GR-270 El Camí del Llobregat COMPLERT (amb petits canvis)

RUTA FETA DEL 11 AL 21 DEL JULIOL DEL 2020

Aquesta ruta és un registre personal. Als que la vulguin seguir el meu consell és d'aconseguir LA GUIA GR-270 EL CAMÍ DEL LLOBREGAT com a font d'iformació... Ens va anar de puta mare!

Si pensem en el Camí senser, la seva dificultat màxima és referent al cansament acumul·lat dels trams que varien entre 12 i 25 quilòmetres diàris. Tot i així, cal remarcar que les tres primeres etapes (de Castellar de n'Hug a Berga) són especialment exigents.

S'ha d'anar molt en compte al "Mal Pas de les Quatre Torres" que pot arribar a ser una bona putada vist que el camí està desdibuixat (si cal anar de cul, feu-ho!). I aneu en compte amb les dreceres que semblen Camí però no són... Ens vam perdre un parell de vegades (HAHAHA). Així que un ull a l'wikiloc, l'altre a la guia i un parell més recercant les senyals blanques/vermelles que indiquen el Camí.

Dir "un parell d'ull més per anar recercant les senyals" vol dir: 1 - No us fiqueu a fer aquest camí tot sols! 2 - Tot i que el Camí està perfectament senyalitzat (sobretot fins a Olesa de Montserrat), de vegades la ruta està tan desdibuixada que ens obliga a fer una mica de "geocacher" recercant les senyals en troncs i pedres.

ATENCIÓ

El Camí és una ruta essencialment mixta. Són corriols, senders, vies, pistes, camins rurals, carreteres secundàries, autovies i autopistes... I de vegades és impossíble evitar de compartir el vostre espai vital amb algun cotxe (i molts poca-soltes) que passen a tota castanya!

El tram de la C-1411z a prop de Berga no és pas obligatòri. En realitat estaria bé seguir pel Tramvia de Sang, però ens va caure una pluja de mil dimonis i ens va semblar mes assanyat anar per la carretera...

Atenció en redoble al tram que va de Sallent al Mas de la Sala ja que la carretera és força moguda i s'ha de creuar un pont per on no passen dos cotxes alhora.

Del Pont de Vilomara fins Boades són tres quarts del mateix amb l'agreujant que hi feien obres.

També pareu molta atenció al tram que arriba a Olesa de Montsserrat perquè hi ha un petit desgavell amb el Camí... M'explico: Tant la guia com alguns plànols que havíem mirat per internet ens indica de seguir el Camí per sota el pont que fa costat a l'aparcament del Bauneari Abandonat de La Puda. Teòricament el Camí fa baixada per enllà i segeuix vorejant el Riu, però en realitat el que fa és fotre un revolt que ens torna a l'autopista quan seria molt mes senzill creuar la via sense haver de passar sota el pont... Es veu que hi ha un senyor retrasat enllà que hi té unes parcel·les i no vol que el Camí s'apropi a les seves propietats. Deu de cagar or i acumul·lar les femtes al terreny, per no voler que ningú s'hi apropi. I clar, la seva gracieta obliga els caminants a compartir espai amb els cotxes!

Igualment el tram que va d'Olesa de Montserrat a Martorell és força trist! Tant n'és que la mateixa guia ens aconsella a agafar el ferrocata per superar aquesta part... Jo la vaig fer caminant i és ben cert que fot tristor. Des de l'Areny del Molí d'Olesa fins el Pont del Diable de Martorell no s'hi veu rés que de debó valgui la caminata... Així que si no sou completistes (mea culpa), havent passat l'Areny del Molí (que és veritablement l'última cosa interessant del Camí -a part del Pont del Diable), ja podeu agafar el ferrocata a Olesa que igual passa al costat del Pont i tirar cap avall, i a l'endemà agafar unes bicis de lloguer per fotre un bon tomb pel Recinte de la Desembocadura que, hostiaputa, s'ha de veure, home!!!

