Gósol: de Font Terrers a Set Fonts pel PR C-123 de la Coma dels Caners, colgat de neu (Berguedà)

Gósol: de Font Terrers a Set Fonts pel PR C-123 de la Coma dels Caners, colgat de neu (Berguedà)

Hi ha un error de distancia en oblidar tancar la ruta a Font Terrers i fer-ho a la carretera, quan ja havia conduit uns 32 quilòmetres més de cotxe. La distància real és de 6.05 quilòmetres molt suats per la neu acumulada. El desnivell acumulat de 577 metres és correcte, tant de pujada com de baixada. La qualificació de "moderada" és deguda a la dificultat provocada per la gran quantitat de neu caiguda els últims dies i que, per anar sense raquetes o esquís, dificultava molt la marxa. Sense aquesta nevada o amb un gruix petit, el grau de dificultat seria "fàcil".

Amb el Tuc avui fem una circular lineal d’anada I tornada pel PR C-123 (marques blanques i grogues) que surt de Font Terrers i segueix en paral·lel al Torrent de la Coma dels Caners fins el seu naixement, a la Coma de Set Fonts. Tornada pel mateix camí.

Iniciem la ruta a l'àrea d'esbarjo de Font Terrers, on hem deixat el cotxe. Agafem el corriol (GR-150 o Camí dels Bons Homes, amb marques vermelles i blanques) que surt al fons de l'aparcament i que, passant per la banda dreta de la font, s'endinsa al bosc de pi roig, avui més blanc que mai.

Passem una tanca de fusta que fa un temps estava al principi de la pujada per la Coma del Caners i que algú ha traslladat aquí recentment. Poc després arribem a una cruïlla senyalitzada amb pals informatius. Aquí deixem el GR i seguim pel camí del Torrent de la Coma dels Caners en direcció a Set Fonts i el Pedraforca (és el PR C-123, amb marques grogues i blanques).

Moltíssima neu per tot arreu que, a més, anirà augmentant a mesura que guanyem alçada fins trobar prop d’un metre per sobre de la cota 1.900. Com no porto raquetes ni esquís, m’ho prenc amb calma i, poc a poc, seguim el corriol que travessa el bosc de la Coma dels Caners i, que en ascens progressiu i molt cansat per l’abundància de neu, ens porta a la Collada del Teuler (petita clariana al mig del bosc, a 1.966 metres, absolutament colgada de neu), on descansem una estona.

Sortim de la collada, tirem enrere deu metres i, al senyal del PR pintat a l’arbre, agafem el corriol que gira a la dreta i s'enfila progressivament, encara amb més dificultats per la neu, fins a la zona de la Coma de Set Fonts. Només cal seguir les poques marques grogues i blanques del PR. Tant al Tuc com a mi ens costa moltíssim avançar perquè no hi ha traça prèvia i ens enfonsem a la neu pols fins més amunt dels genolls.

Amb paciència i moltes aturades per recobrar l’alè, anem avançant pel mig del bosc. De tant en tant, entre les branques veiem els cims del Cadí, entapissats de blanc. Finalment deixem enrere el bosc i sortim al clar, sota el Roc de Set Fonts (2.103 metres). Al fons veiem la zona del Coll de Set Fonts i la Collada de les Ajagudes als que descartem arribar vistes les dificultats per avançar i perquè, amb el recent canvi d’hora, tenim poc temps de llum.

Amb molt esforç, encara avancem uns 100 metres més per acostar-nos al gran roc escalfat pel sol que veiem a la dreta. Aprofitem una gran fita, amb els senyals del PR, per treure un munt de neu i seure a menjar agraint els raigs de sol. Sota els peus i sota un metre de neu, sentim la remor de l’aigua del Torrent de la Coma dels Caners, que neix aquí mateix. Som, tot just, a la cota 2.000 metres.

Després de recuperar forces i gaudir de l’entorn, iniciem el descens que, ara, en baixada i aprofitant les traces de la pujada, es fa una mica menys feixuc.

Tornem a passar a tocar de la Collada del Teuler on canviem de sentit, en direcció oest, i aprofitem les traces de la pujada per baixar ràpid pel Bosc de la Coma dels Caners fins a la Font Terrers, final de la ruta d’avui.

Magnífica ruta que ja vam fer l’any passat amb un Tuc molt jovenet, però amb molta menys neu. En aquella ocasió vam poder arribar a la cresta del Camaril però avui, la gran quantitat de neu verge i les dificultats per avançar, ens han fet acabar la pujada a la Coma de Set Fonts.

Malgrat tot, amb el Tuc, hem gaudit molt del paisatge i de la neu. Hem tornat satisfets però esgotats, malgrat que només hem fet sis quilòmetres, però quina feinada. Potser tornarem amb raquetes per arribar, al menys, fins el Coll del Verdet.

Però aquesta serà una altra història.

Nota complementària: Per cert, si veniu a Font Terrers, i especialment si ho feu amb canalla petita, us recomano fer la "Ruta de la Mallarenga Petita", un itinerari de natura que té com a estrella convidada aquest ocell petit, amic dels boscos de pi roig, com el que tenim aquí mateix. La ruta, que nosaltres hem seguit en altres ocasions, comença a l'àrea d'esbarjo (hi ha un cartell explicatiu i un plànol de la ruta) i s'endinsa al bosc, en direcció nord-oest, per un camí perfectament senyalitzat. A més, per tot el recorregut hi ha petits cartells explicatius de les principals característiques d'aquest ocell: morfologia, alimentació, nidificació i altres. A la part més llunyana de la ruta, abans d’iniciar la tornada, hi ha un petit mirador amb un banc de fusta per gaudir de les vistes al Cadí i al Cadinell. En un altre punt de la ruta circular, hi ha una curta desviació per pujar al mirador del Tossal del Castell de Termes, amb vistes magnífiques a la Serra del Cadí, al Pedraforca i a la Serra d'Ensija, amb la Gallina Pelada ben visible. En total són uns dos quilòmetres i un desnivell d’uns 100 metres. Molt assequible. No us ho perdeu.

Salut i bona caminada !