Gorg Negre de Gallifa- Pla de la Mina- Torrent Pujadetes- Avenc Caseta dels Plans- Mola de Sant Sadurní- Canal de Sant Sadurní

Volta per Gallifa i Cingles de Sant Sadurní. Ruta amb molts corriols, on és fàcil desorientar-se si no es disposa de mapa o GPS, sense trobar ningú en tot el recorregut. (Gallifa, Vallès Occidental).

RESUM: Església de Sant Pere i Sant Feliu - Gorg Negre de Gallifa - Pla de la Mina- La Roca - Forn de Calç - Sot de la Tomba - Sot de la Roca - Torrent de les Pujadetes - Avenc de la Caseta dels Plans (-6m fondària i 44m.r.) - La Mola de Sant Sadurní de Gallifa (941 metres d'altitud) - Canal de Sant Sadurní.

ACCÉS: Aparquem a Gallifa, en un revolt de la carretera que va de Sant Feliu de Codines cap a Sant Llorenç Savall, al Km. 9 de la BP-1241.

RECORREGUT: Caminem un tram per la carretera fins a la primera corba, on ja veiem a l’esquerra un pal indicador cap a "l’Església". Arribem fins l’ESGLÉSIA DE SANT PERE I SANT FELIU. Seguim un caminet emporlanat i després de sorra que ens mena a un campanar amb senyera, dedicat a Mossèn Dalmau (50è Aniversari a Gallifa 2006). Entrem al poble de Gallifa, passant al costat d’una bassa pel rec i diverses cases.

En breu veurem el primer pal indicador cap el Gorg Negre GR-5 i Riera de Gallifa, a la dreta. La pista asfaltada i a trams de sorra, esdevé definitivament sorrenca en arribar al pal indicador al costat d’un filat, amb moltes vaques a l’altre banda. El pal indicador marca “Sender pel Marge Dret de la Riera. Gorg Negre GR-5, a 2 km”. Creuem la Riera de Gallifa a gual i continuem per la dreta (en el nostre track hi ha una desviació fins el marge dret, doncs el pas estava ple de vaques i ha calgut fer una marrada). En breu, si deixem el camí i baixem cap el riu, veurem un petit salt i gorg al costat del Molí de la Soleia. Una mica més enllà hi ha un segon saltant d’aigua, amb cascada de tova i tosca, i gorg. Tornem al corriolet, preciós, entre pins, garrigues, boix i alzines, poc definit en algun tram, fins enllaçar amb un de més ample. Creuem la riera a gual i tot seguit, deixem la pista per anar cap a la dreta (veurem un rètol d’Agrupació Defensa Forestal “prohibit el pas”). Abans que aquest corriol arribi a la riera, girem a l’esquerra. De nou, tenim la opció de creuar la riera: aquí veurem marques de PR groc/blanc.

Per anar a veure el GORN NEGRE DE GALLIFA, cal travessar la riera i seguir cap a l’esquerra: en breu, una desviació també a l’esquerra ens portarà al Gorg Negre... ben amagat! Les cruïlles no estan indicades amb fites, ni marques, ni cap rètol. El gorg estava exuberant, a rebossar d'aigua, per les recents pluges. De color xocolata.

Tornem per on hem vingut i de nou travessem la Riera, fins on havíem vist les marques del PR. Ara tocarà pujar de valent, per un camí desfet de pedres, amb vistes a la Mola de Gallifa a la nostra esquerra (marques del PR). Passem un filat i enllacem amb una pista, que seguim uns metres cap a l’esquerra. Hem d’estar atents, perquè en breu, a la dreta d’aquesta pista surt un corriol (hi ha una marca vermella en una pedra). La pujada és maca-maca! ... pujada continuada per trialera de sorra vermellosa, a estona amb ajuda de les mans en algun tram de grans pedres. ULL: A la bifurcació ens caldrà seguir cap amunt (no s’han de seguir les marques vermelles, que flanquegen cap a l’esquerra).

Després de la suada de la pujada arribem al PLA DE LA MINA, amb la Mola de Sant Sadurní davant nostre. Ens caldrà creuar el prat conreat vers les tres oliveres alineades fins a la pista. Seguirem la pista contemplant la verdor dels prats fins a la BP1241, km.11 (filat i pal indicador).

Creuem la carretera i anirem seguint les marques del PR, que passen al costat de la casa de « La Roca », amb pista de tennis. Creuem la Riera de la Roca per un pont amb baranes de color taronja. Estem a la pista forestal de “La Roca”, davant del FORN DE CALÇ i pal indicador.

