GR-179 Ruta Dels Maquis Etapa-3 Serrateix - Castellnou del Bages
near Serrateix, Catalunya (España)
Viewed 110 times, downloaded 10 times
Trail photos
Itinerary description
Jornada 3 – Serrateix – Castellnou del Bages
És la jornada més llarga, intensa i amb més interès històric pels llocs que es poden visitar relacionats amb la memòria llibertària. Els primers 9 km són majoritàriament per una zona boscosa. Uns dos-cents metres abans d'arribar a Sant Cugat del Racó se situa els Cellers, un graner típic rural molt freqüentat pels maquis que passaven per aquella zona cap a Súria. En aquest petit poble hi ha una font d'aigua fresca, una església romànica del segle XI i un petit cementiri.
El segon terç d'aquesta jornada és el més dur, per camins rurals en pendent pendent ascendent. A uns 5,6 km de Sant Cugat del Racó al nostre camí, ens haurem de desviar uns tres-cents metres per un camí a la dreta que ens indica la Creu del Perelló. Entre les restes d'aquesta antiga masia va ser assassinat el guerriller Ramón Vila i Capdevila 'Caracremada' el 7 d'agost de 1963 (data on cada any es fa un homenatge i un recorregut per la zona organitzada per grups llibertaris) i, prèviament , cremada la masia original i assassinats els seus masovers per refugiar a maquis l'any 1945. Es pot accedir entre les ruïnes dels seus murs, de vegades plenes d'esbarzers, i hi ha una placa commemorativa en una de les seves parets encara aixecada. A prop d'aquest lloc se situa la masia Casamitjana, que pot allargar una mica més la nostra jornada. El que és interessant d'aquest lloc és que allà hi viu Joan, el masover que va aixecar el cadàver de Caracremada, obligat per la Guàrdia Civil per traslladar-lo al cementiri de Castellnou. Es pot aprofitar per descansar mínimament i aprofitar per afrontar el darrer terç de la jornada. Es passa davant del lloc conegut com la torre del moro, i després s'arriba a la urbanització La Figuera.
El centre històric de Castellnou del Bages és més endavant a mig quilòmetre; actualment reconvertit a casa colònies Dom Bosco, tret d'haver parlat abans per telèfon o tenir sort i arribar d'hora al matí, no és segur que es trobi algú allà que ens pugui rebre. A la casa colònies ofereixen dinars o sopars, i hi ha diverses fonts d'aigua al recinte. A la mateixa plaça hi ha l'ajuntament, on l'alcalde d'ERC i que de jove va estar afiliat a la CNT, us obrirà encantat el Museu dels Maquis, just davant de l'ajuntament i al costat de l'església Romànica del poble, un petit recinte molt ric en objectes de la història llibertària del maquis de Catalunya.
El cementiri és a la part posterior de l'actual edifici on hi ha el museu, aquest cementiri conté les restes del guerriller Caracremada, exhumades l'any 2000 quan es va posar una placa commemorativa. Anteriorment estava en una fossa excavada fora dels murs del cementiri original al costat de la família de masovers i els dos guerrillers assassinats a la Creu del Perelló anys enrere, les restes dels quals segueixen estant en aquesta fossa ja que no van ser retirats més que els de Ramón Vila . Estant el guerriller greument ferit el 1945 va escriure un poema sobre com voldria ser enterrat si moria. És metafòric que l'únic que s'ha complert és que on el van assassinar ara creixen les bardisses. No obstant, ell descansa en terreny sagrat, cosa que mai no hauria desitjat.
Salut i Muntanya!!!
És la jornada més llarga, intensa i amb més interès històric pels llocs que es poden visitar relacionats amb la memòria llibertària. Els primers 9 km són majoritàriament per una zona boscosa. Uns dos-cents metres abans d'arribar a Sant Cugat del Racó se situa els Cellers, un graner típic rural molt freqüentat pels maquis que passaven per aquella zona cap a Súria. En aquest petit poble hi ha una font d'aigua fresca, una església romànica del segle XI i un petit cementiri.
El segon terç d'aquesta jornada és el més dur, per camins rurals en pendent pendent ascendent. A uns 5,6 km de Sant Cugat del Racó al nostre camí, ens haurem de desviar uns tres-cents metres per un camí a la dreta que ens indica la Creu del Perelló. Entre les restes d'aquesta antiga masia va ser assassinat el guerriller Ramón Vila i Capdevila 'Caracremada' el 7 d'agost de 1963 (data on cada any es fa un homenatge i un recorregut per la zona organitzada per grups llibertaris) i, prèviament , cremada la masia original i assassinats els seus masovers per refugiar a maquis l'any 1945. Es pot accedir entre les ruïnes dels seus murs, de vegades plenes d'esbarzers, i hi ha una placa commemorativa en una de les seves parets encara aixecada. A prop d'aquest lloc se situa la masia Casamitjana, que pot allargar una mica més la nostra jornada. El que és interessant d'aquest lloc és que allà hi viu Joan, el masover que va aixecar el cadàver de Caracremada, obligat per la Guàrdia Civil per traslladar-lo al cementiri de Castellnou. Es pot aprofitar per descansar mínimament i aprofitar per afrontar el darrer terç de la jornada. Es passa davant del lloc conegut com la torre del moro, i després s'arriba a la urbanització La Figuera.
El centre històric de Castellnou del Bages és més endavant a mig quilòmetre; actualment reconvertit a casa colònies Dom Bosco, tret d'haver parlat abans per telèfon o tenir sort i arribar d'hora al matí, no és segur que es trobi algú allà que ens pugui rebre. A la casa colònies ofereixen dinars o sopars, i hi ha diverses fonts d'aigua al recinte. A la mateixa plaça hi ha l'ajuntament, on l'alcalde d'ERC i que de jove va estar afiliat a la CNT, us obrirà encantat el Museu dels Maquis, just davant de l'ajuntament i al costat de l'església Romànica del poble, un petit recinte molt ric en objectes de la història llibertària del maquis de Catalunya.
El cementiri és a la part posterior de l'actual edifici on hi ha el museu, aquest cementiri conté les restes del guerriller Caracremada, exhumades l'any 2000 quan es va posar una placa commemorativa. Anteriorment estava en una fossa excavada fora dels murs del cementiri original al costat de la família de masovers i els dos guerrillers assassinats a la Creu del Perelló anys enrere, les restes dels quals segueixen estant en aquesta fossa ja que no van ser retirats més que els de Ramón Vila . Estant el guerriller greument ferit el 1945 va escriure un poema sobre com voldria ser enterrat si moria. És metafòric que l'únic que s'ha complert és que on el van assassinar ara creixen les bardisses. No obstant, ell descansa en terreny sagrat, cosa que mai no hauria desitjat.
Salut i Muntanya!!!
Waypoints
You can add a comment or review this trail
Comments