GR 11 - Etapa 090 – Espolla / Llançà

Dijous 20 de setembre de 2018

Espolla - Llançà

26,9 Km

Avui ha sigut un dia particularment especial per dos motius. El primer és que avui hem contactat amb el mar, tot i no ser la darrera etapa del GR-11. Per tant, ja hem enllaçat el Cantàbric amb el Mediterrani, concretament a les platges de Llançà. Avui és l'etapa 90, i demà a la 91 arribarem al cap de Creus, punt final del GR-11. El segon motiu especial d'avui ha estat la meteorologia. Una vegada recopilades les dades que prenem diàriament amb el rellotge, resulta que la temperatura mitjana registrada ha sigut la més alta que hem tingut al llarg de les 100 Fites, i el pitjor és que els propers dies encara poden ser més calorosos. Tot i la meteo tempestuosa que hi ha hagut aquest estiu, l'Alt Empordà ha estat fora i el terreny està molt eixut. No ens podíem imaginar que a finals de setembre ens trobaríem aquesta onada de calor. Això també ha fet que avui haguem tingut el dia més polsegós de tota la ruta i que els corriols ens fan el peeling cutani per la quantitat de vegetació espinosa que els cobreix.

L'etapa ha començat a uns 3 kilòmetres d’Espolla a la carretera que travessa el coll de Banyuls. Cinc kilòmetres cap al nord s'arriba al mas Pils i allà una pista surt a la dreta per enfilar-se al punt més alt, el coll de Plaja (390 metres). Per compensar la calor, avui hem tingut unes molt bones vistes en totes direccions: cap a la carena de les Alberes, el Canigó i les Salines, la plana de l'Alt Empordà amb tot el golf de Roses i la línia septentrional del cap de Creus. Hem baixat ràpidament cap a la raconada on es troba el preciós monestir de Sant Quirze de Colera, lloc molt recomanable per visitar. Allà hem esmorzat en un restaurant que sorprenentment està obert tot l'any. Després, abans de les 10, ja amb una temperatura alta hem fet uns 6 kilòmetres per pista i carretera per arribar a Vilamaniscle. Ens hem refrescat a la font i una petita pujada fins al coll de la Serra (258 metres). Per pista hem recorregut la vall que porta a Sant Silvestre de la Valleta, una petita ermita romànica molt aïllada. Una nova pujada fins al coll de les Portes (230 metres) on se’ns ha obert tota la costa nord del cap de Creus fins al cap Mitjà. El mar totalment pla i Llançà i Port de la Selva semblaven a tocar. Hem baixat per pista fins a Llançà. Com que anàvem bé de temps hem iniciat el camí de Ronda que uneix Llançà amb Port de la Selva, passant per algunes platges que ens temptaven banyar-nos: la Farella, les Tonyines i Cau de llop. Ens hem estalviat uns 3 kilòmetres de demà que serà una etapa dura per llarga i calorosa.

En resum una etapa caracteritzada pel Mediterrani i la calor, i que ens anima molt ja que només ens queda una etapa per fer-nos la foto que tan esperem al peu del far del Cap de Creus. D'aquí ja cap a Barcelona.

Allotjament etapa 087 a 093 Can Canet. Vilajuïga

Ja vàrem comentar aquest allotjament en l’anada abans de pujar cap a Banyuls i començar el GR10 (fa més de tres mesos). És una casa antiga situada al bell mig del poble. Aquesta vegada hi pernoctarem una setmana gràcies a què el nostres amics Juli i Montse que viuen a la Jonquera, vindran cada dia a Vilajuïga a quarts de set de matí per acompanyar-nos al punt de sortida i per recollir-nos quan arribem al final d’etapa i tornar-nos a Vilajuïga. Com ja vàrem dir en la crònica d'anada en aquesta casa estem molt còmodes i podem fer compres per logística alimentària amb facilitat. Aquí pernoctarem a les etapes de Maçanet de Cabrenys, La Jonquera, Espolla, Llançà, Cadaqués, Vilajuïga i Pontós. Vilajuïga està molt ben situada per fer aquests trasllats a aquests punts. En Juli i la Montse ens faran els trasllat fins dimecres i a partir de dijous ho faran la Montse i la Maite que ens faran aquest gran ajut. Lloc 5/5 i atenció 5/5. Aquesta crònica serà la que té lloc des de l’etapa 87 fins a la 93.