Garraf: Camí de les Burigues - Les Solius - Riera de Carxol - La Morella - Campgràs - Fondo de Vallgrassa - Avencs

Ruta que recorre indrets poc coneguts i amagats del Garraf, amb molts al·licients i magnífiques vistes.

Durant la ruta assolirem diversos cims, recorrerem barrancs, travessarem rieres, veurem nombrosos avencs, visitarem masos en ruïnes, veurem barraques de pedra seca i farem un munt de pujades i baixades pels nombrosos turons del feréstec massís del Garraf.

El Garraf és un massís amb un atractiu especial, amb una vegetació i geologia particulars que li confereixen un caràcter únic. Si tu també sents aquest atractiu, aquesta ruta t'agradarà.

________________________

A TENIR PRESENT:

La ruta no té cap dificultat tècnica, però l'he qualificat de "dificultat moderada" per la distància recorreguda i la duresa del terreny pedregós en alguns punts.

Convé dur pantalons llargs.

Recomano fer la ruta a la tardor, hivern o primavera. No la recomano en ple estiu perquè la major part de la ruta passa per la solana sense ombra d'arbres.

________________________

RESSENYA:

Aparquem al costat de la carretera del Rat-penat a la Plana Novella.

Caminem per la carretera en sentit nord-oest, resseguint el Fondo de Vallgrassa.

Travessem la Riera de Jafre, passem pel davant de la masia del Corral Nou i al cap d'uns metres prenem un corriol ascendent a la dreta, que recorre el Camí de les Burigues.

Ascendim pel Camí de les Burigues i després de recórrer 600 metres, ens desviem a l'esquerra en direcció oest fent una anada i tornada per veure l'Avenc del Corral Nou. L'avenc està una mica tapat per margalló i té una estaca de fusta al costat que indica que és un avenc perillós per la baixa concentració d'oxigen.

Continuem corriol amunt pel Camí de les Burigues i arribem a les ruïnes de Can Jaques, una antiga masia.

Envoltem les ruïnes i caminem uns metres per camí poc definit en direcció nord per veure la boca de l'avenc de Can Jaques, també indicat amb una estaca de fusta. Aquest avenc té una fondària de 18 metres i es veu molt bé l'entrada perquè no està tapada per vegetació.

Retornem al Camí de les Burigues. Passem per un tram pedregós però molt bonic, amb càrritx abundant a banda i banda. En algun punt, el càrritx es tan abundant que gairebé tapa el corriol. Cal anar amb compte de no ensopegar amb les fulles del càrritx.

Envoltem el Turó de la Grangela, deixant el seu cim a la nostra dreta, passant per alguns indrets molt bonics. A la llunyania, albirem el radar primari de l'aeroport del Prat, que no deixarem de veure durant bona part de la ruta.

Envoltem les Penyes Roges i les Penyes Negres, tot trobant un pal indicador amb inscripcions a dues fustes, gairebé il·legibles. Trobem els primers passos rocallosos, sense cap complicació.

Descendim uns metres, assolim el Coll del Pla, amb unes vistes sensacionals, i tornem a ascendir pel Camí de les Burigues. Trobem un nou pal indicador amb fustes i difícil de llegir, però que indica "les Solius" i "Coll del Pla".

A mida que anem guanyant alçada, les vistes són més espectaculars. Ja veiem el mar i bona part del massís del Garraf.

Passem pel costat d'un malmès banc de fusta i continuem ascendint fins que arribem al Coll de les Solius. Allà prenem un sender pedregós i una mica descompost a la dreta, en direcció sud, per pujar al cim de Les Solius.

Assolim el cim, coronat per una curiosa escultura de ferro i un pilar de formigó. Les vistes sobre tot el massís del Garraf i el mar són sensacionals. Cap al sud-est, albirem la pista forestal de la Plana Novella a Begues i els edificis de la urbanització de la Plana Novella.

Tornem al Coll de les Solius i prenem un corriol descendent a la dreta que progressivament va baixant fins el Fondo de les Burigues.

El corriol desemboca en un sender, on girem a l'esquerra. El sender es va estretant, envoltat per càrritx, i passa a uns metres les ruïnes del mas de les Burigues.

El sender es torna a eixamplar i es creua amb la pista de la Plana Novella a Begues, amb una cadena transversal per barrar el pas de vehicles.

Passem per sobre de la cadena, creuem la pista, i continuem pel sender, passant per sobre d'una segona cadena.

