GR-175 Ruta Cister Santes Creus Prenafeta

El tram que més ens ha agradat, té sectors especialment macos: les barraques de pedra seca a prop de Santes Creus i els senders boscans tant en pujar a la serra de Jordà amb el seu mirador com el que trobem passat el coll de l'Era del Caterí com la baixada cap a Prenafeta.

A més l'estada a l'Hostal Grau de Santes creus és molt agradable: sopar i esmorzar de luxe a preu assequible i un descans excel·lent amb despertador natural dels ocellets de l'albereda, tot un luxe. A més de la visita al monestir, espectacular i el mercat amb una varietat de formatges, botifarres i llonganisses que fa goig de veure. I de tastar!!

Sortim de Santes Creus patint un uns 300m de carretera perillosa fins trobar la pista que puja cap a la Plana de Sant Pere i la Capona on hi ha l'interessantíssim itinerari per les barraques de pedra seca senzilles, dobles, grans i petites, fins i tot el curiós cossiol per recollir l'aigua superficial enginyós i sorprenent. Tot i que el GR travessa sense entretenir-se massa en les barraques segur que us quedaran ganes de tornar a visitar-les, trobareu els nostres tracks i molts d'altres per fer la visita.

Una altra vegada, passada la rasa de la Fonollosa, massa ciment per arribar fins el Pla de Santa Maria en un tram pla que pot resultar ventós i assolellat a part d'incòmode per l'asfalt i el trànsit, encara sort que no és massa perillós i té una bona panoràmica.

Travessem el Pla de Santa Maria pel carrer més històric ple de rètols informatius dels edificis antics i de direccions prohibides. És curiós que els carrers travessers, curts com són, canviïn de nom a un costat i l'altre, seria interessant saber-ne el motiu.

Passat el pla comença la pujada que ens dóna una mica de descans en el poble següent: Figuerola del Camp, on podem arribar-nos a la font per l'estretíssim carreró de la dreta, indicat a l'entrada mateix del poble. Allà dinem en un bany de multiculturalitat, semblava el karakia, per seguir amunt amb més forces.

Primer per pista, després camí costerut i deixant enrere els asilvestrats que viuen per aquí arribem al corriol que s'enfila enjogassat per la boscúria (C). Anem guanyant perspectiva i endinsant-nos en una natura feréstega i espectacular, un gaudi per a tots els sentits.

El mirador a vista d'àliga (marcenca) és una meravella i amb el cor ple d'emoció comença el tram més maco de la Ruta del Cister. Sender ombrívol, bosc i canvi de vessant.

Veiem el que resta (molt poc) del castell de Prenafeta, passem per les runes del barri de dalt i arribem a aquest curiós poble que hem triat com a inici i final de la nostra ruta circular.

Una bona ruta, més que res per la companyonia dels amics. Si us agraden les pedres i la història organitzeu bé etapes i horaris per poder visitar els monestirs i afegir el component cultural sense el qual aquesta ruta sense grans cims ni rius, sense meravelles espectaculars de la natura més que les vistes des de carenes ventoses, queda una mica coixa.