Garbet a Puig d'Esquers per Molinás

Des de la platja de Garbet passo per sota de la carretera i la via i a la dreta enfilo cap al Coll de Sant Antoni la primera pujada per dirigirme cap a la muntanya dels canons amb Colera als peus a la meva esquerra, un cop arribo a la punta baixo cap a Colera vorejant arran de mar des de dalt del penyassegat amb bones vistes i un mar blau com fantàstic, travesso el riu per el pont de port esportiu i entrant a Colera tombo a l'esquerra per el primer carrer, he necesitat uns 40 minuts; passo per davant del celler de Hugas de Batlle, el restaurant Jovent, la fonda rural Totsompops i arribo a la carretera que travesso per dirigirme a la Vall de Molinàs. De primer el cami es bo i desprès es torna un pedregar de còdols força pla per el que baixa algun que altre tot terreny sembla de gent de la zona. Començo un lleger pendent on el camí millora i ja torna a ser més una pista amb alguns rocs i pedres peròja he deixat els còdols que era mes el cami de la riera que una pista. Arribo a Molinàs al cap d'una hora, un poblat ja abandonat de fa molts anys i algunes cases enrunades, en queden quatre de ben dretes i més o menys tancades, sembla un poble fantasme. Passades les cases hem dirigeixo cap al castell de Molinàs on hi arribo en una mitja hora superant els primers pendents del camí sortosament de pista forestal fins arribar al castell o el que en queda. Hi ha vestigis del segle X i XI, però sembla que fou al XIII es fortificà i posaren espitlleres als murs. Mes aviat era un punt de vigilància de la zona, fins que s'hi adossa un mas que devia aprofitar molta de la pedra del castell i el va fer mes malbé del que ja devia estar. Passat el castell i seguint en pendent cap amunt per la mateixa pista forestal arribo a la cruïlla que porta cap a Puig d'Esquers i l'esglèsia de Sant Marti de Colera cap on vaig primer. El cami des d'aqui es bo i planer que s'agraeix desprès de l'ascenció feta des de Molinàs per superar el desnivell; entre el castell i l'esglèsia hi estic una hora mes. A l'esglèsia hi faig una bona aturada aprofitant el paisatge i les vistes que des d'allà es gaudeixen, més en un dia com avui ple de sol i sense núvols. Desprès de reposar una estona, enfilo per un GR que hi ha i porta a Puig d'Esquers, es un caminet estret que passa un tros divertit arran de marge amb una bona alçada fins entrar a una pineda i s'obre de cop, tota la plana de l'Empordà cap a sud i d'est a oest amb el límits del golf de Roses i del Pirineu, avui es veia molt be inclús les crestes del Cadi! a la Cerdanya. A l'esquerra i ha un corriol molt dret que ja vaig fer en un altre ocasió, però aquest cop prefereixo anar per la pista fins dalt del Puig d'Esquers, passo per davant del Dólmen I de d'Esquers i als peus hi tinc el Mas Patiràs, que encare hi ha força parets dempeus i un bon tancat que es fa servir com a corral de bestiar quan n'hi ha. Per anar de l'esglèsia al Puig hi he emprat mes o menys uns 15 minuts, si hagues anat per l'altre bandahi hagues estat uns 40 minuts de seguida. Un cop fet el cim i les fotografíes de rigor toca la baixada. Tenim tres opcions, tornar per l'esglèsia, mes còmode i menys dret, agafar la pista cap a Mas Patiràs que es una volteta mitja horeta mes llarga, l'altre es tracta de baixar per un GR que es molt dret, i les cames ho noten. Decideixo baixar per aquest corriol amb tant pendent fins el senyal indicador de Mas Patiras o el Dolmen, tombo a l'esquerra cap al dólmen on hi arribo en uns 10 minuts des de dalt del Puig,i aquí el cami torna a ser planer. Un cop passat el dólmen, recupera la pista forestal direcció al Coll de la Pelícana a uns minuts hi ha una font on hem refresco abans de seguir una petita pujada fins el dipòsit. Aquí cap a la dreta i ara si avall que fa baixada, es pot seguir la mateixa pista o hi ha algun sender en linia recta que serveix per estalviar uns pocs minuts, hi ha millors vistes però te alguns pendents a sortejar. Un cop passat el Coll de la Pelícana i arribat al de Sant Antoni, ja som a 800 metres de la platja de Garbet, per arribar hem de tornar a baixar el GR que de mati hem enfilat ara de baixada fins el riu, girem a l'esquerra passant per sota dels 2 ponts del tren i la carretera i a 200 metres tenim la platja i l'aparcament. Aqui acaba aquesta volta circular d'una durada de 6 horetes que ha pagat la pena per els diferents canvis que s'identifiquen de la floresta, que ens ha permés de veure desde vinyes de mar, a pinedes, rius i rocalls, patrimòni, olors diverses de flors, pins i alguna alzina, el silenci del bosc trencat sol per la petita fauna i unes vistes espectaculars. Això si, tot i que la classifico com de dificultat mitjana, hi ha alguns pendents positius forts que requereixen un esforç extre per el desnivell a superar i alguns pendents negatius de dificultat que ens fa extremar l'atenció per no acabar rodolant muntanya avall.