Garraf: Coves Ametlló, Segarulls, Muntanyeta - Passos equipats Ametlló, Maricel - Ciutat altmedieval d'Olèrdola pel grau Oest

Ruta molt intensa, farcida d'al·licients i amb dosis d'aventura pel Garraf: parets de roca, balmes, coves, passos equipats amb corda, passos equipats amb cadenes i grapes, muralles, necròpolis, esglésies, ruïnes de castells, cisternes romanes, granges amb cavalls, rucs i cabres, forns de calç, túnels de conducció d’aigua, fonts, grimpades per la roca, corriols pel bosc, pèlags, restes de pintures rupestres, ... És un seguit de sensacions i de coses per veure.

És una ruta especialment indicada pels senderistes tot-terreny, als qui agraden les rutes amb moltes variacions i sensacions.

Ruta original: Aventura't
Sobre la ruta original hem afegit la visita a les Balmes de Segarulls, hem entrat el recinte monumental d'Olèrdola pel grau Oest en lloc de per l'entrada Nord, hem afegit la visita a un túnel de conducció d’aigua i hem visitat les cabres de les granges de Can Passeres.

___________________________

A TENIR PRESENT:

El pas equipat de l'Ametlló és molt senzill. No té cap complicació.

El pas equipat de la Maricel és força vertical, però hi ha moltes grapes que, juntament amb les cadenes, ajuden molt a fer el descens i després l'ascensió. Malgrat la sensació de verticalitat, és un pas senzill. Però si es pateix vertigen, és millor obviar aquesta part de la ruta.

La pujada al recinte monumental d'Olèrdola pel grau Oest segueix un camí una mica embardissat, però l'hem netejat una mica.

Durada: 6h 20'

______________________________

RESSENYA:

Aparquem a la Finca de la Muntanyeta i iniciem la ruta seguint el camí en direcció Est, que ens duu a la zona de pícnic i barbacoes al costat de la masia i bassa de la Muntanyeta.

Travessem una zona de bosc i clarianes per corriols fins que arribem a les granges de Cal Passeres, envoltades d'una tanca metàl·lica pel seu perímetre.

Resseguim el sender paral·lel a aquesta tanca durant uns centenars de metres i prenem un corriol que ens duu a una zona de roca farcida de petits pèlags, alguns d'ells amb aigua de les darreres pluges.

Envoltem una zona de vinyes i iniciem el descens pel pas equipat de l'Ametlló.
Un cop superat el pas, resseguim la paret de roca visitant un conjunt d'abrics fins que arribem a la cova i font de l'Ametlló, on hi trobem unes llibretes i un bolígraf on els senderistes hi anoten missatges.

El camí ens duu de nou a dalt del cingle, on hi trobem més pèlags, aquest cop més grossos, i gaudim de magnífiques vistes sobre el Fondo de la Vall.

Ens acostem al cantó Est de les granges de Cal Passeres, on hi veiem cavalls, rucs i uns metres més enllà, cabretes.

Continuem pel Pla del Savinar i prenem un corriol baixador que descendeix fins el Fondo de la Vall. Allà hi prenem el camí de la Seguera. Uns metres més enllà deixem el camí prenent un corriol amagat ascendent a l'esquerra, una mica embardissat, que ens duu a les Balmes de Segarulls.

Tornem al Camí de la Seguera i agafem un trencall a la dreta, que resseguim uns metres fins que arribem a un estret corriol a la dreta, envoltat d'aritjol en el seu primer tram, que ens duu després d'alguna grimpada a la Cova de Segarulls on hi ha restes de pintures rupestres.

Reculem fins tornar al trencall del Camí de la Seguera i prenem un camí amb una cadena que bloqueja el pas de vehicles. Aquest camí va ascendint i es va estretant, convertint-se primer en un sender i després en un corriol.

Aquest camí ens permet visitar dues fonts, la font de Fontanilles i la font de l'Alba, on hi hem pogut veure dues precioses salamandres.

Continuem corriol amunt fins que arribem a la imponent muralla del conjunt monumental d'Olèrdola.
Allà hi visitem restes medievals, una barraca de pedra seca i una zona de pícnic.

Resseguim un corriol fins arribar a la magnífica necròpolis del Pla dels Albats. Es tracta d'una de les necròpolis medievals de sepultures antropomorfes més grans de Catalunya, amb més de 150 tombes localitzades fins al moment. Aquestes sepultures anomenades "olerdolanes" estan excavades a la roca i la majoria presenten el cap diferenciat i un rebaix lateral per l'encaix de la tapadora. La denominació de Pla dels Albats deriva del gran nombre de tombes de neonats i infants, els albats o purs.

Uns metres més enllà arribem a les ruïnes de l'església de Santa Maria dels Albats, que donava servei a tota la població que ocupava l'exterior de l'antiga ciutat altmedieval d'Olèrdola. Citada als textos medievals com Santa Maria foris murum, apareix com a església sufragània en la primera consagració de l'església de Sant Miquel d'Olèrdola feta pel Bisbe Teodoric entre els anys 911 i 937. La darrera notícia documental és de l'any 1511, en una visita pastoral que relaciona les sufragànies de Sant Miquel, l'església parroquial. Santa Maria té un ampli domini visual sobre el territori de la plana penedesenca així com el Garraf, controlant el pas de la costa a l'interior per una banda i, per l'altra, l'accés al conjunt fortificat a través del fondo de la Seguera. Al mes d'octubre de 2011, es van dur a terme treballs per a la restauració i conservació dels murs.

