GR 171 - Refugi del Caro - Santuari de Pinós. Etapa 9 de Coll de Senan a Vallfogona de Riucorb.

El GR 171 va néixer com a variant del GR 7 i des del 1995 té entitat pròpia. El seu recorregut discorre paral·lel al del GR 7, uns quilòmetres més al nord i a l’oest. Així, doncs, enllaça el Santuari de Pinós amb el Refugi de Caro, i recorre quasi 300 quilòmetres de les demarcacions de Lleida i Tarragona.

Al llarg de l’itinerari, travessa indrets naturals de primer ordre de les comarques de ponent i sud de Catalunya, com les Muntanyes de Prades, la serra del Montsant o el massís dels Ports. També destaquen alguns dels principals conjunts monumentals del país, com el monestir de Poblet, la vila de Montblanc o la Cartoixa d’Escaladei.

Aquest espectacular recorregut de prop de tres-cents quilòmetres, és el més muntanyós de tots els senders de gran recorregut de Catalunya, i es correspon a la temporada 2011-2012, organitzada per la Vocalia de Senders de la Secció d'Excursionisme del Centre Excursionista de Terrassa, que recorregué diuvidit en 12 etapes:

Primera etapa. Refugi del Mont Caro - Paüls (21,160 km)
Segona etapa. Paüls - La Fonteta (Gandesa) (32,740 km)
Tercera etapa. Gandesa - Sant Jeroni (Móra d'Ebre) (23,360 km)
Quarta etapa. Sant Jeroni (Móra d'Ebre) - La Figuera (26,100 km)
Cinquena etapa. La Figuera - La Morera de Montsant (23,900 km)
Sisena etapa. La Morera de Montsant - Prades (24,540 km)
Setena etapa. Prades - Montblanc (24,260 km)
Vuitena etapa. Montblanc - Coll de Senan (Ctra. L-232) (26,130 km)
Novena etapa. Coll de Senan (Ctra. L-232) - Vallfogona de Riucorb (26,570 km)
Desena etapa. Vallfogona de Riucorb - Cervera (22,420 km)
Onzena etapa. Cervera - Castellfollit de Riubregós (22,900 km)
Dotzena etapa. Castellfollit de Riubregós - Santuari de Pinós (14,500 km)

Novena etapa. Coll de Senan (Ctra. L-232) - Vallfogona de Riucorb (26,570 km)
Dificultat: **
Desnivells acumulats aproximats: (+ 540 m) (- 590 m)

Iniciem aquesta novena etapa del GR 171 al Coll de Senan (658 m), a la carretera L-232 (Espluga de Francolí - Els Omells de na Gaia), al peu de la serra del Tallat, la qual fa de límit natural entre les comarques de l'Urgell, al nord, i la Conca de Barberà, al sud, i es pot considerar la continuació de la Serra de Vilobí, a l'oest, de la qual està separada pel Coll de Senan. El punt més alt de la serra del Tallat és el Tossal Gros de Vallbona, amb 804 metres d'altitud, per on passa el GR 171. El 2006 s'hi va començar la construcció del parc eòlic Serra del Tallat, que va entrar en funcionament el 2007.

Iniciem la suau ascensió per la serra, després de deixar a l'esquerra una derivació del GR 171 que mena al poble de Senan (620 m). Un cop assolida la carena, passem pel Coll Vell (713 m) i tot seguit voregem, pel vessant sud, el Tossal Gros de Vallbona (804 m), punt més alt de la serra. Seguim per una pista i la deixem per continuar per l'antic camí que segueix la carena. Als pocs minuts, arribem al Cap del Coll (720 m), on hi ha la carretera TV-2338 (Blancafort - Els Omells de na Gaia), punt de confluència amb el GR 175 (la Ruta del Císter) que prové del mas d'en Jover. Tots dos GR aniran junts a partir d'aquí un tram curt del recorregut, fins al trencall que mena al Santuari del Tallat, que queda a uns 8 minuts, però val la pena fer aquesta marrada per poder visitar el Santuari (788 m). Seguirem doncs el GR 175 en direcció al Santuari. Documentat des del 1081, com a torre de defensa del Tallat, fou després un eremitori. El 1354, un grup de devots de la parròquia de Rocallaura, al qual el santuari ha estat sempre vinculat, hi fundaren l'església de Santa Maria del Puig del Tallat. El 1509, els monjos de Poblet se'n feren càrrec i hi continuaren fins al 1822. Fou priorat i santuari marià. El 1835, amb la desamortització de Mendizábal, els terrenys i el santuari foren subhastats. La imatge de la Mare de Déu del Tallat, d'alabastre de color negre, fou traslladada a un cambril de l'església de St. Llorenç, a Rocallaura. Altres parts de l'edifici es troben actualment en diversos indrets com el castell de Santa Florentina de Canet de Mar, el Museu Cau Ferrat de Sitges o el mas de Misericòrdia de Reus.

