Garrigoles, Sant Grau d'Albons, puig Segalar, castell i església de Sant Feliu de la Garriga, Santa Eulàlia de Palau Borrell

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de l'Empordà podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "empordàjsp" i us apareixeran totes.

Plàcida i bonica caminada per l’Empordà amb unes vistes impressionants de la plana empordanesa.
Travessarem boscos i camps majoritàriament per pistes amb pendents suaus i només tindrem una pujada una mica forta en els darrers metres abans d’arribar al vèrtex geodèsic del puig Segalar, un turó que forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC, des d’on gaudirem una basta i extensa panoràmica, de la que podem esmentar alguns dels indrets més característics tot i ser conscients que molts es quedaran sense esmentat.
Començarem pel cap Norfeu i les illes Mòniques amb l’illot del Cavall Bernat, el Pení, el puig Neulós, tot el massís del Canigó, el Bastiments, el pic del Freser, el Puigmal, el Far, Bellmunt, les Agudes del Montseny, el pla de la Calma, el Montgrí, la Roca Maura; Roses i tota la seva badia i pobles propers, la part que dona a l’interior de l’Escala, Albons, Viladamat i Garrigoles. Aquesta panoràmica està anotada en un dia una mica tapat, en dies clars encara deu ser més àmplia.
A part d’aquest turó de gran panoràmica, també visitarem indrets força interessants, com el mateix nucli de Garrigoles, l’ermita de Sant Grau d’Albons, el castell i església de Sant Feliu de la Garriga i l’ermita de Santa Eulàlia de Palau Borell (o Palauborrell).

Del petit nucli de les Garrigoles destaca l’església romànica de Sant Sadurní, esmentada ja l’any 1185 en que fou cedida a l’ordre de Cavallers del Sant Sepulcre que hi varen establir una comunitat; això vol dir que ja feia anys que existia. Tant l’església com el nucli del poble (la plaça de l’església i un carrer, la carretera s’acaba a la mateixa plaça) formen un conjunt molt bonic.
A l’enllaç https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Sadurn%C3%AD_de_Garrigoles hi trobareu una mica més d’informació.

La petita capella de Sant Grau d’Albons és el que queda de l’antic temple romànic; és una senzilla construcció rectangular, en que la que es va invertir la situació de la porta d’entrada; actualment al costat contrari de l’entrada hi ha una reixa amb un vidre al darrere que permet veure’n l’interior.
La imatge de Sant Grau es conserva a Albons i dia de l’aplec de Sant Grau, el 13 d’octubre, es puja a la capella. Les obres de reconstrucció daten del 1986 i es varen recuperar antics elements arquitectònics.
Vegis més informació a l’enllaç: http://www.albons.cat/el-poble/butlleti/la-capella-de-sant-grau/

El conjunt del castell i església de Sant Feliu de la Garriga ja impressiona quan el veus baixant de Sant Grau; la llàstima és que l’església està en un estat lamentable i el castell té una part abandonada.
La primera vegada que apareix documentada l’església és en un precepte del rei Odó de l'any 889, a favor del monestir de Sant Policarp de Rasés, al Llenguadoc. Destaca el gran campanar quadrat (amb una part enrunada) i la gran nau i al terra es poden veure els espais de les sepultures excavades dels diferents personatges de l’àpoca. Una tanca impedeix entrar-hi pel perill d’enfonsament, però el recinte és perfectament visible des de l’exterior.
Al costat mateix hi ha el castell amb un túnel que comunica els dos recintes.
És un gran castell rectangular, coronat amb merlets i espitlleres que consta de quatre grans cossos adossats al voltant d’un pati central. Al menys un dels cossos (el de la porta d’entrada) està habitat, fet que impedeix veure’l en tota la seva dimensió, però tot el conjunt mereix la seva visita ja que (al menys en el meu cas) no esperes trobar-te amb un castell tan gran.
És de suposar que església i castell deuen ser de les mateixes dates, però la primera constància escrita del castell es té el 1208.
Podeu veure més informació als enllaços:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Feliu_de_la_Garriga i
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Feliu_de_la_Garriga

La petita ermita de Santa Eulàlia de Palau Borrell està situada al costat del mas del Batlle, en el reduït nucli de masos que formen Palau Borrell. És una senzilla ermita preromànica, probablement del segle X, però és en una donació de terres de l’any 1149 on trobem la primera constància escrita de l’ermita.
Podeu trobar més informació als enllaços:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Eul%C3%A0lia_de_Palau_Borrell i
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5053

Per situar-nos a Garrigoles ens hem de situar a Vilopriu o a Camellera i seguir la l’estreta carretera GIV-6311 a les Olives i Garrigoles on s’acaba.

