Garraf-Capdàsens-Fondo del Tro-Vallgrassa-El Carxol–Morella-Gavà (R2) 2014-12-24 8:23

Garraf - Can Lluçà - Capdàsens - Fondo del Tro - Vallgrassa - El Carxol - Morella – Puig del Pi – Turó del Fanxò – Turó del Gall – Turó d’en Vinader - Gavà (R2) 2014-12-24 8:23

Des de feia temps tenia pendent un parell de petits trams al Garraf, concretament entre Capdàsens i Les Àligues, i entre la Riera de Carxol i El Carxol. Cal dir que aquests dos trams no estan marcats, el corriol entre Capdàsens i el Fondo encara es pot intuir però l’antic PR del Fondo del Tro a Les Àligues està totalment perdut i cal intuïció i ganes de pujar cap a dalt, on trobarem la pedrera després d’unes atapeïdes coníferes. L’antic corriol que pujava directe al Carxol des de la riera és transitable fins un punt, és veu perfectament i tan sols cal buscar el seu inici. Amb un xic de feina aquest corriol quedaria de nou en perfectes condicions i el Garraf guanyaria un bonic sender. Finalment a la part de dalt queda mig perdut i embardissat i he optat per enfilar-me fins a la base d’una de les torres d’electricitat on és més fàcil trobar espais per caminar. La resta del recorregut és conegut, tot i que hi ha varis trams que no estan senyalitzats, molts altres passen per GRs, PRs o senders locals. Hi ha un tram del recorregut que posats a fer ara canviaria, després de Vallgrassa trobem un punt asfaltat, en lloc de pujar es pot continuar pel GR i buscar una pista secundaria que ens estalviaria aquest lleig tram de “auto-pista”.

El Garraf és un paisatge diferent, esquerp, amb rieres entre profunds fondos, humit i a la vegada sec, perillós doncs hi ha repartits per aquest territori centenars de forats, pous, coves i avencs, amb una vegetació minimalista, baixa, perfectament adaptada que intenta transpirar poc. Està ple del margalló que li dona un caràcter singular.

Avui he quedat xop, tot i fent un dia esplèndid, la raó és la humitat acumulada a la superfície de la botànica que ens envolta, sobretot a les zones ombrívoles. Tota aquesta rosada va acumulant-se als pantalons i sembla que hagis caigut en una piscina.

He sortit de Barcelona de nit, al Garraf començava a aixecar-se el dia i he arribat a Gavà en plena foscor. Més temps del que tenia calculat. Cal que tinguem en compte que els corriols estan plens de pedres i els turmells pateixen (millor un bon calçat) i avui tot estava moll i les pedres calcàries, molt pol·lïdes i llises, rellisquen com un mirall. Un parell d’advertències, he estat a punt de fotrem de lloros, m’han fet prendre prudència i afluixar el ritme –sobretot anant sol–. La recerca d’algun avenc m’ha obligat a embardissar-me de valent, en alguns casos amb èxit. Sempre amb la màxima prudència doncs si caus dins seria realment molt fotut!!

A dalt del cim de La Morella l’espectacle era fantàstic, amb una raonable visibilitat. Es podia veure Montserrat i els Pirineus nevats, les muntanyes i fondos del Garraf, el Mar i les ciutats al voltant de Barcelona.

Una vegada més cal agrair als Rodalies que ens facilitin apropar-nos al territori.

Difícil tan sols per la llargada, que hi ha un parell de trams embardissats i que és un terreny en el que cal fer atenció.

Salut i Cames!!