Un cop visitat el Santuari, tornem a l'itinerari original del GR 171, per l'anomenat Camí Ral. Arribem a una cruïlla de pistes on trobem l'Hostal del Tallat (714 m), i seguim ara el Camí del Tallat fins al Cap del Coll (704 m) on hi ha la carretera TP-2335 (Sarral - Rocallaura), la qual creuarem. Des d'aquest punt tenim una superba panoràmica sobre la Conca de Barberà. Seguim fins al Coll de Belltall, on creuem la carretera C-14 (Tàrrega-Montblanc) i ens dirigim al coll de Forès. Passada la casa de la Faneca, en la zona anomenada Comalats, tornem a trobar el GR 175 que puja des de Belltall (831 m). Tots dos GR seguiran junts fins al coll de Forès. Seguim pel Camí de Belltall i deixem el Puig de les Forques a la nostra esquerra, i arribem per fi al Coll de Forès (790 m), on el GR 175 se separa i continua cap el poble de Forès. És, també, l'inici de la variant GR 171-1 que passa per Sant Pere de Sabella i per Fonoll, on el tornarem a trobar. Al coll, hi ha una bàscula i la parada de l'autobús; també trobem una gran bassa i la Creu de Terme del Pla de la Bassa. A la dreta, encimbellat, podem veure el poble de Forès (860 m), on la història ens explica que fou un dels primers llocs on s'inicià la tasca de colonització catalana a la comarca. La seva església parroquial és d'estil romànic, dedicada a Sant Miquel.

Sortim del coll pel Camí de les Fontanelles en direcció al poblet de Fonoll. Passem a frec de Cal Boldú, a mà esquerra, i anem davallant per la vall de Forès; tenim el riu Forès a la nostra dreta. Passem sobre el Clot de Minguell i travessem la Rasa de Forès per un pontet, davant mateix del poblet de Fonoll (685 m). La població queda a la dreta del GR, punt d'inici/final de la variant GR 171-1 que va a Sant Pere de Sabella i al Coll de Forès. Fonoll forma part del municipi de Passanant, i sols resta en relatiu bon estat l'església romànica dedicada a Sant Blai. Seguim pel Camí del Fonoll i tornem a travessar la Rasa de Forès (596 m), dirigint-nos ara cap el castell de Saladern. Travessem el riu Seniol i passem pel costat del Mas i Castell de Saladern (610 m). Està situat dalt d'un turó, al costat mateix del mas. Construït probablement durant el segle XI, en l'actualitat amb prou feines en resta un tram de paret i la base del que degué ser el de la muralla. La paret és feta amb carreus irregulars disposats en filades i conserva alguna petita obertura. Se sap que l'any 1303 va ser adquirit per Ponç de Biure, comanador de l'orde de l'Hospital. Dalt la casa, s'hi troba una font d'aigua salada.

Passat el castell, travessem la Rasa de la Font i el camí comença a enfilar-se fort cap el poble de Segura. Arribem a la Plana del Subies i entrem a la població de Segura (785 m), que pertany al municipi de Savallà del Comtat. Vila molt interessant, situada en un tossal, es formà a redós del castell, esmentat ja al segle XII. Seguim avançant pel camí de la carena fins a trobar la pista per arribar al Balneari de Vallfogona de Riucorb. Davallem pel Camí de l'Albió fins travessar la Rasa del Bosc i arribar a la carretera T-224 (Vallfogona de Riucorb - Llorac). La seguim a l'esquerra i entrem al Balneari de Vallfogona de Riucorb (584 m), d'aigües mineromedicinals d'acreditada fama. Final de la novena etapa del GR 171. Les aigües minerals de Vallfogona (fonts Pudosa i Salada), que brollen un xic riu amunt de la població de Vallfogona, són abundoses, clorurades i sulfatades, i s'aprofiten sota control mèdic des de finals del segle XIX. El balneari es va construir a principis del segle XX, i després d'un temps de crisi, recentment s'ha tornat a revitalitzar.