GR 171 - Refugi del Caro - Santuari de Pinós: Etapa 12. De Castellfollit de Riubregós al Santuari de Pinós.

El GR 171 va néixer com a variant del GR 7 i des del 1995 té entitat pròpia. El seu recorregut discorre paral·lel al del GR 7, uns quilòmetres més al nord i a l’oest. Així, doncs, enllaça el Santuari de Pinós amb el Refugi de Caro, i recorre quasi 300 quilòmetres de les demarcacions de Lleida i Tarragona.

Al llarg de l’itinerari, travessa indrets naturals de primer ordre de les comarques de ponent i sud de Catalunya, com les Muntanyes de Prades, la serra del Montsant o el massís dels Ports. També destaquen alguns dels principals conjunts monumentals del país, com el monestir de Poblet, la vila de Montblanc o la Cartoixa d’Escaladei.

Aquest espectacular recorregut de prop de tres-cents quilòmetres, és el més muntanyós de tots els senders de gran recorregut de Catalunya, i es correspon a la temporada 2011-2012, organitzada per la Vocalia de Senders de la Secció d'Excursionisme del Centre Excursionista de Terrassa, que recorregué diuvidit en 12 etapes:

Primera etapa. Refugi del Mont Caro - Paüls (21,160 km)
Segona etapa. Paüls - La Fonteta (Gandesa) (32,740 km)
Tercera etapa. Gandesa - Sant Jeroni (Móra d'Ebre) (23,360 km)
Quarta etapa. Sant Jeroni (Móra d'Ebre) - La Figuera (26,100 km)
Cinquena etapa. La Figuera - La Morera de Montsant (23,900 km)
Sisena etapa. La Morera de Montsant - Prades (24,540 km)
Setena etapa. Prades - Montblanc (24,260 km)
Vuitena etapa. Montblanc - Coll de Senan (Ctra. L-232) (26,130 km)
Novena etapa. Coll de Senan (Ctra. L-232) - Vallfogona de Riucorb (26,570 km)
Desena etapa. Vallfogona de Riucorb - Cervera (22,420 km)
Onzena etapa. Cervera - Castellfollit de Riubregós (22,900 km)
Dotzena etapa. Castellfollit de Riubregós - Santuari de Pinós (14,500 km)

Dotzena etapa. Castellfollit de Riubregós - Santuari de Pinós (14,500 km)
Dificultat: *
Desnivells acumulats aproximats: (+ 535 m) (- 170 m).

Emprenem, per fi, el tram final del GR 171 que ens conduirà a la Serra de Pinós. El Santuari de Pinós, punt final del GR 171, es troba situat dalt la carena de la serra del mateix nom, a més de nou-cents metres d’alçada, extraordinari mirador de les comarques de la Segarra, Solsonès, Bages, Anoia i el Pirineu al nord. És considerat el centre geogràfic de Catalunya i proporciona unes vistes magnífiques. Per allà, també hi passa el GR 7, amb el qual torna a confluir a l’inici del recorregut. Seguint la carena, el camí arriba al cim de Pinós, on la panoràmica és encara millor i hi ha instal·lada una rosa dels vents que assenyala les principals referències geogràfiques. En un dia clar es poden veure els Pirineus, el Collsacabra, el Montseny, Montserrat…
L'autocar ens deixarà a Castellfollit de Riubregós (482 m), comarca de L'Anoia; aprofitarem per fer les últimes fotos del poble, amb les restes del castell de Sant Esteve (s. XI). Castellfollit de Riubregós és un poble d'origen medieval nascut en terres de frontera, a redós d'un castell que encara avui s'alça majestuós i emblemàtic entre les seves pròpies ruïnes. Quatre torres més formaven el conjunt fortificat. Dues d'elles, la Torre del Raval i la Torre del Ballester, encara en peu i aquesta última restaurada recentment. Sortim del poble per una pista paral·lela al riu Llobregós, que travessem de seguit per un pontet, i creuem la carretera C-1412a (Calaf - Ponts). Al cap de poc, girem a l'esquerra i anem pujant per un camí en direcció a la Solana de Matons. Sota nostre podem veure el Camí de Castellfollit a Cal Tonic, i un xic més amunt, les restes del castell de Taus (612 m).
Seguim ascendint pel camí de la carena de la serra de Cellers, i travessem el Torrent de Cal Tonic, o Rasa de la Teuleria (547 m), i arribem tot seguit al mas de Cal Tonic (593 m), que ens queda a mà esquerra. Des del mas, girem a la dreta i continuem ascendint suaument per la serra de Cellers fins a l'Hostal del Vent (655 m); a l'esquerra i sota nostre podem albirar el poble de Cellers (542 m), amb el seu castell. Seguim ascendint el camí carener cap a la Solana de Cal Tanyot (705 m); trobem algunes masies abandonades, i algun bonic lloc de repòs amb esplanades. El camí ramader és en algun punt un xic perdut pel mig del bosc, molt dens de pinasses. A la nostra esquerra, a uns 500 metres avall, podem veure la comunitat de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, esmentada per primer cop el 1038.
Davant de nosaltres, ja tenim la serra de Pinós; seguim pujant per la Solana del Maçana i davallem al mas de Grumau (726 m), des d'on girem a l'esquerera pel Camí vell de Calaf a Ardèvol. Arribem al Corral del Cap de la Serra (804 m), on girem sobtadament a la dreta en direcció al Santuari de Pinós. Passem a frec de la Torre de Castellanes (877 m) i arribem al vèrtex geodèsic de la serra de Pinós, al mateix camí carener (928 m), punt culminant de la serra. Seguim el camí recte, i al cap d'un quilòmetre arribem per fi al Santuari de la Mare de Déu de Pinós (905 m), amb la Creu de Pedra en primer terme, punt final de l'etapa i de la nostra llarga caminada pel sender GR 171.
El Santuari de Pinós està situat a 905 mts. d'altura sobre el nivell del mar i és el centre geogràfic de Catalunya. La seva capella data del segle Xlll, fou construïda pels templers i d'aquí el seu gran valor arqueològic i cultural. Molt a prop del santuari hi ha una Rosa de Quatre Vents que indica els quatre punts cardinals i des d'on podem albirar els Pirineus, el Collsacabra, el Montseny, Montserrat, etc, les vistes són espectaculars. Al costat del santuari es troba l'ajuntament de Pinós i l'Hostal de Pinós (preciós restaurant de pedra i fusta medieval) en el qual podem menjar bo i barat.