Resseguim ara un bonic sender que va paral·lel a la Riera de Carxol. En aquest tram, el camí és pla, sense pendent.

Topem amb dues bifurcacions consecutives i a totes dues prenem el sender de la dreta per continuar resseguint la riera de Carxol.

Albirem el Mas Espigalls (antic corral de Romagosa) per sobre nostre i entrem a la pedregosa llera de la riera, que recorrem durant uns metres.

Quan la riera de Carxol gira a la dreta, en direcció Est, ens trobem amb una cruïlla. Allà prenem el camí ascendent que duu al mas de Carxol malgrat el rètol que indica que no s'hi pot passar, perquè només recorrerem aquest camí uns metres i ràpidament ens desviarem per un corriol.

Quan ens aproximem a una torre elèctrica, prenem un corriol ascendent a l'esquerra indicat amb una fita, que segueix el cablejat de les torres d'alta tensió. Aquest corriol està poc fressat i té vegetació densa, però es pot resseguir bé.

La vegetació es va obrint i el corriol es torna més pedregós, tot separant-se de les torres elèctriques.

Envoltem el Puig Martí, un turó típic del Garraf, i fem una curta davallada fins un fondo on hi trobem una bonica barraca de pedra seca.

Travessem el fondo i ascendim a un coll entre els turons del Pic de l’Àliga i la Pleta Xica. Aquest coll es caracteritza per tenir el terra vermellós. A la llunyania albirem la pista que ens durà al cim de la Morella.

Resseguim una antiga pista forestal en sentit descendent però amb molt poc pendent i arribem a la Barraca de la Morella, en ruïnes.

Aquí iniciem l'ascensió per la pista forestal fins La Morella, el cim més alt del Massís del Garraf, amb 594 metres. Les vistes sobre el mar, sobre Castelldefels, sobre el massís del Garraf i sobre l'antic abocador del Garraf són fabuloses.

Davallem de la Morella i anem pista avall per sobre de l'antic abocador del Garraf, ara clausurat, i la vall de Joan.

Prenem un corriol a la dreta, poc visible i poc fressat, que ens duu a les ruïnes d'un antic mas.

Uns metres després, trobem l'avenc dels Corrals de Campgràs. Continuem caminant per camí poc definit i entrem al Campgràs, on la vegetació s'obre i el terreny és sorrenc, poc habitual al Garraf, sota la mirada atenta del radar primari de l'aeroport, que s'alça sobre nosaltres dalt d'un turó.

Enllacem amb la carretera però ens desviem ràpidament a l'esquerra, resseguint un preciós corriol entre càrritx, garric, margalló i romaní. Hi trobem l'Avenc dels Llambrics, després l'Avenc Asensio i finalment l'Avenc de la Silvia, tots tres indicats amb estaques de fusta.

Enllacem de nou amb la carretera, que resseguim uns metres, tot desviant-nos per fer una curta anada-tornada per visitar l'avenc del Llamp, al qual hi baixen dos tubs de plàstic, probablement per subministrar oxigen als espeleòlegs.

Arribem al Pla de Querol i caminem carretera amunt, gaudint d'esplèndides vistes del mar i de la costa.

Comencem a davallar i entrem al Pla d'en Pitxot. Allà deixem la carretera i prenem un corriol descendent a la dreta indicat amb una estaca de fusta.

Davallem pel corriol, amb trams pedregosos i trams descompostos, envoltats de càrritx.

Entrem al Fondo de Vallgrassa, que ja no abandonarem fins finalitzar la ruta.

Resseguim la llera del torrent, alternant-lo amb corriols laterals allà on la vegetació és més espessa. El camí és molt bonic i variat, amb constants canvis de paisatge.

Arribem als Cocons de Vallgrassa. Un cocó o bassol (o cadolla) és una estructura de pedra en sec (pedra calcària) que serveix de dipòsit d'aigua de pluja, coberta per evitar-ne l'evaporació i I'embrutiment. En un cocó hi trobem força aigua.

Continuem pel Fondo de Vallgrassa. Quan albirem el Mas de Vallgrassa, prenem un sender a l'esquerra que desemboca en una pista de grava.

En pocs metres, just després de passar sobre la llera del fondo, prenem un sender a la dreta que desemboca en la carretera on hem aparcat el cotxe.

Espero que gaudeixis molt d'aquesta ruta.