Garrotxa: el Puigsallança des de Mieres

Garrotxa: Puigsallança des de Mieres

Porta d’entrada al parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Mieres es troba entre Banyoles i Santa Pau. Situat en una planura, el municipi té agregats altres petits nuclis urbans com el Samuntà de Baix, el Samuntà de Dalt, Brugueroles i Ruïtlles. Rodejat de serres modestes, a l’oest es troba la de Finestres que comparteix amb Sant Aniol, al sud. El Puigsallança i Santa Maria de Finestrelles es troben en el seu extrem oriental dominant des de fa segles aquestes contrades a banda i banda d'aquesta.
Farem l’ascens a aquests dos indrets tan emblemàtics de l’excursionisme gironí, gaudint d’extensos boscos d’alzines i fagedes obagues.
Camins fressats, extensament marcats (pintura groga, pals indicadors d’Itinerària) i nombrosos rètols de fusta.
El grau de dificultat i el temps emprats depenent de molts factors, incloent-hi el nostre estat físic.

Distància: 17,82 km
Temps Total 5:45 h
Desnivell positiu: 1036 m
Desnivell negatiu: 1038 m

Comencem la marxa al Camí de Finestres, per sota de l'Església de Sant Pere de Mieres (277 m). Continuem per la pista asfaltada seguint la pintura groga, ara pel camí de Pinsac una antiga masia adaptada com a casa de Colònies; més tard l’abandonem per la dreta cap a la Casica de l’Obrador. Per darrer de la casa, quan s’acaba l’asfalt, veurem el senderó per on ens hem de desviar (pintura groga i un petit indicador de fusta).

Anem progressant dins del bosc anant guanyant altura fins al Collet de la Devesa (565 m). Un pal indicador d’Itinerària ens aporta una valuosa informació sobre les opcions a seguir. Girem a l’esquerre i enfilem el cordal, encara que, per poca estona anant-nos decantant a ponent de la Roca del Migdia. Per un camí ample en lleu descens ens acostem a les Feixes de Burroig, un paratge, actualment, ombrívol en mig d’un bosc d’alzines o aulines, ple de murs de pedra seca que delimiten els nombrosos bancals.

Prosseguim fins al fons del Clot de Burroig que remuntem seguin les fites havent perdut el rastre del senderó marcat; no ens hem d’amoïnar, ja que més amunt arribarem al mateix camí. Un cop hi som, si ens desviéssim cap a l’esquerre aniríem al Coll de la Palomera, escurçant la sortida; nosaltres, però, continuem per la dreta cap a la Iera de Reis (745 m) a sota mateix dels espadats del Castell de Finestres.

Continuem pel còmode camí de flanc, passem a tocar d’una bassa de recaptació d’aigua a prop del Clascar i, a ponent, tenim les primeres vistes del Puigsallança. Ens unim a la ruta que prové de Santa Pau (772 m) amb un pal indicador amb totes les opcions possibles; ara la fageda és la dominant d’aquests boscos. El viarany progressa sense gaire desnivell per a la Fageda de Finestres; un altre pal d’itinerària ens espera més amunt amb informació precisa; continuem sense perdre el sentit de la marxa i un no res arribem al Forat de l’Ovella (858 m) amb els Cingles de Costabella al nostre davant.

Prosseguim pel sender batut (pintura groga i plafons) que primer planeja i després guanya altura de forma constant fins al Puigsallança (1026 m). Cim emboscat amb bones vistes a sud-est i nord: sense veure Mieres s’intueix la plana on se situa, Santa Maria de Finestres i el turó on s’asseu el Castell de Finestres. Retornem al Forat de l’Ovella pel mateix camí i enfilem el cordal de la petita cinglera per un petit pas equipat.

Un cop al seu cordal ens acostem a un Oratori on ens tornem a unir a la pintura groga; no tardem gaire a arribar a Santa Maria de Finestres (segle X) encarat a la Vall de Llémena i Sant Aniol de Finestres (874 m).

Seguim en descens cap al sud sense pèrdua, pel curiós Turó dels Forats, fins a connectar amb el Camí de Finestres, després de les restes de la casa del Raspat. Un cop a la pista apta per a vehicles, ens orientem al nord i més tard a l’est pel Camí de Finestres fins al Coll de la Palomera (766 m).

A partir d’ara anirem seguint la pintura i les indicacions que anirem trobant; uns metres més a baix ens aturarem a les restes de la Talaia Ibèrica el monument dedicat a la dona d’aquest poble llegendari. Estem a l’anomenat Balcó de Mieres perquè les vistes sobre la plana on se situa i el seu entorn són espectaculars. Seguim per la pista i quan fa un gir a la dreta ens embosquem de nou (indicacions) per un sender que reprèn la pista a prop de la Portellera del Freixe o Pedres Picades (634 m).

En aquest punt abandonem definitivament el Camí de Finestres i seguim les indicacions (pal) per continuar pel Camí del Freixe fins a una cruïlla de camins a l’Oratori del Freixe (630 m). Un altre pal indicador ens fa fer un gir a l’esquerre per baixar a Mieres per la Ruta del Carboners. Al principi el descens és suau, però a poc a poc la sendera baixa decidida per un antic camí de ferradura fins a la pista que comunica amb la Muntada al Pla dels Sarrions (388 m). No perdem l’orientació cap al nord (dreta) i de manera còmoda arribem al Pla de la Guardiola (344 m).

Obviem l’ample camí que ens retornaria al camí de Finestres; baixem al prat extens i allargassat, buscant, al seu marge esquerre (segons la direcció de la marxa), el corriol marcat; al cap d’una estona m'adono que he perdut el rastre de la senda i buscant els millors llocs entre les alzines em vaig desviant cap a la dreta fins a retrobar el sender correcte.

Deixem el bosc endarrere a prop de Can Sitjar i en un no res ens situem al Samontà de Baix (pal indicador). Continuem pel Pla de Can Griver arribant a Mieres per l’Ajuntament i el carrer de Can Caló (281 m).

També podeu consultar aquesta altra ruta: Garrotxa, el Puigsallança des de Santa Pau
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/garrotxa-puig-sallanca-des-de-santa-pau-31977339