Gavarres: el Montigalar des de Montnegre [amb nens]

Gavarres: el Montigalar des de Montnegre [amb nens]
David Soler, octubre 2017

Senzilla excursió amb nens fins al puig Montigalar, a Sant Mateu de Montnegre, al cor de les Gavarres. El Montigalar està inclòs al repte dels 100 Cims de la FEEC, i malgrat la seva poca alçada i l’escàs desnivell que cal superar, des del seu capdamunt es gaudeix d’una dilatada panoràmica que en dies clars ens permetrà albirar des de l’Albera fins al massís de Begur, del Puigsacalm al Montseny, gran part del massís de les Gavarres, les planes de l’Empordà i de la Selva, etc. Recorregut eminentment forestal, que travessa el típic bosc mediterrani gavarrenc, dominat per l’alzinar, amb suros, alguns pins, arboç, bruc, estepa. Hi ha una font a Montnegre, però no raja sempre i no ofereix garanties sanitàries. S’aconsella evitar els dies molt calorosos de l’estiu, sobretot si hi ha risc d’incendi.

Comencem al final de la carretera GIV-6621 que ve de Quart i acaba al veïnat de Montnegre, havent passat abans per Sant Mateu de Montnegre. Reculem uns 300 m per la carretera, obviant una primera pista amb indicacions cap a Monells, i prenem una segona pista de terra a la nostra dreta, amb pals indicadors del sender local SL-C-1 (Montigalar 24 min). La pista puja uns metres fins al coll del Portell, on se n’hi ajunta una de secundària per la dreta que voreja el Puig Toixonera pel nord venint de Can Pujades des de la pista que hem descartat al principi. Nosaltres seguim recte iniciant una baixada, però de seguida ens desviem per la pista que puja per l’esquerra, que té alguna marca de pintura blava pràcticament esborrada (la de la dreta ens permetria anar a la Font Picant de Madremanya). Anem progressant en sentit ascendent, passant pel que serien les restes de la font dels Gossos en un punt on la pista fa una corba a la dreta en una mica de fontal; més aviat és un petit biot al marge del camí que raja una mica quan ha plogut, més que una font pròpiament. Tot seguit deixem una antiga pista forestal a l’esquerra completament devorada per la vegetació, i arribem a una clariana de la pista on, a mà dreta, una petita fita de pedres indica l’inici un corriol que s’endinsa al bosc i va fins al mirador del Balcó de les Bruixes. Nosaltres continuem pujant, fem una corba tancada a l’esquerra i una altra a la dreta, i arribem a un nou pal indicador que, a l'esquerra, ens mena al cim. El corriol ascendeix envoltat de vegetació, fins que trobem l’inici d’una drecera a l’esquerra, que puja decididament fins al cim del Montigalar en escassos minuts. En total hem trigat uns 40 minuts. El cim és un aflorament rocós on hi ha les restes d'un vèrtex geodèsic, un màstil amb bandera, una caixa metàl·lica amb llibreta de visites, un parell de pessebres, i una placa memorial en forma de roda. Recentment (octubre 2017) s'han tallat algunes branques i arbres del voltant, cosa que permet tenir una vista àmplia en totes direccions.

Gaudim del paisatge, signem a la llibreta i iniciem el camí de retorn, primer per un corriol que es desvia a l’esquerra de la drecera que hem fet al final, però que de seguida fa un gir a la dreta per anar trobar el corriol per on hem vingut, deixant-ne un altre baixa per l’esquerra i que aniria a parar a la carretera. Fins al punt de tornada desfem el recorregut de vinguda. En total són poc més de 30 minuts de baixada.