Gósol - Pedraforca (Pollegó Superior, 100 cims) - Gósol

Molt ens hí hem pensat abans de fer aquest cim emblemàtic de Catalunya. Sobretot per la seva duresa i perquè ja tenim una edat...
Però ens tocava fer el nostre "100 cims" número 100, i el nostre fill Oriol ens ha convençut a fer-l'ho i ens hi ha acompanyat (per evitar que féssim mitja volta, suposo...).
Molta gent hi va i molta més hi vol anar, al Pedraforca. Però s'ha de saber que és un cim dur de fer i s'ha d'estar una mica preparat.
Nosaltres vam triar el camí "més fàcil", (encara que no n'hi ha de ruta fàcil), que evita la dreta i relliscosa tartera de Saldes i vam decidir sortir des de Gósol, fent l'anada i la tornada pel mateix camí. Ruta una mica més llarga, però amb menys risc de caigudes.
De Gósol al cim del Pollegó Superior vam tardar quatre hores i mitja, però caminant molt tranquil.lament i amb moltes aturades per fer fotografies i observar el meravellós paisatge.
És clar que hi haurà gent que farà el mateix recorregut amb menys temps, sobretot la gent més jove, però no sé si ho gaudeixen tant com nosaltres.
Us detallo la ruta, pas a pas:
Sortim d'un aparcament que hi ha a l'entrada de Gósol seguint una pista que puja suaument durant 1,2 km.
Travessem el Torrent de l'Arrubinat, sec, i ens endinsem al bosc.
Ara ve una considerable pujada per dins d'un magnífic bosc de pins del Serrat de la Tossa. Són 2,8 km i un desnivell de 275 metres, però el camí és molt bonic.
Anem a parar a una clariana i ens tornarem a endinsar al bosc, seguint la carena del Serrat. Des d'aquí ja tenim una bona vista de l'Enforcadura i ja veiem el bon tros de tartera que ens espera.
La tartera, com totes les tarteres, no és massa agradable de fer, però almenys per aquest costat l'anem travessant, no la pugem verticalment com la tartera de Saldes, la de l'altre costat de la muntanya. La primera part és força tranquil.la, no té massa desnivell.
Tornem a passar per una clapa de pins i sortim de nou a la tartera, per fer ja el recorregut que ens portarà fins a l'enforcadura.
Ens toca fer 700 metres de camí i un desnivell de 260 metres, l'última part força pesada i dreta.
Un cop a l'Enforcadura ja podem veure l'inici de la baixada de la Tartera de Saldes a l'altre costat. No envejo pas als que han triat aquest camí.
Descansem una estona i ens mengem l'entrepà, abans de començar l'ascens final.
Fins al Pollegó Superior ens queden encara 150 metres de pujada, però amb grimpada constant, sense un camí clar vas pujant ajudat per les mans escollint tu mateix a on posar els peus a cada pas. Aquí els bastons, imprescindibles a la tartera, fan més aviat nosa.
Finalment, arribem al cim del Pollegó Superior i aconseguim fer el nostre 100 cims essencial. Les vistes, espectaculars.
Molts ocells al cim. Són Gralles becgrogues.
La baixada la fem pel mateix camí i ara ens toca desgrimpar els 150 metres fins arribar de nou a l'Enforcadura.
Hi ha gent que es pensa que són Kilian Jornet i ens avancen una mica imprudentment, cosa que ens permet contemplar un parell de caigudes i unes quantes relliscades, afortunadament sembla que sense conseqüències massa greus, però a la muntanya s'hi ha d'anar amb molt de respecte, no és un parc d'atraccions.
La baixada per la "nostra" tartera no és complicada, però tot i això unes quantes relliscades no les hem pogut evitar.
Amb totes les nostres aturades, el dinar a l'Enforcadura, la molta estona al cim gaudint del paisatge i fent fotografies, etc. hem fet 10 hores de ruta. Que es pot fer en 8 o menys, segur, però hem anat a passar-ho bé i hem fruït moltíssim.
Tot el camí fins a l'Enforcadura, és molt fressat i hi trobem marques de pintura groga i blanca.