Ara seguirem un corriol estret i tupit de vegetació, amb alguna fita de pedra, paral.lels al SOT DE LA TOMBA. Creuem la llera. En breu, deixem el PR i anem pujant per corriols. A la zona de blocs, obviem el sender de l’esquerra i seguim torrentera amunt: corriol sotabosc sense cap marca, la pujada és constant. L’esforç del desnivell pagarà la pena. Apareixem en un sender ample, amb vistes als cingles, a prop del Serrat Rodó. El sender baixa suaument, serpentejant, i fem una petita aturada en un esperó amb bones vistes a La Mola i a la vall.

Passarem un Pas canadenc (vaques) de tub rodó. Estem vorejant el SOT DE LA ROCA. Quan arribem a la bifurcació, seguirem avall cap a l’esquerra, en direcció al torrent. Hi ha un tram amb molta brossa!!!!! Com ha arribat aquí!?!?

El corriol és estret, amb alguna bardissa i arbre caigut, però molt bonic. Ara, estem vorejant el Torrent de les Pujadetes (és un corriol que puja i baixa constantment, potser per això es diu “de les Pujadetes”… quin trencacames!!!. A les basses que hi ha pel camí – acumulació d’aigua per les darreres pluges que cobreixen tota l'ampmada del sender - només hi ha petjades de senglar).

El corriol es converteix en pista de sorra ampla. Ara, caldrà estar atents per desviar-nos a la dreta de la pista, per accedir a l’AVENC DE LA CASA DELS PLANS, cova-avenc en conglomerats de 6 metres de fondària i 44 m de recorregut, que presenta una estreta boca d'entrada, sota d'un arbre, entre les seves arrels. Dins la cavitat s'observen molts blocs despresos. Només baixar-hi, apareixen una salamandra, un tritó i un parell de rat-penats.

Retornem a la pista, que segueix en constants puja-baixes, i on anem trobant marques de pintura blanca als arbres (« topos »). Passem un altre pas canadenc, aquest cop no és tubular sinó quadrat. I per fi arribem al COLLET DE SANT SADURNÍ.

Des del collet pugem per corriol fins el cim de la MOLA DE GALLIFA o SANT SADURNÍ DE GALLIFA (941m). Al cim hi ha l’Ermita romànica de Sant Sadurní de Gallifa. És en terres de la masia de la Roca, per la qual cosa també és coneguda com a Sant Sadurní de la Roca. La casa estava oberta.

A l'altra banda de l'ermita està l'anomenat MIRADOR DE LA GUINEU, on hi ha un Llibre d’entitats excursionistes, i des d'on s'aconsegueixen unes fantàstiques vistes del Prepirineu, Moià, Centelles i el Puigsagordi, Sant Feliu de Codines, el Vallès, la Mola de Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

Des del Mirador del cingle, iniciem la davallada, novament fins el COLLET DE SANT SADURNÍ, i just en el mateix coll, busquem el corriol de baixada per la CANAL DE SANT SADURNÍ, amb constants marques blanques, entre les altíssimes parets de conglomerat Al poc de començar a baixar per la canal, ens podem desviar a veure la Balma en forma de bolet que queda a la dreta (hi ha dos CANDAUS enganxats en un arbre).

La constant baixada per la Canal de Sant Sadurní ens durà de forma directa fins on tenim el vehicle.

CURIOSITATS:
* AVENC DE LA CASETA DELS PLANS: "Cavitat estructurada en grans blocs de despreniment al llarg de dos eixos. L’accés es realitza per una estreta boca de 1 x 0,40 m que es pot baixar sense cordes mercès a les pedres col.locades artificialment. Aquest ressalt ens porta a una galeria ample d’uns 9 metres. D’aquí trobem una sala de distribució: a la nostra dreta surt una estreta galeria que s’eixampla sota els intersticis que deixa un gran bloc caigut, i que finalment acaba bifurcant-se i estrenyent-se. A la nostra esquerra cal superar un ressalt de colada d’uns tres metres d’alçada que porta a una segona sala, ample i d’uns 10 metres de recorregut, on fineix la cova. El recorregut més llarg possible és d'uns 44m i la fondària màxima és d'uns 6m. Cal destacar la presència de salamandres, nombroses mostres d’aràcnids Meta burnetti, així com la presència estacional d’alguns rats penats. (..) Coneguda des de fa molt de temps per la gent de la contrada, s'havia fet servir de refugi durant la guerra civil." Font: http://www.caudelguille.net/ i Espeleoindex.

* L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE I SANT FELIU de Gallifa, situada a la vall està documentada des de l'any 1060. És una església de nau única rectangular, coberta amb volta de canó, amb capçalera triabsidal. Els paraments exteriors estan decorats amb un fris d'arcuacions cegues sota la cornisa i lesenes de tipus llombard a l'absis. La porta, formada per dos arcs de mig punt, és a la façana de migdia. Es pot datar a la segona meitat del segle XI. Als s. XVIII i XIX es van fer diverses obres de restauració.