurezo per Cresta de la Ronera, Llano de los Hongos i Las Pedreras”
https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/tozal-de-guara-pics-de-montidinero-i-fragineto-i-punta-corcurezo-per-cresta-de-la-ronera-llano-de-l-18237235

-”Peña de San Cosme, El Huevo i Ermites de la CruzCubierta, SanCosme, SanUrbez, Fuensanta, SanGregorio i de la Virgen de Fabana”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/pena-de-san-cosme-el-huevo-i-ermites-de-la-cruzcubierta-sancosme-sanurbez-fuensanta-sangregorio-i-d-22158674

-”Barranc de la Pillera, Badina d’Estañonero, Cova Brazo de Mar, Camí Cañatas i esglésies de San Juan i San Pedro des de Nocito”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/barranc-de-la-pillera-badina-destanonero-cova-brazo-de-mar-cami-canatas-i-esglesies-de-san-juan-i-s-29650091