Garraf: Olivella - La Mola - Olesa de Bonesvalls - Castell Vell - Olivella.

Ruta circular que parte de Olivella pero se podría iniciar perfectamente en Olesa de Bonesvalls.

Senderos: SL-C-100 / PR-C-37 / GR-92.3 / Pista a Olesa / GR-5 / GR-92.3 / SL-C-100.

OLIVELLA
Recòrrer el nucli antic d’Olivella és sens dubte una experiència gratificant. En arribar al poble ens trobem la plaça Major, seu de l’ajuntament i del centre d’informació la Sala, on es pot trobar informació sobre el Parc del Garraf i Olivella en general, i des d’on surten itineraris guiats per descobrir els racons més pintorescos del municipi. A través del carrer Major s’arriba a l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, construïda l’any 1430 sobre les restes del Castell Nou i reestructurada al s. XVII. Un cop vista l’església, val la pena perdre’s pels petits carrers d’Olivella abans d’aventurar-se a descobrir-ne els entorns.

PUIG DE LA MOLA.
El més alt de la comarca del Garraf (538 m), que no del massís del Garraf, que és el pic de la Morella, que es troba a la comarca del Baix Llobregat. Com el massís i la comarca tenen el mateix nom pot crear confusió, però el massís del Garraf pertany a més d’una comarca i el seu pic més alt (el de La Morella) no pertany a la comarca del Garraf.

HOSPITAL DE CERVELLÓ EN OLESA DE BONESVALLS.
La documentació que menciona la construcció de l’hospital data de 1262. Es tracta del testament de Guillem de Cervelló, on expressa la voluntat de la fundació d’un recinte hospitalari al terme d’Olesa de Begueres amb la intenció que acollís a pobres, pelegrins i viatgers que passaven per l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès. L’hospital es va dotar amb les rendes de la vila de Sant Joan d’Olesa i el molí de Planella, així com les quadres d’Ordal i de Vallirana. Inicialment l’administració va corre a cura del prior de Sant Pau del Camp, però ja a inicis del s. XIV va passar a ser controlat pel bisbe de Barcelona. L’edifici està emmurallat i té una aparença militar. A un lateral de la sala hospitalària ostenta una torre de defensa de planta quadrada amb finestres geminades, d’estil transitori a cavall entre romànic i gòtic. Durant els s. XVI i XVII es va reformar l’interior de l’hospital. L’edifici té dues naus rectangulars de cinc trams superposades, formant dos pisos coberts amb arcs diafragmàtics apuntats que culminen a la segona planta amb un sostre a dues aigües. La façana principal està feta amb un carreu molt ben escairat i, seguint el perímetre on es veuen restes de la muralla, es poden distingir escuts de la casa de Cervelló marcant el patrocini, així com una inscripció sobre el portal adovellat de la façana oposada amb la data d’una de les intervencions de restauració, feta l’any 1590 per Guillem de Cervelló i el bisbe Joan Dimes.
Pel que fa a la capella de Santa Maria de l’Anunciació, sembla producte de diferents fases constructives iniciades ja al s. XIII. Al s. XVII es fan reformes que comporten l’enderrocament de l’absis. La capella va patir fortes destrosses durant la Guerra Civil i va ser restaurada per l’arquitecte Puig i Boada l’any 1953. Poc es conserva de la decoració original de la capella, només unes pintures murals al sector de l’arcada apuntada de les parets est i nord que daten del s. XIV, encara que el seu estat de conservació és delicat. L’edifici és de nau única amb absis carrat i una porta adovellada d’arc de mig punt. La nau està coberta amb arc de mig punt i el presbiteri i la sagristia amb volta de creuria.

AVENC DE L´ESQUERRA.
Rècord de fondària al Garraf: -336m (22.01.2013).

L’ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT PERE
Coneguda per Sant Pere del Castell i també per l’Església Vella una vegada construïda la nova del Castell Nou a l’actual poble d’Olivella, fet que succeí vers l’any 1429. La primera referència que se’n té és de l’any 1271 i va deixar de ser parroquial cap a l’any 1513, en benefici de la nova Església de Sant Pere i Sant Feliu del Castell Nou. A les darreries del segle XIX ja estava enrunada. De planta d’una sola nau, avui encara conserva algunes parets romàniques i l’absis semicircular llis amb una finestra d’espitllera.

EL CASTELL VELL D’OLIVELLA
Són les restes d’una fortificació mil·lenària que hi havia al cim del puig Molí, de 304 m d’altitud. El castell es documenta l’any 992. Damunt d’aquest Castellot, al segle XIX es bastí un molí de vent que mai no va entrar en funcionament, les moles del qual van ser abandonades pel camí de Santa Susanna.

EL BARRET DEL RECTOR
Aquestes quatre pedres agrupades i dretes damunt d’un rocallís han donat molt que parlar des l’any 1820, quan se’n tenen les primeres referències. Diferents teories intenten explicar-les, hiha qui diu que no és una formació natural i en conseqüència és o bé una fita o un monument megalític. Hi ha qui encara va més lluny i diu que antigament n’hi havia una de plana a sobre que va desaparèixer quan algú pensava que amagava un tresor, però i si tot plegat és un caprici de la natura.

LA COVA DE CAN MUNTANER
Es troba situada a la riba dreta de la riera de Begues. Fou probablement ocupada, com la resta de coves del municipi d’Olivella, des de bon començament del Neolític (4.000 a.C.), encara que a dins no s’hi han trobat mai restes, molt probablement la seva proximitat a la riera pot haver-se inundat repetidament. Però en les seves proximitats s’hi van trobar dues destrals polides del Neolític. Més recentment, va servir de xopluc per als ramats de les masies properes.