GR-2 de SANT MARTÍ SESSERRES - BESALÚ - 357

INICI - Sant Martí Sesserres

Cruilla de la carretera de Sant Martí de Sesserres (GIP-5237 - km. 5) amb el camí de Sant Martí de Sesserres.

Desviament dreta

Escultura en fusta

Desviament a l'esquerra (corriol per la riera).

Can Campmol

El Noguer de Seguero (Santa Maria)

Casa pairal de la Branca Familiar "NOGUER" de Seguerò. Situada al peu de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, és una de les pairalies més importants de Catalunya. La pairalia del Noguer de Seguerò comença als inicis del segle XIII a l'any 1203 amb en Jaume Noguer i el cognom es va conservar durant 644 anys. Fou durant els segles XVIII i XIX una de les primeres cases del principat. Disposa d'una capella dedicada a Sant Teòfil i les seves estances son senyorials, destacant l'anomenada habitació del bisbe. De la seva nissaga han sorgit membres que han sigut fidels reflexes de l'època que visqueren com Felicià Noguer, Inquisidor del Sant Ofici (1625-1688) i Ciutadà Honrat de Barcelona, o els germans Isidre i Joan, canonges de Vilabertran, que foren capturats pels moros i empresonats a Alger, quan navegaven cap a Tarragona l'any 1655, el que demostra la inseguretat del segle XVII per terra i per mar.

Desviament a la dreta (Corriol)

Desviament a l'esquerra

Cimentera

Desviament a l'esquerra

Beuda

Desviament a la dreta (nou traçat)

Connexió a l'antic traçat

Sant Sepulcre o Sant Domenech

L’església del Sant Sepulcre de Palera és l’únic vestigi en bon estat que es conserva de l’antic monestir benedictí que s’aixecava en aquest indret, envoltat de boscos. És una església romànica del segle XI que s’esmenta en algun document des de l’any 1075. El lloc de Palera, però, seria esmentat pel comte bisbe Miró Bonfill gairebé cent anys abans. Des del principi seria un lloc de culte molt freqüentat, un centre de pelegrinatge, ja que una visita a aquesta església concedia els mateixos privilegis que visitar l’església homònima del Sant Sepulcre de Jerusalem. Palera va esdevenir una alternativa per aquells fidels que no podien emprendre el viatge a Terra Santa. Entrat el segle XII (1107) i fins a mitjans del segle XVI, l’abadia va passar a dependre –per voluntat expressa dels senyors de Palera, Arnau Gaufred i la seva esposa Brunichilda– del monestir de Santa Maria de Lagrasse, situat a la regió del Llenguadoc-Rosselló, de manera que s’hi establiria una comunitat benedictina que va fer necessària la construcció d’un conjunt de noves dependències annexes a l’església que s’adeqüessin a la nova vida monacal. L’església, que encara resta en peu, és de planta basilical de tres naus tancades amb una capçalera de tres absis. A l’absis nord hi trobem una imatge jacent de Crist, molt venerada en l’època pels cavallers de l’orde del Sant Sepulcre, custodis del temple. Tant a l’interior com a l’exterior regna una austeritat sense cap mena de decoració. Les dependències monàstiques es conserven en molt mal estat i del claustre tant sols ens han quedat un parell de fragments de capitells.

Santa Maria de Palera

Església d'una sola nau, amb absis semicircular al costat de llevant, amb cornisa i una finestra espitllerada al centre. La nau està coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. Per la banda de migjorn, en època tardana, es va bastir la sagristia. La porta d'entrada és a ponent i consta gravat a la fusta la data 1834. En aquesta mateixa façana s'assenta el vell campanar d'espadanya, de doble obertura, que posteriorment va convertir-se en torre de teulat a dues vessants. Es conserva una pica baptismal d'època romànica, d'immersió. Està situada al costat dret de l'única nau de què disposa el temple; no té cap mena de decoració i fa 74 centímetres de diàmetre i 72 centímetres d'alçada. A l'interior del temple es conserva, així mateix, una sepultura d'alabastre d'Antonius Ferrer, mort el 26 de setembre de 1789, capellà de LLigordà i Palera, oriünd de Figueres.

Quintans de la Maso

Pas per sota la A-26

Riera Capellada

Final Besalú (Plaça Major)

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines. Està situada a 150 metres d'altitud i té una extensió de 4,81 km². Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. La vila de Besalú, nascuda entorn del turó ocupat pel castell comtal i l'església de Santa Maria de Besalú, s'estén cap al sud-oest de la confluència de la riera de Capellades amb el riu Fluvià. Gaudeix d'una bona comunicació en trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques. En la documentació antiga apareix la forma Bisuldunum (s. x), nom que també es troba a la Gàl·lia, especialment a Occitània. L'antic Bosoldó (Desclot, 153) amb variant Besaldon (doc 1284, apèndix al volum V de la Crònica de Desclot). També apareix com a Boldú que retrobem en un altre municipi Boldú. El nucli antic de Besalú és una obra declarada bé cultural d'interès nacional. El 1979 fou declarat "conjunt nacional" pel seu gran valor arquitectònic. Dels murs i fortificacions del Besalú medieval queden restes esparses, sovint a l'interior d'edificis posteriors. Sabem que uns primers murs protegien el castell comtal i les seves dependències. N'és una mostra el portal de la Força al carrer del comte Tallaferro. Al segle xii, un nou recinte rodejava el call jueu, l'església de Sant Vicenç i Vilarrobau, deixant a l'exterior el monestir de Sant Pere, que finalment quedà inclòs dins del darrer recinte fortificat del segle xiv.