Gósol des de Santa Margarida - Cap del Verd

Deixem el cotxe a la pista que surt de Gósol, una mica abans d'arribar a l'Ermita de Santa Margarida (té pàrking propi). La pista es pot transitar en un turisme normal, però la petita pujada a l'Ermita és una mica més complicada, així que optem per deixar-lo abaix.
A l'Ermita iniciem el GR, curosament marcat amb triple senyal groga, vermella i blanca i ens enfilem en una ascensió llarga, però tranquil·la. Seguim un track que tot sovint opta per sortir del camí i creuar camp a través, per on ocasionalment veiem alguna fita. La pujada és força intuitiva. Ens acompanyen constantment el majestuós Pedraforca, la Gallina Pelada i la Serra d'Ensija, cubrint les esquenes, i unes vistes precioses a les valls i els prats de Gósol. Malgrat la sequera està tot prou verd i florit. En definitva, la pujada és magnífica: boscos de pi negre, prats, colls, i vistes constants. En arribar al Cim del Cap del Verd i el seu Mirador, gaudim de les vistes a la Serra del Cadí, amb el Comabona, el Cabirolera,... i fins i tot Montserrat a l'altra banda.
ATENCIÓ! Nosaltres, seguint el track que ens guiava hem fet una ruta circular, tot i així ho DESACONSELLEM! És preferible tornar desfent el camí inicial. El nostre descens està molt poc senyalat, amb algunes fites puntuals, i ends costa trobar el track, però més enllà de baixar camp a través, el risc està en que arribem al Torrent Fosc (ara totalment sec, però esperem que aviat porti aigua): un camí poc amable, malament senyalitzat, i amb un cert risc. Tant és així que quan arribem a la pista, saltem d'alegria (aixó perquè no imaginem que serà tan llarga i feixuga, sota el sol de la canígula). Un bosc frondós de pi negre, ens recorda, a l'altra banda, que el Berguedà és una joia.