PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU: Georuta 4- Pui Tabaca
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 2.7 mi
- Elevation gain
- 2,218 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 0 ft
- Max elevation
- 5,584 ft
- TrailRank
-
36
5
- Min elevation
- 3,350 ft
- Trail type
- One Way
- Coordinates
- 134
- Uploaded
- July 29, 2019
near Lladrós, Catalunya (España)
Viewed 862 times, downloaded 44 times
Trail photos
Itinerary description
Waypoints
Waypoint
3,350 ft
Parada 0: Inici
Amb 1.718 m d’alçada, el Pui Tabaca és un cim amb forma piramidal situat a la confluència entre la Vall de Cardós i Estaón que no deixa indiferent. La seva ascensió es pot dur a terme per diferents itineraris provinents de les diferents valls, tenint possibilitat de cadascú adaptar-la a les seves necessitats segons la durada, dificultat o altres. Nosaltres explicarem l’ascensió des del poble de Lladrós, que és la que presenta menys dificultat i durada, la qual segueix una pista forestal (no recomanada per a cotxes) fins arribar a la capella de Sant Isidre situada al coll del Pui Tabaca. A questa ruta comença al pàrquing situat a mà esquerra just abans d’arribar al km 14 de la carretera L-504 que va de Ribera de Cardós a Tavascan.
Waypoint
3,445 ft
Parada 1: Materials poc consolidats
Comencem l’ascensió per una forta pujada en ziga-zaga per materials poc consolidats del Quaternari que corresponen a materials fins amb còdols angulosos desordenats.
Intersection
4,716 ft
Parada 2: Desviació
Seguim pujant fins trobar-nos una senyal que ens indica una desviació. Es pot seguir per la nova ruta, la qual és una mica més llarga però s’endinsa més en el bosc i està indicada amb senyals verdes i grogues. O bé seguir per la pista forestal de 4x4. Les dues opcions us conduiran al coll del cim.
Waypoint
4,967 ft
Parada 3: Aforaments de gresos i pissarres del Cambroordovicià
Durant l’ascens al coll del Pui Tabaca, hi han pocs afloraments de la roca, però a mesura que avancem, aquests són més abundant. En ells, si ens hi fixem, podem observar molt bé l’alternança composicional de gresos i lutites del Cambroordovicià (roques d’entre 540 a 460 milions d’anys). On les lutites, que tenen un gra més fi, presenten una coloració més fosca degut a la presència en matèria orgànica, i els gresos, de gra més groller, presenten una coloració més sorrenca. Un cop al coll de Sant Isidre, seguim per un camí que passa per un terreny molt rocós fins al mirador. Comentar que en algun punt cal ajudar-se amb les mans per finalment arribar al cim.
Waypoint
5,337 ft
Parada 4: Petits plecs angulosos
Durant aquest últim tram del camí, podeu trobar afloraments de gran bellesa dels materials del Cambroordovicià on es fa evident que no estan en la seva posició original, ja que es poden observar petits plecs angulosos que els geòlegs anomenen foliació de creulació. Un aflorament molt bonic el podeu trobar un cop passada una petita canal o bretxa just uns metres abans d’arribar al cim. Cal recordar que les roques del Cambroordovicià han estat deformades en dues ocasions principalment, la primera fa uns 300 milions d’anys durant l’orogènia Varisca, i la segona va començar fa uns 100 milions d’anys, durant l’orogènia alpina.