A la petita plaça Major podem aparcar i immediatament anar a visitar l’església de Sant Sadurní.
Visitada l’església comença la caminada, sortirem de la plaça Major just pel costat contrari al de l’església i immediatament arribem a una cruïlla senyalitzada on a l’anada hem de seguir la pista de la dreta i en acabar tornarem per la que segueix recta.
Anem caminant entre bosc i camps fins que arribem a una cruïlla, també senyalitzada, on girem a la dreta. Seguim una estona més i arribem a un collet on trobem unes taules de pic-nic a la dreta del camí hem de seguir recta i la pista comença una suau davallada. D’aquest collet surt per l’esquerra una pista que en pocs minuts ens portaria directament al puig de Segalar però sense passar per l’ermita de Sant Grau.
Anem baixant fins que en replà ens apareix l’ermita de Sant Grau, totalment rectangular, primer veiem l’antiga porta amb una reixa un vidre que ens permet veure l’interior, si els reflexos no ho impedeixen, donem la volta a l’ermita i ens situem a la porta actual d’entrada.. és un indret agradable en mig d’una gran esplanada i amb dos bancs de pedra davant de la porta.
Per seguir el nostre camí hem de tornar a l’altre costat (per on hem vingut) i en lloc de seguir la pista cal seguir un camí que discretament comença uns metres a la dreta de la pista.
Aquest camí ens condueix a una pista que seguim per l’esquerra i que en un parell de minuts ens deixa a la font de Sant Grau.
La font (que no raja) queda una mica enfonsada respecte al camí, és una petita construcció amb taula uns esglaons que baixen fins la font. L’indret que podria ser força bonic està degradat per les pintades a totes les parets.
Del costat mateix de la font sembla arrencar un marcat camí que ens hauria de portar directament a la pista que passa uns metres per darrera, però queda barrat per la vegetació, hem de recular uns metres per on hem vingut per enllaçar amb el veritable camí que ens porta a la pista esmentada que seguim per l’esquerra i més endavant també seguim per l’esquerra e una nova cruïlla. Travessem un bonic camps d’oliveres que sembla abandonat, amb les oliveres farcides d’olives.
Seguim recta per un camí que comença a recuperar l’alçada que hem anat perdent des del collet amb taules de pic-nic; travessem una pista i emprenem la pujada final, que en alguns moments és una mica forta, però curta, que ens deixa dalt del puig Segalar.
Una gran estelada ens dona la benvinguda a aquesta extraordinària talaia. Un banc ens permet seure i contemplar tranquil·lament la gran panoràmica que tenim per tots costats.
Segurament aquí hi farem una bona aturada, sempre i quan la tramuntana ho permeti.
Pel darrere mateix del banc passa una pista, si la seguim per l’esquerra anirem directament al collet dels bancs de pic-nic; la seguirem doncs per la dreta. Durant una estona caminarem pel capdamunt de la carena i la panoràmica ens anirà acompanyant, en aquest trajecte encara tenim millor panoràmica sobre el Canigó i Roses.
Anem baixant i de sobte ens apareix més avall el conjunt de Sant Feliu de la Garriga. Una bonica imatge que vaig voler fotografiar, però no em vaig adonar que una branca en primer terme em va desenfocar el castell i l’església, mentre que la branca va quedar perfectament enfocada. Content i ignorant del resultat de la fotografia que acabava de fer vaig seguir baixant fins arribar-hi al davant.
La pista segueix per l’esquerra, així que hem de fer una curta anada i tornada per contemplar aquest gran castell i l’església que també és de mides considerables. Ens movem entre el castell i l’església per anar-los contemplant des de diferents angles i una vegada vistos tornem a la cruïlla anterior i seguim la pista.
Uns metres més endavant ens desviem a l’esquerra per apropar-nos a la font d’Ermedà, amenaçada per la vegetació que l’envolta, aquesta font raja una mica i també està situada a un nivell inferior al terreny.
Tornem a la pista i uns metres després seguim per la dreta dues vegades a les següents cruïlles.
Arribem a una nova cruïlla amb una pista més ample i seguim per l’esquerra i que ens porta a l’indret de Palau Borrell on hi ha l’ermita de Santa Eulàlia voltada d’antics masos reconstruïts .
Seguim la pista entre oliveres fins arribar a l’antic pont de Palau Borrell i la font (que no raja) del mateix nom que queda a l’esquerra; és bonica la imatge del pont en aquesta raconada.
Anem caminant entre camps clapejats de boscos i arribem a un punt d’informació on al costat hi ha una pedra una mica gran i que destaca lleugerament, és la Pedra Dreta.
Tornem a pujar lleugerament i arribem a un nou collet i cruïlla de camins amb molt bona vista.
Girem a l’esquerra per seguir la pista que en lleugera baixada ens porta a la plaça Major de Garrigoles.

HORARIS:
De Garrigoles a Sant Grau d’Albons: 45mn
De Sant Grau d’Albons a la font de Sant Grau: 05mn
De la font de Sant Grau al puig Segalar: 20mn
Del puig Segalar al castell i església de Sant Feliu de la Garriga: 15mn
De Sant Feliu de la Garriga a la font d’Ermedà: 05mn
De la font d’Ermedà a Santa Eulàlia de Palau Borrell: 25mn
De Santa Eulàlia a la font i pont de Palau Borrell: 05mn
De la font i pont de Palau Borrell a Garrigoles: 35mn
TOTAL: 2h 35mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure un ampli reportatge fotogràfic a l'enllaç:
https://estanysicims.blogspot.com/2022/11/garrigoles-sant-grau-dalbons-vertex.html
O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"