Des d'allà, resseguim la pista forestal que envolta per l'Est el recinte monumental d'Olèrdola. Un cop envoltat per la seva cara Est, prenem un corriol a la dreta que envolta la cara sud i que després gira a la dreta per envolta la cara Oest. Allà hem d'estar atents i prendre un estret corriol ascendent, amb fort pendent i una mica embardissat, que ens duu a un camí empedrat que ens permet superar el grau Oest i arribar al pla del recinte monumental.

Allà hi visitem l'església i necròpolis de Sant Miquel d’Olèrdola, el castell medieval, la talaia romana, i la cisterna romana

La construcció de la primitiva església d'Olèrdola fou obra dels primers repobladors de l'antiga urbs ibèrica i romana, que prengué nova vida com a fortalesa del Penedès, que havia esdevingut marca o frontera del comtat de Barcelona. El segle X, el comte Sunyer féu bastir una segona església al costat de la primera (de la qual només resta la capçalera), que fou consagrada el 935. La darrera etapa constructiva, produïda el segle XII, va ser possiblement conseqüència de les destruccions ocasionades pels atacs musulmans.

Al llarg del temps, el temple va experimentar noves modificacions que, tanmateix, han estat eliminades en el curs de diverses restauracions realitzades en el segle XX (1926-28, per Jeroni Martorell i a partir del 1953, per la Diputació de Barcelona).

La cisterna romana, excavada íntegrament a la roca, va ser construïda probablement a finals del segle II aC o inicis de la següent centúria. Servia per emmagatzemar l'aigua de pluja, que era recollida de la part superior de la muntanya i conduïda a través de dos canals fins a una petita bassa situada davant la cisterna que feia de filtre. Aquí hi quedaven dipositades pedres i fang, passant l’aigua neta, a través d’un sobreeixidor, cap a la gran cisterna. Les escales permetien baixar per netejar-la. La seva capacitat és de 350.000 litres. Va ser aprofitada en època medieval per a subministrar aigua a la població i més endavant per a regar els camps de conreu.

Tornem pel grau Oest, aquest cop descendint, i resseguim el corriol a la dreta, que fa una volta circular que ens duu de nou al sud del recinte monumental.

Continuem uns metres pel camí de sorra, però ens desviem a la dreta fent una anada-tornada per visitar la boca de l'antic túnel de conducció d’aigua que està sent adequat per albergar-hi ratpenats.

El camí continua pujant. Prenem un sender a la dreta que es va convertint en corriol, amb unes magnífiques vistes sobre el fondo de la Vall i la muntanya d'Olèrdola, fins arribar als imponents forns de calç de Can Castellví.

Aquests forns són una de les instal·lacions cimenteres més antigues de Catalunya. L’any 1899 la companyia de ciments i calç hidràulica Butsems-Fradera es va instal·lar en aquesta finca. Els forns, construïts en dues fases, són de tipus continu, és a dir, produïen sense interrupció. L’obra és de maçoneria i l’interior de maó refractari. Cada cos té la seva boca superior i xemeneia. Els edificis annexes servien com a residència temporal dels treballadors, estables i magatzems. Van romandre actius fins el 1906. Al darrera s’observa la pedrera que alimentava els seu forns amb roques calcàries, riques en carbonat de calci. La calç, entre altres usos, servia per fer morter per la construcció, com a desinfectant en l’agricultura o per emblanquinar façanes.

Cotinuem pel camí del Fondo de la Vall, girem a la dreta per resseguir la carretera i arribem a la masia de Can Castellví.
Prenem un corriol a la dreta i arribem al Pas equipat de la Maricel, equipat amb grapes i cadenes i força vertical.

Descendim pel pas equipat i resseguim la paret de roca visitant la balma de Can Castellví i l'espectacular balma de Can Ximet. La balma de Can Ximet té uns 20 metres de longitud, 10 metres de fondària i una altura mitjana de 10 metres. Al seu interior s'observen una sèrie d'estructures excavades a la roca: escales, forats per a bigues i dos grups de sitges considerades d'època medieval. Conté restes de pintures rupestres.

Tornem per on hem vingut, ascendim pel pas equipat de la Maricel, i seguim senders i corriols fins arribar al Fondo del Pomerar, que travessem.

Visitem la pedrera i la cova de la Muntanyeta, un testimoni centenari de l’extracció de pedra a Olèrdola. La roca calcària ha estat un recurs natural que la humanitat ha explotat al massís del Garraf des d’època romana. Bé per convertir-la en material constructiu o per obtenir calç, l’activitat extractiva de pedra ha suposat una activitat econòmica destacable, com testimonia aquest front de pedrera, probablement obert al segle XIX. Hi havia diferents especialitats en l’ofici de picapedrer quan encara es treballava manualment. Primer actuen els trencadors, encarregats d'esberlar grans blocs de pedra. Després actuen els picadors que són els encarregats d'anar tallant aquests grans blocs en d'altres més menuts que variaran segons la seva finalitat. Per últim actuen els anomenats picadors fins, encarregats de polir i donar forma a les pedres.

La cova de la Muntanyeta es va habilitar com aixopluc dels picapedrers, una cavitat excavada a la roca d’uns 70 metres quadrats de superfície.

Des d'allà seguim un camí que ens duu de nou a l'aparcament, finalitzant aquesta magnífica ruta.