Gorgs rieres Sta Llucia, 6-Desembre-2019

A còpia d’anys l’aigua de la pluja ha anat marcant de manera exacta els llocs on escolar-se, formant gorgs o gorgues, uns clots profunds en la llera d’un riu o torrent, on l’aigua s’entolla o alenteix el seu curs, ja sigui formant remolí o bé encalmant-s’hi. Són els camins de l’aigua.

Desprès de pluges, una volta completa des de la collada de Santigosa, límit entre la Garrotxa (Ridaura) i el Ripollès (Sant Joan de les Abadesses), per a visitar les gorgues de la rieres de Santigosa i de Torrens que més avall formen la riera de Santa Llúcia. Un recorregut pausat per gaudir a cada pas, tant de la fageda que ens envoltat en bona part del recorregut, com de les sorpreses que anem trobant.
A la collada podem veure el meridià Verd i les restes d'un riu pétreo. Agafem la pista que surt perpendicular a la carretera més vella i en més mal estat, la seva utilitat principal deu ser per a desemboscar. El camí de baixada no té pèrdua un mant de fulles vermelles tapant el camí i és fa fàcil relliscar i ensopegar amb les pedres. L'hem anat seguint avall i al trobar altres pistes, he agafat sempre la que cau l'esquerra, més propera al torrent. El soroll de l'aigua ens alerta quant sortir del camí per anar descobrint les petites gorgues de gran bellesa. La riera comença a portar aigua gràcies als torrents que baixen del Puig Alegre i d'Estela, en mig d'una fageda important. Un espectacular salt d'aigua en un lloc frondós i bac ens sorprenc gratament.
Just abans d'arribar al gorg de Santa Llúcia, deixem la pista per un corriolet que ens porta directament. No és espectacular, però després de la forta baixada ha suposat un descans ben merescut. És un racó de molta pau.
Creuem la riera i pugem amunt fins a trobar les restes del que sembla un corral pel bestiar. Per sota d'una gran torre elèctrica, pel mig del bosc, agafem una pista per anar a veure les Gorga dels Torrents just on la pista creua la riera. El salt és doble i la de sobre, té una capa de pedra tosca molt consistent i molt ben formada, fet que li dona màgia a l'entorn.
Retornem cap a l'ermita de Santa Llúcia de Puigmal, una edificació romànica feta amb grans blocs de pedra rosada. Al costat hi ha un petit cementiri i una pallissa i obtindrem bones vistes.
Deixem l'ermita pel costat de la font i per un camí de carboners iniciem la tornada a la collada de Santigosa. Només fer dues passes ja sentim que el bosc ha canviat, així mentre a l'obaga dominava la fageda aquí a solell és territori de les alzines, roures, pins i alguns faigs. Un canvi agradable que fa que no sigui tant monòtona la tornada mentre és corriol. El camí s'eixampla i fent giragonses ens porta directe a la pista que ens deixa a l'inici. El dinar ens crida, baixem fins a Ridaura a La Pilar.