Garrotxa: Volcà de Sant Marc - Ermita de Sant Pere Sacosta - Roques Encantades - Santuari de la Salut

Entretinguda ruta on gaudirem de diversos punts d’interés i precioses vistes basada en la publicada per SeCR4, gràcies per compartir.

VOLCÁ DE SANT MARC:
El volcà de Sant Marc també és conegut com d'Artigues Roges (artigues vermelles) pel color vermellós de la seva terra i perquè antigament en el seu con volcànic de bancals es conreaba vinya, fruiters, horta .... En l'actualitat un espès alzinar amb roures cobreix les seves vessants i les del proper volcà de Puig Roig.

SANT PERE SACOSTA:
El document més antic que ens parla d’aquesta parròquia és de l’any 1207, on es deia que era la parròquia de la zona de la Costa, on tots els masos eren remences.
A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor. La redempció o remença era la taxa que havien de pagar i que també afectava als fills dels remences perquè aquesta era una condició hereditària.
Els terratrèmols de 1427-1428 provocaren una gran mortaldat i destruïren moltes cases i edificacions, perjudicaren també a l’església de Sant Pere, que pràcticament quedà inservible per al culte, de tal manera que al costat fou preparada una capella de fusta per poder practicar els oficis religiosos. Com que la pesta havia causat grans estralls entre es parroquians i la gent era poca, la reconstrucció fou molt lenta i parcial. Unes de les modificacions més tardanes van ser: noves campanes (1604), capella del Roser (1683), porta nova (1762).
A finals del segle XIX encara s’hi deia missa i s’hi podia observar la pica de batejar, el retaule de l’altar major que corresponia a una pintura d’un gòtic alemany i un quadre central representant a Sant Pere. L’any 1987 va ser millorada i consolidada per un grup de les Planes d’Hostoles.

ROQUES ENCANTADES:
Les Roques Encantades es un altre dels llocs màgics que trobem per Catalunya, diu la llegenda que:
"El Dimoni, que vivia per aquelles contrades quan estava de mala lluna passava l'estona fent rodar algun dels grans rocs muntanya avall per veure com s'espaterraven sobre les cases de Sant Feliu de Pallerols (que es el poble que es troba a sota mateix del lloc), la gent esporuguida i tipa dels afers del Dimoni prega a Deu que els hi dones un cop de ma. Llavors un bon dia va baixar un àngel del cel i va lligar les roques amb unes cadenes tant fortes que el Dimoni no va poder bellugar-les mai mes. Fastiguejat el Dimoni va anar a buscar raons cap a un altre lloc, deixant així en pau als habitants del poble."
Actualment tenim unes versions mes realistes: la dels geòlegs, que per el moment afirmen que aquestes roques que tenen entre 33 i 65 milions d'anys es van originar al mar, vora la costa i estan constituïdes per sorres cimentades transportades i dipositades en un mar d'aigües molt tranquil•les que formaven dunes subaquàtiques amb laminació encreuada. En aquest lloc excepcionalment s'hi poden trobar dents de tauró i d'altres peixos. L'aigua que ha circulat posteriorment per les esquerdes (dins del paleosistema Càrstic) n'hauria individualitzat els blocs, que haurien caigut cingle avall per la vesant. Curiosament els terratrèmols dels segles XIV i XV, alguns de força intensitat (anys 1373, 1427, 1428 i 1448), coincideixen amb l'època de la llegenda.

SANTUARI DE LA SALUT:
A 1028 metres d'altitud, el santuari gaudeix d'un balcó esplèndid amb vistes a la Vall d'Hostoles, la Vall d'en Bas, el Canigó, el Golf de Roses i l'Alta Garrotxa. El conjunt es troba a la cruïlla d'e l’antic camí d'Amer a Rupit ia Vic.
Conegut des de principis del segle XVII amb el nom de la Font de la Salut, a causa de la presència d'aigües miraculoses, Joan Carbonés, un pagès de Sant Pere Sacosta, va col•locar una imatge de la Verge del Rosari a la balma anomenada de "Roc de Claperols" perquè protegís els habitants de la zona de tempestes i d'aiguats, que els deixaven perdre les collites.
El mateix Joan Carbonés, animat per la devoció despertada hi edificà una petita capella l'any 1642. Al segle XVIII es va engrandir el primitiu edifici.
L'ampliació de l'hostatgeria es va fer a mitjans segle XIX. Les últimes reformes (restauració de l'orgue, nova pavimentació de la carretera, sistema de calefacció) es van realitzar entre els anys 2000 i 2003. La imatge que es venera és una còpia de guix, posada l'any 1939, després de la Guerra Civil.

Salut!