A CONTINUACIÓ DEIXO EL CONTACTE DELS ALLOTJAMENTS (albergs, masies, hostals i hotels) ON VAM FER NIT:

-Castellar de n'Hug - HOSTAL LA MUNTANYA: 938.275.065
-Guardiola de Berguedà - HOTEL CASA DUANER: 938.227.672
-Sant Corneli de Cercs - HOTEL SANTA BÀRBARA: 938.248.054
-Berga - ALBERG DE BERGA: 938.221.465
-Gironella - SUITS 1888: 938228478
-Gaià (arribant a Navàs) - MASIA LA PLANA: 667.657.131
-Cabrianes - MAS DE LA SALA: 938.370.877
-Sant Vicenç de Castellet - CA LA IRENE: 938.333.226
-Monistrol de Montserrat - HOTEL ELS GUILLEUMES: 938.284.065
-Martorell - HOTEL CIUTAT: 937.745.160
-Sant Boi de Llobregat - HOTEL EL CASTELL: 936.400.700

IMPORTANT
Abans de sortir a fer el Camí procureu descobri com es troba les condicions de les vies. Per exemple, la plujarada d'una setmana abans s'havia emportat la palanca de la Riera del Merlès, i per això vam tenir un petit percal per creuar-la. Igual la palanca de Cal Riera tampoc estava molt cristiana. I a Olesa de Montserrat van haver de senyalitzar un camí alternatiu (molt ben fet, tot s'ha de dir) pel mateix problema.

DIT AIXÒ, M'AGRADARIA DEIXAR AQUI LES MEVES IMPRESSIONS PERSONALS

Aquest camí -més que una ruta- m'ha suposat tota una experiència. No és pas una epifania d'aquelles que la gent jura haver passat mentre feia el "Camino de San Iago", però fent el Camí del Llobregat hom s'adona que Catalunya és un petit país de contrastos, com si la ruta fos un viatge en el temps on és fàcil observar com l'antic dona pas al modern i acaba en el contemporani...

Els roures deixen lloc als pins, que deixen lloc a les putes canyes de riu invasores (i amb sort, algun garrofer). La simfonia de les merles es transforma en la festa dels pardals, que s'enmudeixen en mig al soroll dels motors i, ja al final de tot, potser escoltis cantar alguna puput. La verdor dels frondosos boscos s'eixamplen en prats d'ovelles i vaques que perden espai per el gris i el ciment. Els ponts de pedra centenars (mil·lenaris de vegades) són substituïts per les funcionals columnes de formigó que es transformen en superestructures viàries. Les enormes cases masoveres d'antany es fan petites comparades a les colònies tèxtils del segle XIX i desapareixen en mig dels polígons industrials. La pedra que es fa totxo que es fa ciment... El progrés, amics... El progrés! Les fondes de tota la vida, que serveixen un menjar casolà fet amb amor, van desapareixent quan arriben els primers restaurants de menú plens d'amabilitat, que es perden en mig milió de baretos de patates braves, calamars a la romana i pescaïto frito.

I això pot ser el que més esgarrifa... Adonar-se de com canvia els costums de la gent. Perquè vas trobant gent per tot el camí, ben poca és cert, però sí que en trobes. I enllà a dalt de tot la gent és càlida, és propera. Et pregunten d'on vens, per on vas, quants quilòmetres penses fer i "Deu n'hi dó", t'animen a seguir el camí... "Força campió, que gairebé ja hi arribes"! Segons com el Camí va aplanant les xerrades són més cortes. Quan el Riu es fa resclosa el contacte pel camí és més aviat un simpàtic somriure acompanyat d'un "molt bon dia!". Però quan el verd es fa gris la gent es torna estúpida, freda... "Superior"! Com si l'única preocupació en aquesta maleïda vida fos cremar el puto colesterol arreplegat d'anys de menjar fritanga. I ja pots insistir amb el teu simpàtic "molt bon dia"... Ni et saluden amb el cap, si ni tan sol et miren als ulls! Ja ben pots insistir-hi... Res! Com si la gent no passés d'un bàndol de zombis amb l'exitència buida i una cantitat de greix a la sang que faria enveja a les guies de les persianes dels centres comercials!!!

El Riu, que brota amb tanta força que sembla esclatar la roca, baixa amb remor entre goles i gorgs, s'apaivaga de resclosa en resclosa i es calla en mig a tanta maquinària pesant. Acaba el seu curs gairabé mut... Com qui plora sense voler fer massa soroll!

No m'entengueu malament, si us plau! Sóc un orgullós pixapins que no viu enllà on més s'estimaria, però que estima molt enllà on viu!