Gallinova (100 cims) per la Collada del Trumfo (amb alguna curiositat geològica)

Parking

Arribem al poble d'Abella de la Conca i uns metres abans de l'entrada del poble, deixem el cotxe (no es pot entrar). Comencem la ruta reculant per la carretera per on veníem.

Desviament a la dreta

Deixem la pista asfaltada i continuem per una de sorra a la dreta

Camps de cultiu i estrats verticals

Tenim a la nostra esquerra uns camps de cultiu, i una mica més lluny, trobem uns estrats verticals de color gris. Aquests estrats, formats fa uns 93.9 milions d'anys (edat coneguda com Turonià) corresponen a una zona marítima gairebé tropical. És a dir, fa una mica més de 90 milions d'anys, aquesta zona era un mar tropical ple de vida. El fet que estiguin verticals és perquè la posterior tectònica que van formar els Pirineus va provocar el aixecament d'aquests materials i els va plegar en forma de una enorme A (el que es coneix com anticlinal), de la qual aquests són una part d'una de les branques d'aquest A gegantina.

Contacte entre èpoques diferents

Mentre que les roques de sota són les mateixes que al punt anterior, les de dalt, tot i semblar similars, són uns 4 milions d'anys més noves (89.8 milions d'anys; època coniacià). La diferència és que aquestes últimes presenten més sorra que les anteriors, el que suposa que la temperatura va baixar una mica; ja no és un mar totalment tropical, si no "simplement" temperat. El fet que hi hagi més sorra indica que hi havia més rius que portaven aquestes sorres al mar, per tant, que hi plovia més.

Pla de falla

Aquí podem veure un petit pla de falla. Quan una falla es mou, el fregament que produeix entre les roques provoca que just en aquest punt es trenquin, s'esmicolin i fins i tot es fonguin. Les ratlles que veiem indiquen el moviment i direcció que ha fet la falla, i les mineralitzacions blanquinoses que es veuen són producte del trencament i fusió provocat per aquest moviment.

Anticlinal de Sant Corneli

Des de lluny podem veure Sant Corneli, i una mica al nord d'aquest, uns estrats inclinats cap el nord. Si tracem una línia imaginària entre aquests estrats i la muntanya de Sant Corneli, és fàcil imaginar l'enorme plegament en forma de A del que parlàvem abans (anticlinal), i on la part superior d'aquesta A s'ha erosionat i desaparegut. Per tant, tenim els estrats del nord que són una part de la pota de la A, Sant Corneli que formen l'altra pota de la A, i el centre ja desaparegut per l'erosió.

Rudistes

Al costat de la pista es poden veure fòssils de rudistes. Aquests animals, parents llunyans de les cloïsses, les navalles i els percebes, tenien dues conques (o valves); una allargada que es fixava al terra i altre molt més petita en forma de tapa. Aquí veiem la secció de la conca llarga, on al seu interior vivia l'animal. Sorprèn la grandària que tenia aquest animal en concret.

Rudistes

Altra secció de rudistes, en aquest cas, des de una visió zenital. Així, aquí es veuen des de dalt, on hi falta la conca que feia de "tapa"

Desviament a la dreta

Deixem la pista principal i agafem una secundària a la dreta

Collada del Trumfo

Després d'una pujada costeruda i constant (però de bon pujar), arribem a la Collada del Trumfo. Magnífiques vistes al oest (Sant Corneli, pantà de Sant Antoni, la Terreta...) i al est.

Collada del Trumfo

Des de la collada, agafem un corriol cap el nord que de seguida gira al oest i va agafant alçada. S'ha d'anar atent a les fites, ja que el camí no és gaire clar en algun punt.

Forat valla (Pas del llop)

Seguint les fites arribem a un forat a la valla que delimita la Reserva de Boumort. La travessem i continuem pel corriol marcat amb fites

Gallinova

Anem ascendint, a partir de la valla en direcció est, fins arribar al Gallinova, marcar amb un vèrtex geodèsic. Magnífiques vistes a 360 graus, i des d'on es pot anar resseguin, al est, l'oest i el sud del gegantí anticlinal i els diversos encavalcaments que hi ha a la zona.

Collada i Gallinova.

Baixem pel mateix camí fins a la collada i comencem a baixar per una pista forestal que ens endurà de tornada a Abella de la Conca. Baixa decididament, sempre amb unes vistes excepcionals tant de la collada com del pic.

Margas

Seguint la pista, una mica abans d'arribar a Abella de la Conca, tenim a la nostra dreta unes roques amb un color i morfologia característiques: són margues, una mescla de calcàries i fangs que la fan tant recognoscibles. Normalment presenten poc fòssils, però si hi ha, es conserven molt bé. Ambientalment indiquen un canvi en el clima de la zona, a més de formar-se en zones marines de plataforma llunyana, és a dir, a una profunditat ja considerable. Són força més antigues que les ja vistes (Aptià, uns 125 milions d'anys). Per tant, hem vist que passem -en el temps- d'un punt marí amb profunditat alta cap a un punt marí poc profund i tropical. Per tant, podem entendre que el mar tenia cada vegada menys profunditat, és a dir, que aquest mar s'estava retirant.

Plec tectònic

Just abans d'arribar al poble podem observar un dels flancs verticals del plec tectònic que afecta a tota la zona. En aquest cas, continua sent una de les branques del gegantí anticlinal (plegament en forma de A).

Slump tractiu

Aquesta forma tan replegada i recargolada que veiem en aquest punt correspon a una petita esllavissada marina, on les capes van col·lapsar i reptar fons marí avall.

Discordança

Discordança entre dos materials diferents.

Abella

Sant Esteve

Caminem pel poble, observant i gaudint de les seves construccions fins arribar a l'església de Sant Esteve. Es tracta d'una església romànica del segle XI, que presenta totes les característiques del romànic llombard propi de la zona.

Sant Esteve

Sant Esteve

Des de l'església veiem la zona on hem deixat el cotxe, així que ja només ens queda tornar cap a ell i finalitzar la ruta.