Gotarta – Erillcastell

Caminada a Erillcastell (poble abandonat origen dels barons d’Erill) amb sortida des de Gotarta, des d’on ja podem veure el nostre objectiu i que seguint una pista amb molt bon estat, hem passat pels indrets de la borda d’en Pei, el nucli rural de Raons i la borda d’en Martí, on poc desprès hem girat a l’esquerra per pujar a la Collada per un camí que segueix el barranc del Tou.

Arribats a la Collada, se’ns presenta davant nostre Erillcastell, d’amunt d’un turó, on per accedir-hi hem de passar una tanca metàl·lica i creuar un camp de conreu ja segat (en cas de que estigui sembrat, hem d’anar a trobar l’accés per on hem fet la tornada per no creuar el camp) i pugem a les ruïnes del poble, que visitem per dintre, contemplant les cases aterrades, restes de les possibles muralles i el campanar i part de l’església de Santa Maria.

Baixem del poble i anem a un cruce de camins i seguim l’antic camí de Erillcastell a Esperan, pugem al puig d’Esperan i baixem tot seguit cap al poble abandonat d’Esperan, on queden poques restes i la part més conservada, és l’antiga església de Sant Andreu i Sant Sadurní. Seguim la marxa i anem al poble de Igüerri, que creuem i tot seguit baixem cap a Gotarta on acabem aquesta caminada.

ATENCIÓ.- En el recorregut des de Erillcastell a Esperan i fins a Igüerri, el camí s'està perdent doncs hi ha trams tapats per la vegetació, si be, es pot passar sense complicacions, però s’ha d’anar amb compte amb els esbarzers i les ortigues.

Erillcastell.-
És un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça, actualment del tot deshabitat i que pertany al terme municipal del Pont de Suert. Antigament havia pertanyut al terme municipal de Malpàs. El poble té una església enrunada, antigament parroquial, dedicada a Santa Maria i pertany al bisbat de Lleida, donat que a l'edat mitjana pertanyia al bisbat de Roda de Ribagorça.

Des de sempre, Erillcastell ha tingut un accés difícil, que s'ha agreujat en quedar deshabitat. A peu, cal fer un llarg camí des de Malpàs, Gotarta o Igüerri. En vehicle tot terreny és accessible per una pista, anomenada Camí de les Girostes, que sol estar tancada per a evitar la marxa del bestiar de la muntanya, que passa, des de Malpàs, per les Mines de Malpàs, el Millani de Puiol i els Plans de Puiol.

El castell està datat del 1024 i va ser donat als Erill el 1040. El primer membre conegut va ser Ramon I d'Erill, documentat el 1077. Els Erill eren súbdits dels comtes de Pallars, però no s'acontentaren amb l'actuació a les seves terres, i passaren al servei directe dels reis d'Aragó (finals del segle XI). Intervingueren en la conquesta de les terres lleidatanes (reberen Fraga, Almenar i altres llocs), i enllaçaren amb poderoses famílies.

Aquests fets els van permetre que part del botí de les conquestes servis per emprendre la construcció de les esglésies romàniques de la Vall de Boí, i així mostrar el seu poder i obtenir prestigi social. Cal destacar que Berenguer d'Erill fou un destacat bisbe de Lleida (1205 - 1236) i conseller de Jaume I. La baronia d'Erill, amb centre inicial a Erillcastell, comprenia la Vall de Boí, la vall de Viu, de Manyanet i la Vall Fosca, així com la ribera oriental de la Noguera Ribagorçana entre el Pont de Suert i Espills.