Garriguella- antic camp aeri i bunkers de la república

Download

Trail photos

Photo ofGarriguella- antic camp aeri i bunkers de la república

Author

X.Molas

364 61 464

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 6.58 mi
Elevation gain: 23 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 23 ft
Max elevation: 234 ft
TrailRank: 52 4.7
Min elevation: 52 ft
Trail type: Loop

Moving time: 2 hours 18 minutes
Time: 2 hours 37 minutes
Coordinates: 1418
Uploaded: March 28, 2021
Recorded: March 2021

Rating
4.7 1 review
Information
Easy to follow
Scenery

1 Clap 1 comment

near Garriguella, Catalunya (España)

Viewed 1258 times, downloaded 56 times

Trail photos

Itinerary description

Al nord de l’Alt Empordà, envoltats de la bellesa de la serralada de l’Albera i d’un munt de vinyers, s’hi amaga una sorpresa: el refugi antiaeri de Garriguella. Va ser un dels molts que es van construir durant la Guerra Civil espanyola, i, just al seu costat, hi trobem un vinyer molt bonic que, antigament, era un camp d’aviació republicà, l’escenari del conegut i recordat bombardeig del mes de febrer de 1939.
Uns metres abans d’arribar al refugi i al camp d’aviació, es pot veure, des del camí, un antic mas que conserva la seva estructura en prou bon estat. És un antic hospital de sang, el lloc on es portaven els ferits per atendre’ls, i així salvar tantes vides com fos possible durant les batalles. Poc després, s’arriba al refugi i al camp d’aviació.

Aquest va ser l’escenari de l’últim bombardeig de la Guerra Civil, el 6 de febrer de 1939, una de les etapes més tristes i dures que ha viscut el nostre país

L’última parada d’aquest recorregut històric empordanès es troba a la carretera de Garriguella, on hi ha el monòlit en memòria del pilot alemany Friedrich Windemuth, abatut per Josep Falcó durant el darrer combat aeri sobre el cel de Catalunya. Aquest recordatori va ser col·locat per les autoritats franquistes i alemanyes, i solia estar acompanyat d’un petit ram de flors que s’adjudicava a la família del pilot, però, en una entrevista, Josep Falcó va confessar que eren seves; les portava quan visitava l’Empordà perquè, com ell sempre repetia, “va morir ell, però podia haver estat jo”. Una lliçó d’història i moralitat que paga la pena recordar!