Gorgs de la riera de Rajadell pel Camí de Montlleó-l’Itinerari de la Solana dels Comtals i l’Obaga de l’Agneta (Manresa-Bages)

Gorgs de la riera de Rajadell pel Camí de Montlleó-l’Itinerari de la Solana dels Comtals i l’Obaga de l’Agneta (Manresa-Bages)

Aquest matí, fred però agradable per caminar, ens acosten amb el Tuc a la zona de l’Oller del Mas però, en lloc de deixar el cotxe a l’aparcament habitual de l’Oller, seguim per la pista en direcció a Montlleó i Cornet.

En arribar a la part alta de la pista, a la cruïlla de Cornet i Montlleó, senyalitzada amb un pal indicador, deixem el cotxe a un marge del camí, on no molesti ningú.

Amb la motxilla a punt, iniciem la ruta pel Camí de Montlleó. Pocs metres enllà, trobem la cruïlla senyalitzada amb un pal indicador. Per l’esquerra tenim el corriol (M3) que ens baixaria a la riera de Rajadell i, per la dreta, segueix la pista (PRC-130) que ens portaria al Turó de Montlleó i als Comtals. Just per la dreta, si ens endinsem una mica al bosc, trobem les Tines de Montlleó, en relatiu bon estat de conservació i amb bones vistes a Montserrat.

Tornem de nou a la cruïlla i inicialment decideixo seguir pel corriol que baixa a la riera de Rajadell. Faig uns 250 metres de corriol, en lleuger descens pel mig de les feixes, fins arribar a una barraca de pedra seca. Aquí, sobre la marxa, decideixo tirar enrere i tornar a la cruïlla amb la pista per fer una volta circular que segueixi pel Turó de Montlleó, baixi als Comtals per fer l’Itinerari de la Solana del Comtals, segueixi per la riera de Rajadell, visiti els gorgs dels Esparvers i de les Escaletes i torni al punt inicial remuntant la cinglera dels Esparvers i l’Obaga de l’Agneta, tot just pel corriol que ara he decidit abandonar.

Per tant, si voleu seguir la ruta circular que ara descriuré, no cal que agafeu aquest corriol M3 sinó que podeu seguir la pista del Montlleó per on hem començat a caminar.

Dit i fet, després de tornar a la pista principal, seguim a l’esquerra per la pista del camí de Montlleó. A la primera cruïlla de pistes no senyalitzada, seguirem per la dreta, en lleugera pujada. Per l’esquerra baixaríem directes als Comtals i a la riera de Rajadell pel PRC-130.

Seguim amunt i anirem trobant marques de color verd molt recents. Si el dia acompanya com avui, en aquest tram tenim molt bones vistes a Montserrat.

Quan tot just arribem sota el Turó de Montlleó tenim dues alternatives: seguir la pista principal que puja directe al cim o seguir pel corriol que veiem a la dreta de la pista (amb marques verdes), que passa pel lateral del turó i que al final permet pujar al turó per la part oriental. En aquesta època de l’any (tardor-hivern) es pot seguir qualsevol de les dues alternatives, però a la primavera-estiu, es preferible seguir pel corriol perquè a la part alta del turó es conrea cereal i millor evitar trepitjar-lo.

Tot i que avui no hi hauria problema, segueixo pel corriol de la dreta i pujo al turó per la cara est. Des del turó (361 metres) tindrem bones vistes de Montserrat, el Collbaix i el Port del Comte. També podem visitar les restes d’una barraca de pedra seca que està a la part nord del turó.

Deixem enrere el turó de Montlleó i baixem pel corriol de l’esquerra, amb marques verdes al terra i als arbres, fins trobar una nova construcció de pedra seca. És una nova tina amb dos parts ben diferenciades, a la part superior hi ha la tina pròpiament dita i, a la part inferior, la barraca auxiliar de pedra seca. Val la pena dedicar-hi una estona per visitar-la.

Seguim ruta pel corriol senyalitzat amb moltes marques de color verd. Travessem el bosc i veiem altres construccions de pedra seca. A la part més oriental del corriol ja tindrem bones vistes sobre els Comtals, on ens dirigim per un tram de corriol en descens ràpid i fàcil.

Aquest corriol acaba a una pista de terra on trobarem un pal indicador de l’Itinerari de la Solana dels Comtals, que seguirem per la dreta per fer-lo en sentit antihorari.

Aquest itinerari, patrocinat per l’empresa Foneria Condals S.A. és un circuit curt i agradable, farcit de plafons informatius, miradors i bancs de fusta on podrem descansar a l’ombra dels arbres. Val molt la pena, oimés si anem amb canalla.

Després de fer el circuit remuntem la pista de terra en direcció a Cal Poc Oli i la riera de Rajadell.

Pocs metres enllà trobarem una cruïlla de pistes on, si no volem seguir fent quilòmetres, per l’esquerra podem tornar al punt inicial pel PRC-130. Com nosaltres volem visitar els gorgs de la riera de Rajadell, seguim per la pista de la dreta que, en un no res, ens deixa al gual de la riera de Rajadell, avui amb molt poca aigua en aquest tram.

Travessem la riera i seguim per la pista de l’esquerra. Per la dreta aniríem a Cal Poc Oli i, si volguéssim, a Manresa per la Guia i l’estació de la Renfe.

Seguim per la pista que travessa l’Obaga de l’Agneta, avui molt gebrada per la glaçada de la nit. És un tram molt ombrívol i fred en aquesta època de l’any.

Seguirem aquesta pista paral·lela a la riera durant un quilòmetre fins trobar un altre gual per travessar la riera i remuntar la cinglera per tornar al punt inicial, però, com he dit abans, avui també volem visitar els gorgs dels Esparvers i les Escaletes, així que seguim per la pista durant uns metres més fins una raconada on descobrim el primer gorg, els Esparvers que, com en aquesta època de l’any no porta massa aigua, presenta una acumulació d’algues que li donen un color verd característic.

Estem una estona per les rodalies del gorg per, seguidament, continuar camí pel corriol fressat que, en poca estona, ens porta al segon gorg, de les Escaletes, més espectacular i amb alguna raconada molt bonica on poder descansar a l’ombra.

Finalment iniciem el retorn pel camí de l’anada fins retrobar el gual sobre la riera de Rajadell que, ara sí, travessarem per seguir el corriol molt fressat que, en curta però forta pujada, remunta l’Obaga de l’Agneta. Aquest corriol passa pel Pou de Glaç de l’Agneta, per una nova tina en bon estat de conservació, un parell de barraques de pedra seca i acaba finalment al Camí de Montlleó i al punt on hem deixat el cotxe.

Ruta fàcil i molt variada que permet visitar un entorn molt agradable on es barreja natura, indústria i història. Molt recomanable.

Salut i bona caminada !