Gironella – Salts de la riera de Graugés – Estanys de Graugés – Sant Vicenç d’Obiols – L’Ametlla de Casserres

Bonica caminada amb sortida des del centre històric de Gironella, on hem pogut contemplar l’antiga església de Santa Eulàlia, la nova església, l’ajuntament, la torre de l’Homenatge, la presó, la muralla i el cas antic, fins a baixar cap al pont Vell sobre el riu Ter. Sortim de la població pel túnel sota la C-16 i enllaçant el camí del pla de la resclosa, hem arribat a la riera de Graugés o de les Febres.

Seguint el camí al costat del torrent, hem anat passant per diferents salts d’aigua, entre els quals destaquen, el de la Rompuda, el Molí de Bellús, el del Matalasser i el Vilajoana. Passat aquest salt, hem començat a passar per els diferents estanys de Graugés, primer el del Carrer Nou, els tres estanyols de la zona de la font de Sant Ramon i el més gran i cabalós, l’estany de Graugés, que hem vorejat tot contemplant la seva magnitud, així com la masia agrícola de cal Garretà.

Deixem l’estany i anem cap al nucli habitat de Graugés, on visitem la nova església de Sant Isidre i Sant Galderic i el bonic estany de les Escoles. Seguint la marxa, davallem cap a l’església preromànica de Sant Vicenç d’Obiols (veure descripció addicional) i tot seguit arribem a la colònia de la Plana, on enllacem amb el camí al costat del riu Llobregat, que seguim fins arribar a l’Ametlla de Casserres o colònia Monegal, que visitem, passant per les naus industrials, l’església de Santa Eulàlia i la Torre de l’Amo.

Seguint el GR-1, sempre al costat del riu Llobregat, passem per la font del Balç i tot seguit, arribem a Gironella on creuem el pont de la C-154 i ens enfilem cap al nucli històric, on donem per acabada aquesta bonica i molt interessant caminada.

Estany de Graugés.-
Llac artificial de sis hectàrees d'extensió, amb una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d'uns 600.000 metres cúbics d'aigua, i que es nodreix de l'aigua de la Riera d'Avià. A l'entorn del llac el Sr. Agustí Rosal i Sala va plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí introduint espècies que no eren autòctones com l'erable i el teix, espècies que es van aclimatar i que s'han escampat pels entorns de la riera d'Avià. Diferents espècies animals hi viuen a la zona, principalment, ànecs, polles d'aigua, amfibis, carpes, etc.
El llac principal de Graugés es va construir al 1887 per iniciativa del Sr. Agustí Rosal i Sala aprofitant la fondalada del Torrentbó, en un lloc baix i amb un mur de 7 m d'espessor i 25 metres d'alçada que va ser tractat amb silicat d'alumini pel costat en contacte amb l'aigua per fer-lo més resistent. Es van trigar cinc anys en construir-lo. El llac s'omple d'aigua provinent de la riera d'Avià que arriba a través d'un canal que agafa l'aigua al seu pas per la casa Lluert d'Avià (lloc on encara s'observa el canal i la resclosa per desviar l'aigua). Per regar la part alta de la finca es van construir altres basses-dipòsit als punts més elevats, pujant l'aigua del llac principal elèctricament amb dues bombes mogudes amb la força sobrant de la fàbrica de Cal Rosal que proporcionava 100 cavalls de vapor a la nit. Hi havia oberts uns 16 quilòmetres de séquies i hi havia instal·lats uns 2 quilòmetres de tubs de ferro Lavril que conduïen l'aigua als embassaments superiors des d'on es regaven els camps.
Els estanyols de sota (Font de Sant Ramon) servien per emmagatzemar l'aigua sobrant de l'estany Gran i retornar-la a la riera, mentre que el del Carrer Nou recollia aigües residuals de les granges. L'Estanyol de les Escoles actualment només s'omple amb aigua de la pluja. El sistema d'estanys va convertir la finca en una gran explotació de regadiu, però també acomplia la funció d'ennoblir i distingir la propietat (la Torre) creant una zona d'esbarjo i jardí d'ús col·lectiu.

Sant Vicenç d'Obiols.-
Església situada sobre una plataforma rocallosa sorrenca, al marge dret del Llobregat i sobre la colònia la Plana. Forma part d'un conjunt amb el mas Obiols, la Rectoria, el cementiri i la necròpolis, a més d'altres elements isolats: una tina, la font d'Obiols, una creu de pedró, un cobert i els forats de la torre de guaita medieval.
L'església és d'una sola nau, alta i estreta, amb absis trapezoidal a la capçalera al costat de llevant, flanquejat per dues capelles laterals cobertes amb volta de canó. La nau principal és coberta amb encavallades de formigó que imita l'antiga, que era de fusta. L'absis i el transsepte es comuniquen a través de tres arcs de ferradura que reposen sobre columnes cilíndriques amb capitells i bases de factura molt primitiva, excepte un (dreta de l'arc central) que fou substituït per un altre més elaborat en època romànica.
L'absis és il·luminat per dues finestres espitllerades rematades amb arc de mig punt fet amb lloses petites. L'accés al temple es fa per dos portals: un obert al costat, per on hi ha vestigis del primitiu, i que és modern; l'altre a la façana oposada a l'absis, obert en la remodelació d'època romànica, d'arc de mig punt adovellat amb una senzilla arquivolta. Les façanes són llises, essent l'única decoració els murs terminals de la nau que depassen els nivells de la teulada. Fruit també de les reformes romàniques és el campanar d'espadanya de dues obertures.
Al voltant de l'església hi ha diverses tombes antropomòrfiques excavades a la roca, d'època romànica. En aquest edifici s'hi va trobar un fragment de pedra de 60 x 32 x 8 cm, amb un costat arrodonit i decoracions acanalades concèntriques als extrems que, segons Xavier Sitges (SITGES, 1977) pertany a una ara d'altar anterior al període romànic i que actualment es conserva a l'interior de l'església. Font: https://www.avia.cat