GR 11 - Etapa 075 - Dorve / Lladorre

Dilluns 3 de setembre de 2018

Dorve – Lladorre

20,65 Kilòmetres

En ple segle XXI i molt a prop de la civilització ens podem trobar encara persones que han pres una opció d'aïllament. Això és el que succeeix al petit poble de Dorve on des de fa molts anys un home, sembla ser d'origen de Burgos, viu totalment sol vivint de les cabres i d'un hort. Fins fa 16 anys no hi va haver una carretera que s'enfila amb un munt de revolts. Ell ja hi vivia sol i sembla que la vinguda de la carretera no li va agradar ja que llavors alguns antics habitants van arreglar-se alguna casa. Ell preferia seguir estar sol. Ahir quan vàrem acabar l'etapa de Dorve, per escurçar la llarga i dura etapa d'avui, vaig anar fins l’església de Sant Bartomeu per fer unes fotos. L'home, que sembla ser que s'acostuma a amagar, es va acostar a mi amb un gos. L'aspecte era talment el d'un home primitiu amb la barba i els cabells molt llargs. No portava sabates, sinó com un farcell de draps que li embolicaven els peus. Em va mirar i em va fer la pregunta que no em podia imaginar: “¿Qué dia es hoy?”. La veritat és que em va sorprendre i al primer moment li vaig dir: “Espere que yo también me lo he de pensar”. I a continuació li vaig dir “Hoy es domingo 2 de septiembre”. Em va mirar profundament a una distància d'uns metres i em va dir: ¿Seguro? ¿Hoy no es 1?”. Li vaig replicar: “No, seguro que hoy es 2”. Ell va tornar a insistir: “Yo creo que es 1”. Jo no vaig defallir i li vaig dir: “Segurísimo que es 2”. Va girar i va desaparèixer. En fi, aquest encontre era surrealista, però a la vegada em va fer pensar que encara avui en dia poden haver persones que s'aïllen del mon. Seran més feliços?.

Aquest matí a les 7 en taxi hem reprès el GR-11 a Dorve (1410 metres). Hem passat pel davant de la casa de l'home solitari però era tancada. Ens hem anat enfilant i el camí anava pujant d'una manera insistent i persistent per passar un primer coll (de les fustes) que una vegada superat continuava pujant. Afortunadament sense sol i amb la fresca del matí alleujava. A uns 1800 metres ens hem trobat un Grdiste que havia dormit en una tenda. Nosaltres hem seguit fins a arribar a la collada del Clot de la Calba (2221 metres) al peu d'unes grans antenes que hem deixat per començar un llarg descens fins al poble d’Estaon. Un petit poble habitat i on hi ha un refugi on els GRdistes poden aturar-se. Nosaltres havíem decidit fer dues etapes, així que després d'esmorzar una mica hem seguit. El camí seguia en paral·lel al riu, inicialment a l’ombra, fins arribar a un petit nucli de cases abandonades que es diu Nibrós. Probablement havia estat abandonat. A partir d'aquí el camí s'enfilava sense perdó i sense cap ombra en direcció al coll del Jou (encara no sabem perquè la paraula jou que vol dir “yugo”, apareix tan freqüentment a la toponímia catalana). De nou una baixada ràpida per pista fins al poble de Lleret i aquí hem decidit fer un retall al GR-11 que fa un rodeig fins a Tavascan a 5 Km més al nord, per baixar al poble de Lladorre, on demà ens enfilarem pel vessant contrari per emprendre de nou el GR-11.

En resum, una etapa de molts desnivells (més de 1500 de pujada i 1500 de baixada) amb un sol esplèndid i fins i tot calor. Molt bones vistes cap al massís de la Pica d'Estats.

Allotjament etapa 074 Hotel Cases La Guingueta d'Àneu

Hotel situat a peu de la carretera que travessa el poble situat entre el desviament que puja a Espot i Esterri d'Àneu el poble que trobem sortint de la Guingueta en direcció al port de La Bonaigua.

De pedra vista per fora, està ben condicionat per dins, amb tres plantes i un ascensor. Menjador prou espaiós i un bar on hi va mig poble xerrant, mirant la tele o prenent un cafè/cervesa. Ens donen una habitació molt correcta amb dos llits, WC, pica i dutxa al tercer pis. Com arribem a temps dinem menú de dos plats i postres (hi ha la possibilitat de menú de tres plats i postres). A la tarda com que connecten la TV perquè juga el Barça, el bar s'omple. Al vespre sopem mongeta verda saltejada i pollastre a la brasa. Tot molt correcte. Ens fan dos entrepans per l’endemà, fruita i suc de taronja ja que marxem abans de l'hora que serveixen l’esmorzar (com quasi sempre).

Qualitat preu equilibrats, un lloc excel·lent

Lloc 4,6/5; atenció bona 4,6/5