GR 171 - Refugi del Caro - Santuari de Pinós. Etapa 5: de la Figuera a La Morera de Montsant.

El GR 171 va néixer com a variant del GR 7 i des del 1995 té entitat pròpia. El seu recorregut discorre paral·lel al del GR 7, uns quilòmetres més al nord i a l’oest. Així, doncs, enllaça el Santuari de Pinós amb el Refugi de Caro, i recorre quasi 300 quilòmetres de les demarcacions de Lleida i Tarragona.

Al llarg de l’itinerari, travessa indrets naturals de primer ordre de les comarques de ponent i sud de Catalunya, com les Muntanyes de Prades, la serra del Montsant o el massís dels Ports. També destaquen alguns dels principals conjunts monumentals del país, com el monestir de Poblet, la vila de Montblanc o la Cartoixa d’Escaladei.

Aquest espectacular recorregut de prop de tres-cents quilòmetres, és el més muntanyós de tots els senders de gran recorregut de Catalunya, i es correspon a la temporada 2011-2012, organitzada per la Vocalia de Senders de la Secció d'Excursionisme del Centre Excursionista de Terrassa, que recorregué diuvidit en 12 etapes:

Primera etapa. Refugi del Mont Caro - Paüls (21,160 km)
Segona etapa. Paüls - La Fonteta (Gandesa) (32,740 km)
Tercera etapa. Gandesa - Sant Jeroni (Móra d'Ebre) (23,360 km)
Quarta etapa. Sant Jeroni (Móra d'Ebre) - La Figuera (26,100 km)
Cinquena etapa. La Figuera - La Morera de Montsant (23,900 km)
Sisena etapa. La Morera de Montsant - Prades (24,540 km)
Setena etapa. Prades - Montblanc (24,260 km)
Vuitena etapa. Montblanc - Coll de Senan (Ctra. L-232) (26,130 km)
Novena etapa. Coll de Senan (Ctra. L-232) - Vallfogona de Riucorb (26,570 km)
Desena etapa. Vallfogona de Riucorb - Cervera (22,420 km)
Onzena etapa. Cervera - Castellfollit de Riubregós (22,900 km)
Dotzena etapa. Castellfollit de Riubregós - Santuari de Pinós (14,500 km)

Cinquena etapa. La Figuera - La Morera de Montsant (23,900 km)
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 965 m) (- 770 m).

Som a la comarca del Priorat. Iniciem la caminada des de la plaça de la Vila de La Figuera (575 m), poble enlairat i amb molt bona vista, punt on vem acabar l'etapa anterior. Passem pel carrer Major i el carrer de la Font, deixant les escoles a l'esquerra i una font i els rentadors a la dreta del camí. Podem veure, al nord-oest, l'ermita enlairada de Sant Pau. Comencem a davallar cap el riu Montsant. Travessem per uns camps de conrreu i arribem a una pista quitranada que ens mena al riu Montsant (260 m), el qual travessarem a gual. De seguida arribem a la carretera local T-702, de la Vilella Baixa a Cabacés, que seguim a l'esquerra durant uns 300 metres. Deixem la carretera i anem a la dreta per una pista travessant diversos masets. El camí comença a pujar lleugerament. Passem el coll del Vent i arribem al poble de Cabacés (360 m) (pal indicador). El GR 171 no hi entra a la vila, va cap a l'est, a la dreta per una pista; el poble, queda a 1 minut de la bifurcació. Cabacés és un poble d'origen islàmic que viu de l'agricultura, i on nombroses fonts afloren al seu terme. Hi ha les runes d'un antic monestir, anomenat el Castell, a més d'altres llocs molt interessants com per exemple el pont Vell sobre el riu Montsant i les capelles de la Foia, Sant Roc i Sant Joan.

Sortim de Cabacés pujant per la pista, és l'antic camí dels Cartoixants, deixant un camí a la dreta que mena a la Vilella Baixa pel pont de Cavaloques. Arribem al coll de les Valls (770 m), i iniciem la davallada cap a la vall de Cavaloques, fins arribar a la font de Cavaloques, amb molta aigua fresca (580 m). Tot seguit, travessem el coll de l'Ermengol (620 m), des d'on hi ha una bona panoràmica sobre La Figuera i la depressió de l'Ebre, i arribem a la collada del Pla del Bisbe (660 m). A la dreta, hi ha un sender que baixa al mas Déu, i a l'esquerra un altre sender que puja al grau de l'Enderrocada de la serra del Montsant. Passem a uns 50 metres del mas Forçans, que ens queda a la dreta, enmig d'un camp de vinyes. Arribem dalt d'un pla (680 m) on hi ha un pal indicador; a la dreta es va al mas Blanc, el GR 171 segueix recte, i deixem a la dreta les runes del mas Rialp. També a la dreta, trobem el mas abandonat de Sant Antoni, i després de passar una bassa, arribem al coll de l'Hort (720 m). A l'esquerra hi ha el pal indicador del grau de l'Escletxa. Comencem a baixar fent ziga-zagues pel pas de l'Ase en direcció a la vall del riu Escaladei. A l'esquerra hi ha la derivació a la font Prigona. Arribem, finalment, a la comunitat d'Escaladei (545 m), on podem veure en primer terme la Pietat d'Escaladei a l'esquerra de la pista, i arribem pròpiament a la Cartoixa. Els serveis del patrimoni de la Generalitat n'han iniciat la reconstrucció.

Escaladei fou la matriu de totes les cartoixes de Catalunya i la Península, fundada l'any 1.172. Les seves ruïnes, situades a un quilòmetre de la Conreria homònima, van ser un important cenobi fundat per Alfons el Cast. La part més ben conservada és la façana neoclàssica del segon recinte, l'església romànica, el claustre major, les cel•les i d'altres recintes presenten un estat llastimós. La Cartoixa està situada al llogaret del mateix nom (Escaladei), al terme municipal de la Morera de Montsant. La seva ubicació al peu del vessant sud de la serra de Montsant li dóna un marc paisatgístic incomparable. El seu manteniment actualment depèn del Museu d'Història de Catalunya.

Sortim d'Escaladei, tot pujant per la pista en direcció al poble de la Morera. Deixem diverses bifurcacions de la pista i arribem a la carretera. Al cap d'uns 200 metres deixem la carretera i entrem al poble de La Morera de Montsant (745 m), antic poble anomenant el de la Moreria. Passem pel costat de l'església, que queda a mà dreta, el carrer Major, i arribem a la plaça del Priorat. Final de la cinquena etapa del GR 171.

La Morera de Montsant està situat al nord-est de la comarca del Priorat, sota els cingles de la Serra Major de Montsant. La seva església parroquial conserva la porta romànica dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu. Pel que fa a racons naturals, la Morera és el punt de partida de moltes de les excursions més emblemàtiques a la Serra Major de Montsant pels seus diversos accessos, anomenats graus: grau dels Barrots, grau del Carabassal, grau del Carrasclet, grau de l’Agnet, grau de l’Espinós, grau de la Grallera i grau de Salfores, entre d’altres.