Panorama
5,586 ft
Parada 5: Mirador
Per fi arribem al cim del Pui Tabaca (1.718 m), on hi ha un mirador circular que ocupa tot el cim amb panells interpretatius i una petita cabana/refugi. Des d’aquí podem gaudir d’unes vistes panoràmiques de les dues valls (Estaón i Cardós) i la confluència entre aquestes. Geològicament parlant, des del cim podem interpretar moltes formes de relleu actual i relacionar-les amb processos passats i més actuals. Primerament podem comentar les formes de relleu que han deixat el pas de les glaceres quaternàries (de fa entre 40.000 i 10.000 anys) i que evidencien el pas d’aquestes per la Vall de Cardós. Entre aquestes formes, destaquen les vessants abruptes degudes a l’erosió produïda per la pressió del gel i les valls penjades. Si ens hi fixem, veurem com els diferents afluents de les valls, tant d’Estaón com de Cardós, enllacen amb el curs fluvial principal a diferent cota o alçada. Formant així un graó entre la vall principal i la vall lateral. Hem de pensar que antigament aquestes valls eren plenes de gel, i que les glaceres secundàries presentaven el fons de la vall a una cota més elevada que la glacera principal. Això fa que un cop fosses les glaceres, els cursos fluvials de les valls laterals o secundàries tinguessin un gran salt fins la vall principal i es formessin les valls penjades. Finalment, tal i com mostra la imatge del plafó amb vista frontal a la Vall de Cardós, el gel de les glaceres podia arribar fins la cota 1.400 m. Això vol dir que la seva confluència no era on avui en dia s’uneixen els dos cursos fluvials, sinó que era a pocs metres d’on us hi trobeu ara mateix. Si us hi fixeu, podeu observar com a mesura que baixa la carena, els relleus són més arrodonits degut a l’erosió produïda pel pas del gel. Així i tot, les valls que observem no presenten la típica forma d’“U” d’una vall glacial perquè ha estat modificada per processos fluvials i d’erosió més actuals (durant els últims 15.000 anys). Podem observar la formació de cons de dejecció o ventalls al·luvials formats pels afluents abans d’arribar al curs principal i la plana al·luvial del riu de la Noguera de Cardós. Totes dues morfologies estan avui en dia ocupades per cultius perquè totes dues morfologies estàn formades per materials fèrtils. Per acabar, analitzarem la vall d’Esterri de Cardós, situada al marge esquerra del riu Cardós. Primer de tot comentar que aquesta vall amb direcció est-oest és una típica vall lateral de muntanya mitjana en la qual s’hi poden observar nombrosos elements geomorfològics que es podran veure en altres valls laterals de muntanya mitjana. Per començar, presenta els vessants de la vall asimètrics. El vessant orientat al sud o solana, és més rocós i més abrupte que no pas el vessant orientat al nord o obaga, que és més suau i presenta una cobertora boscosa. Aquest fet és causat perquè les solanes reben més hores de sol i per tant són més seques. Això fa que durant l’època de pluges, s’erosioni més fàcilment i formi vessants més abruptes. En canvi, l’obaga al rebre menys hores de sol tendeix a ser més humida i afavorir el creixement de vegetació que li proporciona més cohesió al sòl i la protegeix vers l’erosió, i per tant el seu relleu és més suau. També es poden observar molt bé les tres conques de recepció torrencials, que equivalen a la part alta dels torrents amb forma més o menys cònica que recullen l’aigua de la pluja i la canalitzen fins el torrent principal, que amb el temps i successius aiguats va depositant el sediment transportat i formant un ventall al·luvial a la confluència amb el riu Cardós. Aquest sistema al·luvial es pot considerar fòssil, és a dir, ja no actua com a tal des de fa anys. Si no fos així, el poble d’Arrós no hi seria edificat. Respecte als signes de l’època glacial, podem observar dipòsits juxtaglacials formats per “tills” glacials tant al fons de vall com al voltant dels nuclis d’Esterri i d’Arrós de Cardós. Un dipòsit juxta-glacial o morrena són aquells sediments a una llengua de gel que no estan gens classificats, i que és poden diferenciar tal i com s’observa a la figura de l’esquerra, segons la posició d’aquests vers la glacera. Aquests dipòsits estan formats pel que anomenem “till”. Un till és un dipòsit amb una selecció de mida de gra molt pobre que molts cops conté grans blocs en una matriu molt fina tal i com es veu a la imatge.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta amb molt bones vistes sobre la Vall de Cardós!