Gombrèn - Costa Pubilla

Anem a fer una nova visita al Costa Pubilla tot sortint des de Gombrèn, tot just davant del restaurant El Portal del Comte, on havíem començat la darrera vegada. Tot i això el track que porto, que em jugarà alguna mala passada i desagradable sorpresa, comença uns cinc cents metres més endavant, a peu de carretera també però a tocar dels laberíntics carreres del pobles. Agafem el carrer que puja cap a l’església, l’envolta i ens porta a una mena d’espai on hi ha una barbacoa, cal saltar un petit mur i agafar carrer de nou. De seguida ens trobem en el corriol, segueixo el track en sentit invers, aquest en molts moments està molt desdibuixat i colgat de vegetació, d’haver-ho sabut haguéssim pujat pel camí “normal”, pel qual baixarem des del Santuari de Montgrony. Anem enllaçant pista i corriol fins el Coll de la Cirera, on el citat track, la vida pròpia del meu mòbil i el meu desencert, ens porten a fer una marrada d’uns sis cents metres, descartat el descens bosc a través, tornem per on em vingut. Reubicats al Coll cal baixar per la pista fins el Coll de Pardinella, aquí cal girar 180º a l’esquerra i agafar el GR, ben indicat evitant el corriol que baixant transcorre al principi paral·lel al GR. Aquest ens portarà en petites pujades fins el Santuari de Montgrony, abans hem deixat a la dreta un camí que opcionalment ens durà a la Font del Prestill. Un cop al Santuari cal pujar per les conegudes escales fins dalt, on ens trobem amb l’ermita de Sant Pere de Montgrony, des de la qual descendim per anar a enfilar el Mal Pas, el recordava més xungo, potser era el gel o humitat que hi vaig trobar, però ara ben sec, es fa sense problemes. De la sortida del Mal Pas baixem a tocar del Refugi de les Planelles, crec en tant mal estat com l’última vegada que el vaig veure, però avui no ens hem apropat, el lloc està ben ple de campers i personal que no sap controlar als seus gossos, així que cal enfilar cap amunt. Seguim la pista i en el segon revolt, al costat esquerre agafem el corriol que puja resseguint el Torrent de la Vaca Morta, fins a sortir de nou a una pista, passant pel Collet de les Eres, passats uns tres cents metres deixem la pista, agaem un corriol a la dreta, per anar a trobar pista una mica més amunt, seguim entre aquesta i pels prats, ja hem deixat la zona boscosa, sort del vent que fa que ens ajuda a passar la solana de la zona. Anem guanyant alçada progressivament direcció al Coll de la Coma Ermada. Veig uns dipòsits avall, a ma dreta, per o crec vàrem pujar l’última vegada. Com que el primer objectiu és pujar a Lo Covil, essent el desnivell a pujar el mateix, trenquem a la dreta sense arribar al Coll, per prats herbats, ben drets, sortim dalt la tanca, la qual només hem de seguir fins al cim- Des d’aquest el retorn és més que evident, seguir la tanca fins el coll, des del qual una nova i continua pujada ens durà fins al cim del Costa Pubilla. Pausa i fotos de rigor i seguim, fent un petit descens i altra ascens fins el Roc del Llamp o Tossal de Maians. Baixem fins el Coll de la Bona, amb alguna traça de corriol però amb la referència de la tanca que ens queda a ma dreta. Un cop al Coll cal agafar el corriol que baixa resseguint el Torrent de les Fontetes de Meians, però nosaltres... un servidor, amb aquesta tendència a deixar els tracks, agafa un dels molts corriols de vaques que transiten qual corbes de nivell direcció sud, tot i tenir la certesa d’anar en bona direcció però també sabent que ens allunyem del track, decidim fer un primer descens pel Clot dels Cerdans, per a trobar un nou i ben fressat camí de vaques, així que el seguim però el deixem en altre descens per prats amb la referència d’una tanca que ens queda a ma dreta. Ja hi som a track, però ves per on, un cop en aquest, si alguna vegada aquí hi havia aquí un camí, ara, aquest ha desaparegut. Estem a tocar d’una barraca, amb un petit tancat de fusta, però sembla que aquí no hi ha bestiar de fa temps i les ortigues han colgat la zona i faran la seva urticant feina. En aquest lloc aconsello seguir una desdibuixada pista que surt a la dreta d’aquest punt i que ens permetrà voltar aquest ortigar i sortir al GR, tot just a tocar de la Masia de les Viles Grosses. Més endavant passem pel costa de la Masia de les Viles Xiques. EL track que porto, més endavant fa una marrada deixant el GR, en el seu cas de pujada, però ara de baixada. Per tant, comportaria una nova pujada, que decidim no fer, així que seguim el GR fins novament el Santuari de Montgrony. Des d’aquest, el descens pel dit camí “normal” ja no implica cap complicació, així que arribem a Gombrèn cansats però contents. De vegades, deixar el track comporta afegir experiència a les rutes, avui ha estat el cas.