Gallina Pelada (2.322 metres) i Creu de Ferro (2.296 metres) des del Pla de la Creu de Fumanya i pel Serrat Gran (Berguedà)

Gallina Pelada (2.322 metres) i Creu de Ferro (2.296 metres) des del Pla de la Creu de Fumanya i pel Serrat Gran (Berguedà)

Ruta seguida: Els Tres Camins al Pla de la Creu de Fumanya-Camí de la Font del Pi-Pista i corriol del Serrat Gran-Coll del Pla de les Tores-flanqueig pel llom dels Amorriadors-Carena de la Serra d'Ensija amb els seus cims secundaris-Cim del Cap de la Gallina Pelada-Refugi de la Serra d'Ensija-El Pla Gran-flanqueig pel llom dels Amorriadors-Coll del Pla de les Tores-Cim de la Creu de Ferro-Corriol de baixada del Serrat Gran-Pista de la Font del Pi-Els Tres Camins.

Iniciem la ruta a la cruïlla de pistes coneguda com els Tres Camins, al Pla de la Creu de Fumanya, on hem deixat el cotxe a un marge de la carretera, a la cota 1.670 metres. Hem vingut per la carretera BV-4025 des de Fígols i Sant Corneli.

A la cruïlla trobem un pal indicador i senyals de desviament als Rasos de Peguera i al poble abandonat de Peguera.

Creuem la carretera i comencem a caminar per la pista de terra que surt en direcció nord i s’endinsa al bosc de pi roig. El dia és fred, però acaba de sortir el sol i tenim un cel escandalosament blau que, segons la previsió, aguantarà fins a primera hora de la tarda, quan hauria de començar a ennuvolar-se.

Als 800 metres de marxa deixem la pista que ens portava en direcció a la Font del Pi i girem a la dreta per una pista herbada que puja lleugerament. Travessem una cadena rovellada caiguda al terra, passem al costat d’un gran pneumàtic abandonat i, uns 400 metres després, deixem la pista herbada per agafar un corriol fitat i empedrat que surt per l’esquerra.

Aquí comença la forta pujada que, en poc més de dos quilòmetres pel Serrat Gran, salvarà un desnivell d’uns 550 metres i ens deixarà a la carena de la Creu de Ferro i al Coll de les Tores.

Els primers metres del corriol pedregós no donen cap respir fins arribar a un creuament amb la pista de terra que havíem abandonat abans. Si haguéssim seguit la pista també hauríem arribat aquí, però amb més volta i menys esforç. Arribem com arribem, en aquest punt travessem la pista i seguim pel corriol que tenim al davant. Pocs metres enllà, en un encreuament poc visible, hem de decidir què fem. Tot i que la majoria de les ressenyes que he trobat parlen de fer servir el Torrent de les Pedregoses per pujar o baixar des del Coll de les Tores, per la seva perillositat en cas de pluja, neu o gelada, jo sempre he fet servir el corriol que remunta pel vessant herbat del Serrat Gran. Potser és menys directe, però no hi ha perill de cap tipus i només cal vigilar de no relliscar en els trams pedregosos més inclinats, principalment de baixada. A més, el llit del torrent acostuma a estar molt brut pel material arrossegat pels allaus que es produeixen cada any. Al meu entendre, encara presenta més risc d’allaus que el Torrent de les Llobateres per on es baixa del Pla d’Ensija a la carretera de la Font Freda i de Palomera, llocs més habituals per iniciar l’ascens a la Gallina Pelada. Per tot això, al creuament nosaltres decidim seguir el corriol fitat que puja decidit per la dreta i no el de l’esquerra que ens introduiria al torrent esmentat. Certament cal estar amatent i buscar les fites, perquè no hi ha cap altra marca o senyalització.

Després de decidir-nos pel corriol de la dreta, el primer tram d’ascens ens porta a una clariana del bosc sota el turonet del Serrat Gran (1.975 metres), amb restes d’un tancat de fusta pel bestiar.

Sortim de la clariana per l’esquerra i seguim pujant decididament buscant les fites prou freqüents. És difícil perdre el corriol però, si ens passa, el terreny permet recuperar-ho ràpidament uns metres més amunt.

Seguim l’ascens a ritme tranquil per no perdre l’alè i gaudint de les bones vistes als Rasos i al mar de núvols per on suren, llunyans, els cims del Montseny, la Mola i Montserrat.

A la cota 2.140 metres, deixem el corriol fitat i seguim a l’esquerra pel sender fet pel pas del bestiar. No té fites, però és prou evident i fàcil de seguir, sempre en direcció al Coll del Pla de les Tores que veiem al fons i a l’esquerra del camí. Aquí el pendent ja suavitza prou com per respirar alleugerits.

Des d’aquest camí veiem un gran ramat de cabirols que corren a la part alta dels Rasos d’Ensija. És una escena prou habitual a tota la Serra d’Ensija.

Seguim camí a ponent i, finalment, arribem a la carena, a l’alçada del Coll del Pla de les Tores on trobem una fita de pedra, punt fronterer entre els municipis de Saldes i Fígols. A la pedra trobem una pintada que indica el camí a la Creu de Ferro, que farem a la tornada.

Des d’aquí ja tenim magnífiques vistes dels cims d’Ensija i del Pla Gran. Al fons, ja veiem el primer objectiu del dia, la Gallina Pelada i, per la seva dreta, el Pedraforca. Més enllà, els cims de la Cerdanya, des del Perafita, el Monturull i la Tossa Plana, fins el Carlit i els Perics.

Decidim fer l’anada per la carena de la Serra d’Ensija, resseguint les seves cotes secundàries fins arribar al cim de la Gallina Pelada, i tornar pel camí del refugi, travessant el Pla Gran fins el Coll del Pla de les Tores i, si el temps acompanya, assolir el cim de la Creu de Ferro abans de fer la baixada definitiva.

Després d’unes quantes fotos, seguim camí pel corriol fressat que surt per l’esquerra, i fem un flanqueig pel llom dels Amorriadors, sempre en direcció a la carena.

Fins ara no hem trobat ningú pel camí però, com és habitual, aquí ja comencem a veure molta gent que puja per l’altra banda, des de la Font Freda, la ruta més coneguda per fer la Gallina.

Arribats a la part alta de la carena, la seguim en direcció nord i amb la mirada posada al cim de la Gallina Pelada, que ja no abandonarem en tot el trajecte.

Poc a poc, en un agradable puja i baixa, anirem assolint els petits cims secundaris de la Serra d’Ensija, amb vistes espectaculars a totes bandes.

Després de l’últim cim secundari, baixem a un collet sense nom, on retrobem la ruta clàssica. Com veiem molta gent al cim, ens entretenim una estona gaudint de les vistes, tot esperant que comenci a baixar alguns dels grups per, en un últim esforç, arribar al Cap de la Gallina Pelada (2.322 metres) o Cap de Llitzet. Malgrat ser un cim modest en altura, sempre que pujo tinc una sensació de plenitud i em meravello de les brutals vistes en 360 graus. Ja voldrien molts “tresmils” tenir aquesta balconada privilegiada. Al cim trobem una gran creu de ferro amb moltes restes de senyeres i múltiples objectes penjats pels excursionistes. També una Mare de Déu de Queralt i una bústia per deixar les notes de cim. Sota la creu trobem una placa del cinquantè aniversari (1967-2017) de l’Agrupament escolta Ali-Bei de Navàs. A pocs metres, a llevant de la creu, trobem el clau metàl·lic de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Com encara fa fred i bufa un ventet fluix, però glaçat, busquem un racó per dinar sota el cim a recer del vent i amb bones vistes al Pedraforca, que tenim “a tocar”.

Després de dinar, iniciem la tornada en direcció al refugi. En pocs minuts de baixada per camí molt fressat, arribem a la Font-abeurador i al Refugi de la Serra d’Ensija (o Delgado Úbeda). És un refugi guardat de la FEEC, a 2.200 metres, inaugurat el 1.964, i que avui trobem obert. A l’exterior hi ha un parell de taules de fusta per si voleu fer un cafè o una cervesa.

Nosaltres avui no ens entretenim i seguim camí pel corriol fressat que travessa el Pla Gran en direcció al Pla de les Tores, on arribem en poca estona.

Aquí, com teníem inicialment previst, seguim a llevant, en direcció al proper cim de la Creu de Ferro, per un sender molt evident. En un no res, ja som al cim de la Creu de Ferro (2.296 metres) que és una petita elevació de la mateixa carena amb menys vistes que la Gallina però, malgrat tot, amb una bona panoràmica al sud, als Rasos de Peguera i, al nord, al Pedraforca i als cims de la Baixa i l’Alta Cerdanya.

Com els núvols han començat a guanyar terreny, iniciem la tornada desfent un tram de l’última pujada però, abans d’arribar al coll de les Tores, a l’alçada d’un solitari pal de ferro, girem a l’esquerra i iniciem el descens, a estones molt pronunciat, per corriol molt fressat i amb moltes fites que, en un vist i no vist, ens deixa de nou al corriol pedregós i a la pista del Serrat Gran. Com deia, la baixada és molt ràpida, però cal vigilar de no relliscar als trams més desfets.

Finalment, en pocs minuts, ja som als Tres Camins, on tenim el cotxe i on donem per acabada la bonica ruta d’avui.

Una magnífica i poc transitada ruta per pujar als cims de la Gallina Pelada i la Creu de Ferro, amb el plus afegit d’un dia espectacular. És una ruta circular que comparteix un tram d’anada i tornada per un corriol que ressegueix el vessant herbat del Serrat Gran i que evita el pas pel complicat, i en ocasions perillós, Torrent de les Pedregoses.

Absolutament recomanable com a ruta alternativa a les molt més conegudes i transitades per fer la Gallina Pelada.

Salut i bona caminada !